L'Estartit - Base LORAN - Bellcaire - Verges - Pals - Regencós - Begur - Radio Liberty - Torroella - l'Estartit

Itinerari circular de moderada dificultat per la distància acumulada (70 km.) i les dues pujades, una a la Muntanya Gran de l’Estartit i, l'altra, al castell de Begur. També cal assenyalar que la ruta és ciclable en el 98’5% del seu recorregut. Només hi ha un tram entre Regencós i Begur –de poc més de 1.000 metres- que haurem de fer a peu atès que el camí és molt sorrenc, però per contra, ens estalvia d’anar per la carretera o de fer marrada. La resta de la ruta planeja còmodament per la plana de l’Empordà.
La ruta presenta diversos punts d’interès entre els que destaquen les dues Bases americanes que durant anys van ser operatives al Baix Empordà: la Base LORAN (a l’Estartit) i Radio Liberty (a Pals).

Només sortir de l’Estartit hem de fer front a l’exigent pujada fins a la Muntanya Gran. Són escassament 1’2 km. d’ascensió però amb pendents que arriben al 16% de desnivell. Un cop a dalt, ens desviem a mà dreta per fer cap a les instal•lacions, avui abandonades, de la Base americana LORAN.
En paraules (esmenades) del Diari de Girona "La base es va posar en marxa el 1961 en terrenys expropiats per l'Estat espanyol, va funcionar fins al 31 de desembre del 1994 i es va tancar el maig de l'any següent. (El 1998 es va enderrocar l'antena de 190 metres d’alçada). La seva finalitat era clara dins de l'era de la Guerra Freda: controlar la navegació pel Mediterrani. Amb la caiguda de la Unió Soviètica, va passar a ser un sistema de navegació neutre, que el GPS va jubilar. El sistema Loran-C té un funcionament igual que el GPS, però aquest és per satèl•lit, i l'atre, terrestre. La base de l'Estartit creava un triangle amb les bases de l’illa de Lampedusa (Itàlia) i Kargaburun (Turquia) que determinava la posició exacta de vaixells i avions al Mediterrani". En aquest vídeo podeu veure imatges de la Base i del poble de l’Estartit a finals dels anys 60.
Al sud de la Base hi ha una clapa de vegetació, l’Eixart de la Conca, que es correspon amb un curiós aflorament volcànic al Massís del Montgrí.

Marxem de la Base i refem un tros del camí per agafar el camí de l’Estartit a l’Escala que, no obstant, abandonem per agafar la pista que, a mà esquerra, ens porta a Sobrestany. Després de travessar amb cura la GI-632, arribem a Bellcaire d’Empordà on ens aturarem per veure l’església romànica de Sant Joan, del segle XI, per bé que presenta restes d’un temple preromànic dels segles IX-X.

Sortim per la part meridional del poble i anem a trobar el Rec del Molí -una canalització d’origen medieval que pren l’aigua del Ter a la resclosa de Colomers i que abasteix els conreus de 10 municipis empordanesos- que seguirem fins a Verges. Travessem el poble pels carrers i places per on, cada Dijous Sant, té lloc la Processó i la Dansa de la Mort.

Marxem de Verges i anem a trobar la carretera C-252 de la qual hem de fer escassament 1 km. per tal de travessar el Ter (a la contrada només hi ha tres punts per on travessar el riu: el pont de Torroella, el de Verges i la presa de Colomers). Anem planejant entre camps i passem per Sant Iscle i els afores de Serra de Daró. Seguim paral•lels al riu Daró (que a l’estiu acostuma a estar sec) i el travessem per anar cap a Llabià, Palau-Sator, Fontclara i fer cap a la vila de Pals. Paga la pena aturar-s’hi una estona i passejar pel centre històric medieval on destaca la Torre de les Hores, una construcció romànica (ss.XI-XIII) que és dels pocs vestigis que resten de l’antic castell.

Deixem Pals i anem en direcció Regencós –haurem de travessar les carreteres GI-652 i C-31. Sortim del poble per llevant i, a l’alçada de les Sorreres de Can Mateu –mira que el nom ja ho insinua!- ens trobem amb el tram de camí de poc més d’1 km. que haurem de fer a peu perquè és impossible de pedalar pel volum de sorra que hi ha. Fer aquest camí, però, ens estalvia fer una marrada molt gran o haver d’anar per la carretera –força transitada, per cert. Ara bé, hi ha opcions per anar de Regencós a Begur pel sud.
Sigui com sigui, a l’alçada de l’Hípica de Begur el camí torna a ser del tot ciclable. Entrem a Begur per l’extrem sud-oest del poble i enfilem carretera amunt fins arribar al Castell de Begur, les restes del qual es troben situades a dalt d'un promontori que domina la vila i ofereix unes excel•lents vistes cap a la costa, especialment cap a la Platja de Pals, les Illes Medes, l’Estartit i el Massís del Montgrí.

Davallem del castell pel laberint de carrers que dibuixen les urbanitzacions de la zona i ens dirigim cap a la platja de Pals on trobem la segona Base americana de l’itinerari: Radio Liberty. Les antigues instal•lacions resten avui abandonades i, a diferència de la Base LORAN de l'Estartit, romanen aïllades per una tanca que n’envolta tot el perímetre i n'impedeix l'accés. Amb tot, a tocar del Golf de Pals, hi ha un Geoamagatall (Geocaching) a tocar del qual algú ha obert un pas a través de la tanca que permet accedir a les instal•lacions (sota la responsabilitat de cadascú, és clar).
Radio Liberty va tenir un paper importantíssim durant la Guerra Freda. Es tractava d’una emissora de ràdio finançada i gestionada pels EUA amb la voluntat de fer arribar propaganda anticomunista als països de l’est. Inaugurada el 23 de març de 1959 va perllongar les seves emissions fins al 25 de maig de 2001. Les enormes antenes del complex van ser dinamitades el 22 de març de 2006 com podeu veure en aquets dos vídeos: Vídeo 1 i Vídeo 2.
Si desitgeu documentar-vos més sobre la història de Radio Liberty podeu visualitzar aquest documental emès per TV3.

Encarem la part final de la ruta. Deixem les darreres edificacions de la platja de Pals i entrem terra endins pedalant entre arrossars. Travessem el Rec del Molí de Pals per un pontet de fusta i anem a buscar la mota que segueix la riba dreta del riu Ter fins a Torroella de Montgrí (l'únic lloc per on podem travessar-lo). A la part alta del poble anem a buscar el camí vell que ens retorna a l’Estartit.

Informacions addicionals:

IBPíndex: 50

Temps en moviment: 4h 57’
Temps aturat: 1h 00’

Desnivell positiu segons el GPS: 754 m.
Desnivell positiu segons CompeGPS: 529 m.
Desnivell positiu segons IBPíndex: 640 m.

Pujades: 24%
En pla: 54%
Baixades: 22%