Gran Volta a Barcelona: Canet de Mar - Sitges per l'interior (GR 5 + Matagalls - Montserrat + Portals + GR 5)

Ruta per a bicicleta de muntanya que segueix a grans trets el traçat del GR 5, també anomenat “Sender dels Miradors”, de Canet de Mar a Sitges. Coincideix en algun dels seus trams amb d’altres itineraris, com ara la Matagalls-Montserrat o la Portals de Montserrat.

El track passa per les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, el Moianès, el Vallès Occidental, el Bages, l’Anoia, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf.

El seu itinerari fa així una gran volta per la segona corona metropolitana de Barcelona, tot creuant els massissos més emblemàtics de la serralada Litoral i de la serralada Prelitoral.

Fent aquesta travessa, rodarem pel massís del Montnegre, el massís del Montseny, els cingles de Bertí i de Gallifa, Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, la muntanya de Montserrat, les serres d’Ordal i el massís del Garraf.

Totes aquestes muntanyes són espais protegits de gran valor natural i paisatgístic, sobretot si tenim en compte que es troben situades al voltant d’una de les aglomeracions urbanes més grans del sud d’Europa. Caldrà sempre respectar l’entorn, els seus habitants i les seves propietats, així com d’altres excursionistes que ens trobem als camins, cedint-los el pas, si cal, i evitant de circular a excessiva velocitat o de fer frenades sobtades o derrapades que provoquin una erosió excessiva dels camins.

De tots i totes depèn que puguem gaudir de la muntanya en bicicleta i circular lliurement per aquests paratges durant molts anys.

En aquesta ruta, es circula majoritàriament per pistes i camins forestals en bon estat, però al llarg del recorregut hi ha diverses trialeres i corriols més o menys llargs que fan que es pugui qualificar en general de poc apta per a bicicletes de gravel o similars, essent recomanable per a bicicletes de muntanya tradicionals, amb suspensió davantera, o de doble suspensió.

El fet que el 10% de la ruta transcorri per corriols i trialeres, algunes amb trams realment complicats, que en alguns casos ens obligaran a posar el peu a terra, i que tan sols el 20% de itinerari estigui asfaltat o cimentat, té com a conseqüència que aquest itinerari es pugui qualificar de tècnicament molt difícil, amb molts kilòmetres rodadors, relaxats i agradables, però d’altres de molt tècnics i intensos, en els quals caldrà anar alerta.

Val a dir que és realment complicat d’evitar l’asfalt al 100%, en dissenyar un itinerari tan llarg per unes muntanyes tan humanitzades i un territori tan densament poblat. Hem de passar per pobles i viles per tal d’abastir-nos de menjar i aigua, i no podem evitar haver de creuar urbanitzacions, polígons industrials, carreteres i autopistes.

Finalment, al marge de les dificultats tècniques, cal tenir en compte el notable desnivell a superar, amb pujades i baixades constants, algunes de força llargues, amb una mitjana de 1.500 metres de desnivell acumulat per cada 50 kilòmetres recorreguts. Aquesta és una ruta exigent.

Aquest track està concebut per a ésser realitzat en sentit Canet de Mar – Sitges. En cas de que volguéssiu fer-lo en sentit contrari, en algun tram concret caldrà tenir en compte que hi ha descensos tècnics, els quals, si els feu de pujada, us obligaran a caminar més o menys estona, en funció de la vostra forma física i habilitat damunt de la bicicleta.

En cas que volgueu fer aquest itinerari en bici de gravel, em podeu enviar un correu electrònic a xavitranscat@gmail.com, i ja us faria cinc cèntims de com evitar els trams més complicats. També em podeu escriure si teniu cap altre mena de dubte sobre aquesta ruta.


LOGÍSTICA

Aquesta travessa es pot fer de diverses maneres, en funció dels dies dels quals disposem per a fer-la, de la nostra forma física i de la nostra motivació.

L’opció més autèntica, sense cap mena de dubte, és fer-la d’una tacada, en més o menys etapes, en estil bikepacking o cicloturista clàssic. En cas que triem fer la ruta d’aquesta manera, caldrà una bona capacitat de recuperació per tal de poder acabar-la, tenint en compte el desnivell acumulat que cal superar al llarg de tot el track.

Aquesta opció ens obligarà a no carregar gaire pes, cosa que és factible tenint en compte el fet que al llarg de l’itinerari hi ha diverses possibilitats d’avituallament i d’allotjament.

Una altra possibilitat, no tant autèntica, seria disposar d’un vehicle d’assistència, per a no haver de carregar l’equipatge al llarg de tota la ruta i així no patir tant a les pujades i poder gaudir encara més en els descensos tècnics.

La manera més fàcil, però, per a la gran majoria, serà anar fent trams més o menys llargs d’aquest itinerari els dies festius o els caps de setmana, aprofitant el fet que el track passa per diverses estacions de ferrocarril, que ens poden servir per a arribar al punt d’inici de l’etapa que vulguem fer, i per a tornar a casa al final de la jornada.

Aquesta opció és particularment recomanable i eficient si vivim a la ciutat de Barcelona, o a la primera corona metropolitana, i podem fer servir la xarxa de trens de Rodalies, per tal d’estalviar-nos així d’haver d’agafar el cotxe i haver de fer complicades combinacions de vehicles.

Si hi ha algun tram entre dues estacions de ferrocarril que se’ns faria molt llarg, sempre el podem partir en dues jornades, fent nit a la meitat.

Al final de la descripció de l’itinerari que hi ha a continuació, podeu fer “click” en un enllaç que us dóna accés al llibre de ruta. Hi podreu trobar detalls sobre el kilometratge i els desnivells acumulats al llarg d’aquest itinerari, de manera que us sigui possible planificar-ne les etapes segons les vostres motivacions i capacitats.

La qüestió és sortir de casa, sols o amb els amics, pedalar i gaudir de la natura en aquestes muntanyes, que els habitants de la ciutat de Barcelona i de la seva àrea metropolitana tenim tant a la vora.


DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

El track surt de l’estació de rodalies RENFE de Canet de Mar, creua el poble i guanya alçària ràpidament fins a la creu de Canet, excel·lent mirador d’aquest sector de la costa del Maresme. Acabem de pujar una mica més i baixem al poble de Sant Iscle de Vallalta, tot seguint el GR 5.

Entrem de ple en el massís del Montnegre i tornem a pujar, ara de manera més progressiva, tot evitant cap al final algun tram de GR, que s’enfila molt dret. Passem pel veïnat de Cal Paraire, canviem de vessant i arribem a Sant Martí de Montnegre, des d’on podem gaudir de bones vistes del massís del Montseny, cap al qual ens dirigim.

Baixem cap a Sant Celoni, creuem l’autopista de Girona AP-7, el riu Tordera i la pròpia vila de Sant Celoni, i tornem a guanyar alçària. L’ascensió és suau fins a Can Pitarra, als afores de Campins, però a continuació es redreça força durant dos kilòmetres. Més amunt seguim voltant la falda del Turó de l’Home, amb pujades i baixades suaus, fins que havent passat Can Riera de Ciuret, hem de superar un parell de kilòmetres amb rampes prou dretes. Passem els Castanyers Vells, sota Fontmartina, i baixem per corriols i camins, fins al poble de Montseny.

Al poble de Montseny podem fer una parada per a recuperar forces, ja que al cap d’un parell o tres de kilòmetres comença l’ascensió al pla de la Calma, la més llarga de tota la travessa, amb més de vuit-cents metres de desnivell acumulat, que cal sumar als gairebé mil dos-cents que portem des de Sant Celoni.

Baixem a buscar el riu Tordera, el remuntem fins a la carretera de Collformic, que seguim durant un kilòmetre. A continuació, enfilem cap al veïnat de la Castanya, el creuem, i seguim pujant fins a Collformic mateix. D’aquí, acabem de pujar per la pista del pla de la Calma fins al paratge de Pedres Blanques, el qual, a pràcticament 1.270 metres d’altitud, és el punt culminant de tota la travessa.

Som dalt del pla de la Calma, i com tot el que puja, després baixa, iniciem el que també és el descens més llarg de tota aquesta gran volta a la segona corona metropolitana de Barcelona: ara els més de vuit-cents metres de desnivell, són de caiguda lliure fins a Aiguafreda, a la vall del Congost.

Al principi la baixada és molt ràpida, tot i que val la pena anar-se aturant per tal de gaudir de les vistes panoràmiques, que abasten tota la regió metropolitana i els seus voltants, així com gran part de la Catalunya central i del Pirineu. A partir de la masia del Bellver i del collet de Sant Martí, el GR baixa durant sis kilòmetres per camins trialers, els quals sovint presenten trams molt malmesos i tècnics, que a vegades ens obligaran a posar els peus a terra, si no volem prendre mal.

Un cop a Aiguafreda, el track passa per sota de l’autovia C-17, va a buscar l’estació de ferrocarril i torna a enlairar-se de manera decidida, fins que, un cop superades les marcades paelles del grau dels Matxos, abasta els viaranys que ressegueixen tota la cinglera del Bertí.

Farem set kilòmetres per corriols ciclables, des del grau dels Matxos fins a Sant Miquel del Fai, gairebé sempre amb vistes aèries i espectaculars. Primer podrem veure la vall del riu Congost i els contraforts del pla de la Calma, que venim de recórrer, i més endavant pràcticament tota la comarca del Vallès Oriental, fins a les muntanyes de la serralada Litoral i la pròpia ciutat de Barcelona. Un cop canviem de vessant, passat el llogarret de Sant Pere de Bertí, tindrem una bona perspectiva de les muntanyes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat, cap a les quals ens dirigim.

A partir del priorat de Sant Miquel del Fai, amb els seus formidables salts d’aigua, deixem de banda el GR 5, que fins ara hem tingut de referència. Tot i que a Sant Llorenç Savall i a Rellinars tornarem a coincidir amb el seu traçat, no el tornarem a seguir de manera sistemàtica fins a Collbató, uns 100 kilòmetres més endavant.

Tornem a guanyar alçària, tot rodant còmodament durant tres kilòmetres per una carretereta forestal sense trànsit; trenquem a l’esquerra i passem pel càmping l’Illa, a la vora de Sant Quirze de Safaja. Trobem l’itinerari de la popular Matagalls-Montserrat i el seguim.

Seguirem enlairant-nos fins al collet de Matafaluga, tot gaudint en alguns punts de bones vistes de la plana i dels turons que envolten el Vallès. A continuació, davallem per pistes forestals fins al collet del Vinardell, i per corriols trialers fins arribar als afores de la vila de Sant Llorenç Savall, que és un altre punt estratègic per abastir-nos de menjar i d’aigua abans de continuar la ruta.

A partir de Sant Llorenç Savall, el nostre itinerari s’endinsa en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac i comencem a voltar la Mola, que n’és el cim més emblemàtic. Per tal d’evitar la carretera, guanyem alçària, creuem la part superior de la urbanització de les Marines i baixem a buscar la riera Seca.

Rodem per la llera de la riera fins a trobar l’ermita de la Mare de Déu de les Arenes, a partir de la qual tornem a pujar de manera decidida. Un cop passat el collet de Girbau, seguim flanquejant els contraforts meridionals de la Mola, i podem rodar còmodament durant dos o tres kilòmetres força planers, fet que ens permetrà gaudir de bones vistes sobre la plana del Vallès.

En trobar la urbanització del Pla de Sant Llorenç, baixem pels seus carrers, creuem la carretera del coll d’Estenalles i de seguida deixem enrere l’asfalt, tot guanyant alçària per l’antic camí de Matadepera a Rellinars, fins al coll de la Torrota.

Un cop saltem el coll, sota mateix de la Torrota de l’Obac, deixem enrere les vistes de la Mola i se’ns torna a aparèixer, ara ja més a la vora, la muntanya de Montserrat, amb la seva magnètica presència. Baixem, primer de manera suau fins a la Casa Nova de l’Obac, deixem de banda el traçat de la Matagalls – Montserrat, i després seguim baixant de manera més decidida, a buscar els torrents que formen la riera de Rellinars, que seguirem fins al poble.

Un cop passat Rellinars, seguirem pedalant per les pistes forestals que recorren les carenes i les petites valls que davallen de manera esglaonada cap al riu Llobregat. Haurem de superar alguna petita sifonada, tot rodant per terreny obert, que va quedar força afectat anys enrere pels incendis forestals.

Passem per sota de l’autopista de Manresa C-16 i pel costat del Vilar. El track s’atansa a l’estació de la RENFE de Castellbell i el Vilar, damunt del nucli del Borràs, i a continuació alterna camins de terra i asfalt, tot seguint el curs del Llobregat fins a Monistrol de Montserrat.

Creuem el pont sobre el Llobregat, pugem al nucli històric de Monistrol i ens apropem a omplir els bidonets a la Font Gran, que recull gran part de l’aigua subterrània de la muntanya de Montserrat. A continuació, fem cap a l’estació del Cremallera, per tal d’anar a buscar el camí del Piteu. Més amunt, passem pel veïnat de la Calsina i agafem el camí que puja fins al monestir de Santa Cecília, a la carretera que va del monestir de Montserrat al coll de can Maçana.

Els propers 6 kilòmetres constitueixen el tram asfaltat més llarg de tota la travessa, amb molta diferència. Aquest fet es veu compensat amb escreix pel fet que transcorren per la carretera que va per sota de les parets Nord de la muntanya de Montserrat, amb l’espectacle visual que això representa.

Un cop arribats a can Maçana, canviem de vessant i comencem a baixar per camins sense asfaltar fins a les proximitats del poble del Bruc, que deixem a la dreta, per tal d’anar cap a Collbató. En tot aquest tram, podrem contemplar el vessant sud de la muntanya de Montserrat, tot rodant pels camins rurals en bon estat que comuniquen les diverses masies que hi ha als seus peus.

En tot aquest tram de la travessa que volta la muntanya de Montserrat haurem rodat per alguns camins pels quals cada any transcorre la popular “Portals de Montserrat”.

Un cop al poble de Collbató, retrobem el GR-5, que havíem anat seguint durant les primeres jornades de la ruta, creuem l’autovia de Lleida A-2 i tornem a guanyar alçària, per tal de superar la petita serra de can Dolcet. A continuació, baixem per la riera de Pierola i tornem a pujar i baixar diverses vegades per tal de superar les petites serres i rieres que ens barren el pas, en tot aquest tram de la ruta que va entre les comarques de l’Anoia, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès.

El track segueix el GR per camins rurals, tot creuant alguna urbanització i els nuclis de Can Parellada, la Beguda Alta i Sant Llorenç d’Hortons. Tot i que el relleu i els camins pels quals rodem no presenten gaires dificultats, el fet de pujar i baixar de manera contínua fa que aquest tram de la ruta sigui un xic trenca-cames. Anirem deixant enrere la muntanya de Montserrat, que venim de recórrer; tot i que en els punts més enlairats, encara podrem contemplar tot el seu vessant sud.

Un cop creuats el riu Anoia i l’autopista AP-7, iniciem la darrera gran pujada d’aquesta travessa. Creuem la vila de Gelida i ens enfilem pel vessant nord de les serres d’Ordal. El desnivell no és excessiu, però hi ha algunes rampes sostingudes que ens obligaran a pedalar amb ganes.

Deixem el GR de banda durant uns set kilòmetres, per tal de fer l’ascensió més ciclable. Saltem el collet de Portell i després rodem còmodament pel fondo de Mas Granada. Arribats al poble d’Ordal, el nostre itinerari retroba el GR, creua la N-340 i un altre cop es redreça, ja que haurem de superar rampes molt fortes per tal de saltar la petita serra de les Planes, abans de poder baixar a Olesa de Bonesvalls.

Després de creuar Olesa i de visitar l’Hospital de Cervelló, el track entra dins del massís del Garraf. Passem per l’avenc de l’Esquerrà i per l’observatori de can Grau, i rodem a continuació per senders molt pedregosos, però totalment ciclables i molt divertits, que constitueixen el darrer tram tècnic d’aquesta travessa.

A partir d’aquí la ruta ja transcorre sempre per pistes en molt bon estat. Passem per la Fassina i seguim pedalant, per tal de superar el coll de la Fita, sense cap mena de dificultat.

En els darrers kilòmetres d’aquesta travessa tan sols haurem de deixar-nos caure fins a la vila de Sitges: creuem l’autopista C-32, passem per l’estació de la RENFE i anem cap a la platja de Sant Sebastià, per tal d’arribar al final del track d'aquesta Gran Volta a Barcelona, al mirador de la plaça del Baluard de Sitges.

Canet de Mar és a tan sols 75 kilòmetres al nord-est de Sitges, seguint la costa en línia recta. Nosaltres, però, per tal d’arribar-hi, haurem fet vora 300 kilòmetres i més de 8.000 metres de desnivell acumulat, tot recorrent les diferents muntanyes que volten la segona corona metropolitana de la ciutat de Barcelona.

Salut i pedals



Clicant l'enllaç que hi ha a sota, podeu accedir al llibre de ruta:

https://docs.google.com/document/d/1HHddzrrHNvcMOiU8auCLhRnYU3i26xwS4HJPCx-qUHU/edit?usp=sharing