LA FULIOLA-FONOLLERES-LA FULIOLA-PILAR ALMENARA-CASTELLSERÀ-LA FULIOLA 6-1-2016

Dimecres 6 de gener de 2016
Si diumenge vaig sortir sense gaires ganes, ahir en tenia moltes més de sortir el dia de reis. L'únic problema és que el Xavier no podia venir amb mí i pensava que els fluixos no sortirien en un dia tant familiar. Però ahir em van sorprendre i alegrar en veure pel facebook que havien programat una sortida a Fonolleres.
Com que l'hora de la sortida era a 2/4 de 10, m'ha passat pel cap venir amb bici des de Bellcaire, però he tingut por que arribessin a La Fuliola massa tard i jo encara hagués de fer 3/4 d'hora més, i he decidit agafar el cotxe.
A la sortida he trobat un vell conegut, el Jordi Escorsa. El vaig conèixer fa un parell d'anys. Aquell dia havia sortit amb el Fernando cap a La Torre i Cubells en una excursió curta degut a una festa que es feia a La Sentiu on el Fernando hi havia de ser a les dotze del migdia. Recordo que quan vam arribar al poble, enlloc d'anar cap a Bellcaire, vaig decidir intentar arribar fins el Pilar d'Almenara. A l'alçada de la serra damunt de Castellserà vaig trobar el Jordi i vam fer el camí junts. Recordo també que em va ensenyar camins que no havia fet mai. Vàrem quedar que igual sortiriem un altre dia, però no ho hem fet fins avui.
La sortida d'avui m'ha agradat molt, perquè he passat per camins i pobles desconeguts. Mai havia anat a Fonolleres i el Talladell. Us farà gràcia, però pensava que Fonolleres no era cap poble, tant sols una àrea de serveis. Per a mí, anar per llocs que no conec i perdrem pels camps d'oliveres i patir una mica de vent em dóna una sensació de llibertat i d'aventura molt més grans que passar sempre pels mateixos llocs. Per això amic Jordi, avui m'ho he passat molt bé.
Quan hem arribat a La Fuliola encara no era la una del migdia i estava massa descansat. Per això he decidit acompanyar al Jordi fins a Castellserà. A Castellserà sí que hi hem anat, però primer hem passat pel Pilar d'Almenara. Sabia que el Jordi estava fort (li he dit a la Laia que era el més fort amb diferència), però no pensava que en uns pocs km de pujada, em fotés la pitjor pallissa de la meva vida. Jo he estat un superfluix i ell un superfort. I això que jo he pujat bé. Ha estat com un partit entre el Madrid i el Barça (0 a 4). La baixada l'hem fet amb una ventolera de cara que feia molt difícil controlar la bicicleta. Tot i aixó, m'ha fet passar per una trialereta entre uns camps d'ametllers que ell ha pujat com si res i jo he hagut de baixar de la bici.
Per resumir, sortida molt plàcida i suau, per assaborir camins i paissatges nous fins a La Fuliola, i traca final explosiva, en la que ho he donat tot, contra un superfort. Això era el que necessitava avui, anar al límit, per acabar cansat i feliç.
En total hem estat 3 hores i 35 minuts damunt la bicicleta, amb una mitjana de 17,41 km/hora, i he perdut 2467 calories.