Pedals d'Occitània en 3 dies - Etapa 3 - Les-Bois-Perché - Vielha (IBP 138)

Ens llevem dilluns plovent. La previsió meteorològica pinta molt malament. La pluja cau amb molta intensitat, el que provoca que un dels tres grups que fem la Pedals decideixi trucar a un taxi que els porti a Vielha.

Després d’un esmorzar molt pobre, en el que hem de demanar, si-us-plau, que ens portin pernil dolç i formatge per no acabar només amb torradetes amb mantega, melmelada i fruita (que s’ho facin mirar!), deixa de ploure i decidim sortir per viure una jornada èpica.

Passem pel poble d’Aspet i, poc després, comença la pujada més dura, en quant a pendent, de la ruta: el col du Lac. Les primeres rampes són asfaltades amb percentatges que deuen tenir prop del 20%. L’asfalt deixa pas a un camí que suavitza i acabem els últims metres per corriol. La baixada es fa per un corriol maco però enfangat i amb una part final amb pedra que rellisca i força tècnic que posa el punt arriscat.

En acabar la baixada trobem la carretera i la indicació del Col de Buret . La creuem i comencem a pujar l’última gran dificultat de la ruta: el Col de Menté. És una pujada força llarga i que es fa un pèl pesada i monòtona perquè no podem veure el paisatge degut a les condicions del temps. Es fa per bon camí, però els primers quilòmetres són força durs.

Després d’una bona estona arribem al Col de Menté. Baixant aquest coll, el ciclista Luis Ocaña va caure i va perdre el Tour de França del 1971 que dominava amb autoritat. D’aquesta manera, l’Eddy Merckx va aconseguir la seva tercera victòria a París. Parem a l’alberg del coll a fer un cafè i a segellar l’últim control de pas. Fem un mica més de pujada fins a l’estació d’esquí.

Superada l’última gran dificultat de la ruta iniciem el descens més llarg. Es fa per una pista que travessa un bosc preciós i humit que creua el Foret Domaine dels Arguts. Cal anar en compte, sobretot si està moll, perquè hi ha fang i pedra. De fet, l’única caiguda de la ruta la patim en aquesta baixada. Per sort, només és xapa i pintura, i el cable del bloqueig de la forquilla. Baixada força ràpida fins a Argut-Dessus, on podem contemplar magnífiques vistes de la Vallée de Saint-Béat. Abans d’arribar, un tram de pedra ens obliga a baixar algun de nosaltres per precaució. Fem un petit tram de corriol en mal estat per arribar a Argut-Dessous. Després d’aquest poble passem per un corriol arran de cinglera i amb vistes espectaculars del Garona.

Passem per Fos i la ruta pren la carretera que porta a Vielha, passant per Bossóst. Fem un bon grapat de quilòmetres per aquesta carretera nacional que passa entremig d’una vall tancada i que segueix el riu Garona. Tenim una tempesta que ens trepitja els talons que ens fa accelerar el ritme. Just abans d’arribar a Bossòst havíem de creuar el riu i anar per la pista de l’altra banda, però la pressa per la tempesta ens fa perdre aquest quilòmetre i mig (no crec que ens perdéssim gran cosa).

En arribar a Bossòst deixem la carretera, creuem el riu Garona i enllacem altre cop amb el track. El final de la ruta transcorre per pistes forestals que van paral•leles a la carretera i que van remuntant. En arribar a Aubert comença a ploure amb ganes, finalment la tempesta ens ha enganxat. Ens hem de refugiar en una parada d’autocar a peu de carretera. Ens hi estem una mitja hora fins que comença a parar. Ja només queda creuar la carretera fer una curta pujada fins al poble de Vilac i prendre un corriol de baixada que ens deixarà a la mateixa Vielha.

Ens arribem fins el local de l’organització on coincidim amb el grup de Cambrils, que ja estan nets i polits. Segellem el forfait i ens fan entrega del maïllot de Pedals d’Occitània.

Hem completat la Pedals d’Occitània!

IBP: 138 BYC