L'Olleria-apeadero-campello vallada-paller-ermita san joan-olleria. ( Juan Eugenio 1er bat 21-22 )

Hui he fet la ruta en el meu amic Xavi. Hem eixit des del pi del bar Pau, i com que no voliem tocar molt de asfalt hem decidit fer una ruta per pistes i sendes. Al eixir del pi, ens hem dirigit cap al cami de Viart, que ens duu fins a l'altra part de l'autovia. Ahi ens hem clavat per uns bancals fins a arribar al cami paral.lel de l'autovia a aielo. Quan estavem a meitat cami, ens hem clavat per una alcantarilla que ens porta fins l'altra part de la comarcal i quan hem creuat del tot, ens dirigim cap a la costereta del poligono d'Aielo, Una volta arribem al poligono ens hem endinsat en una senda que duu des del poligono fins a una pujada que ens deixa directament al carrer de les palmeres. Recomane fer fotografies de totes les sendes, perque al estar amagades conserven eixe toc de natura que les fa tan especials. Tornant al recorregut, hem començat a pujar el Port del Paller fins al sacacorchos, on hem girat a la esquerre per un cami anomenat "l'apeaero". Puguem definir aquest cami com la tipica costereta traviesa que te convida simpaticament a reballar la bici i buscarte un altre deport com la petanca. Per aixo l'hem pujat tranquilament, perque no voliem cansar-se molt. Quan hem arribat dalt hem agafat uns bancals fins a l'encreuament del campello, on hem anat fins al campello de Vallada, que compta amb unes vistes espectaculars al Penyó i a la serra de Navalón, perfectes per a fer un bon postureo. Xavi i jo s'hem quedat ahi uns 10 minuts, i despres hem pujat a la bici i hem baixat el paller, on he aprofitat per a tombar en totes les curves. Quan hem arribat baix, hem anat a l'alacantarilla d'abans i hem tornat a creuar-la. Despres hem anat fins a l'Ermita de Sant Joan i hem baixat fins a l'institut. Quan hem arribat a l'institut, he aprofitat per buscar la llum que havia perdut abans en la senda de vitrocolor, i despres de 10 minuts l'hem trobat. Ací ens hem despedit Xavi i jo i cada u se'n va anar a sa casa. Recomane molt aquesta ruta per a gent que busque algo diferent que fer amb els amics o que simplement vullga connectar amb la natura. Personalment a mi m'agrada fer-la amb amics, perque em pareix molt més entretingut i animat, a més de que pugueu picar-se amb ells. La ruta no compta amb fonts, però amb mig litro d'aigua sobra per aguantar-la. Si pugueu fer fotografies, feu-les, perquè a dalt del campello hi han unes vistes espectaculars de la comarca de la Vall d'Albaida i la Costera.