Organyà-Coll d'Ares-Tuixén-Gosol

Sortim d'hora d'Organyà ja que l'etapa és preveu dura, creuem el riu Segre en direcció Fígols d'Organyà, ben aviat tenim la primera rampa molt dreta, de moment cimentada, preludi de lo que anirem trobant fins a Coll d'Ares, creuem Fígols d'Organyà i Romanins voltats de cases de pagès antigues amb els seus petits corrals de bestiar. Seguim pujant amunt ara ja per un terreny molt trencat i pedregós, passem per una Masia on un parell de gossos folls sembla que se'ns vulguin abraonar, per sort estan lligats. Seguim amunt entre alzines i camps de conreu de patates. Ja hem guanyat força alçada en pocs quilòmetres, tenim vistes a la Vall de Cabó i a la serra de Boumort. Entrem al Bosc de Voloriu tot vorejant la roca de Peguera, la pista és un continu puja i baixa amb molt mal estat fins que arribem al mas de Aïnat. Seguim pista amunt, en molt poc espai guanyarem molt desnivell, la pista és molt dreta, superant amb facilitat el 20 %, és converteix en un pedregar impossible de ciclar i acabem pujant un tram a peu. Arribem al Coll Durau on visitem el Dolmen, evidentment saquejat. La pista millora molt, fem un tram de baixada per poder tornar a pujar, ens distraiem una mica pensant si el poble que tenim a sota nostre és Alinyà o no, una bona dona que passejava per la pista ens diu que és L'Alzina d'Alinyà. Nosaltres que seguim amunt i arribem al Coll d'Ares.
El paisatge canvia totalment, deixem la àrida pujada per entrar a un gran bosc de pi negre. Tenim davant nostre vistes al Cadí i Port del Comte. Baixem ràpidament fins al poble d'Ossera, visitem breument un artista del poble i seguim avall amb vistes a l'esquena del Pedraforca. Ara la pista és asfaltada, passarem sota Padrinàs i Sorribes, ben aviat som al càmping de Fòrnols. Fem una parada per fer un mos i seguim amunt, entrem al parc natural del Cadí-Moixeró, passem Tuixén i anem guanyant alçada cap a Josa del Cadí i el Coll de Josa per baixar fins a Gòsol.
Darrera nostre veiem que ve una cortina de pluja, sortim ràpidament cap a Saldes i arrivant al coll de Maçaners ens atrapa el ruixat, per sort ve baixada i aconseguim deixar-lo enrere, finalment arribem al Castell de Guardiola a la vall del riu Llobregat.
IBP index 184