Etapas 1 y 2 del camino de Santiago catalán por San Juan de la Peña original

Bar

Cervera

Cervera és la capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la província de Lleida. El municipi de Cervera, de 55,19 km², és al sector meridional de la comarca de la Segarra. La població censada és de 9.440 habitants. El paisatge de Cervera mostra uns terrenys molt aprofitats, conreats arreu. El relleu del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les valls amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues carenes pràcticament horitzontals. La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental. Un total d'onze monuments del municipi estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya: el castell (s. XI), l'església de Sant Pere el Gros (s. XI), el recinte emmurallat (s. XIV), la parròquia de Santa Maria (s. XIV-XV), l'edifici de la Paeria (s. XVII-XVIII), la Universitat (s. XVIII), el nucli històric, el Sindicat (s. XX) i els castells dels nuclis agregats Castellnou, la Prenyanosa i Malgrat.

Coordinación pastoral (Atención al peregrino)

Te sellan la peregrina

Els Hostalets

Els Hostalets

Fín

Igualada

Igualada neix al voltant de l'any mil, al marge esquerre del riu Anoia que dóna nom a la comarca. El nom d'Igualada prové del llatí aqualata, que ve a significar on el riu s'eixampla, un riu ben aprofitat per proveir d'energia hidràulica els molins. Té l'origen en una cruïlla de camins, un de militar des de Manresa, a través d'Òdena i Montbui, fins als castells més llunyans del camp de Tarragona, i el camí ral que comunica Barcelona amb Lleida, Aragó i Castella. La seva posició enmig de la Conca d'Odena, esdevé un lloc de trobada natural també per a la pagesia i afavoreix l'intercanvi i venda de mercaderies. El primer indici de construcció que tenim de la vila és l'edificació d'una capella el 1003 al costat d'una “mota” o “força”, fortificació de defensa menor. La capella consta com a parròquia l'any 1059. L'any 1381 Igualada rep el títol de Carrer de Barcelona, quedant sota la tutela de la ciutat de Barcelona i equiparant-se a aquesta en drets, llibertats i prerrogatives. La vila va creixent i, entre els segles XIV i XV es construeixen dues muralles, fins que al segle XVIII, la vila s'allarga cap a Soldevila i Capdevila, seguint el camí Ral. Si bé durant els primers segles de vida, la vila creix a un ritme contingut, pendent d'epidèmies i migracions, fou durant els segles XIX i XX, que Igualada, a més de rebre el títol de Ciutat i de disposar de línia ferroviària, assisteix a una expansió econòmica espectacular. Les indústries de teixits esdevenen les més importants de Catalunya, com també les adoberies de pells, que es mecanitzen i esdevenen el primer centre productor de la península. Gradualment sorgeixen les primeres indústries de gènere de punt assolint una importància capdal a nivell nacional. Entre els anys 1800 i 1900, la població es duplica fins a arribar als 10.486 habitants. L'any 2005, la població supera els 35.000 habitants, en un terme municipal de vuit quilòmetres quadrats. AQUALATA, la llegenda de la formació d'Igualada L'antiga Conca d'Òdena s'estenia en un immens estany d'aigua que conformava la unió de la muntanya del Castell de Claramunt i la muntanya dels Tres Mollons. L'embassament donà nom al riu en aquell indret, Aqualata, que vol dir aigua ampla. Prop d'aquell estany, en una gran masia sobre el turó d'Òdena, vivia un pagès de molt mal humor i caràcter aspre, tant que tots els mossos que llogava li fugien. L'amo estava tan desesperat que va prometre vendre's l'ànima al diable si aquest l'ajudava. Només dir això, se li presentà el Maligne amb aparença de jornaler i li digué que es faria càrrec de tot, amb la condició que mentre l'amo li manés feina seria el seu servent, però que si aquest no tenia res a ordenar-li el diable li prendria l'ànima per sempre. Quan arribà el moment que el pagès no tenia res a manar, se li va ocórrer ordenar al diable que dessequés el gran estany que cobria aquella part de la comarca, la qual cosa va executar extraient grans pedres i terres formant un gran terrabastall i tremolor de terres per tota la contrada, que va donar lloc a la formació de la muntanya dels Tres Mollons. Aleshores el propietari ja no va tenir cap més feina a manar-li, i el diable es va emportar la seva ànima a l'Infern. És per això que l'escut de la ciutat té pintades unes aigües a la part inferior en record de quan el lloc era un estany. Camí de Sant Jaume al seu pas per Igualada Amb la denominació de Camí de Sant Jaume es fa referència al conegut “Camino de Santiago”. La ciutat d'Igualada forma part d'aquest camí en el camí de Catalunya que surt de Montserrat fins a la nostra ciutat on se sol fer parada després de 24,6 Km. Així, avui dia, el Camí de Sant Jaume a Catalunya compta amb l'itinerari que va de Montserrat a Lleida, Zaragossa i Logroño. La ruta més fàcil, més rectilínia i, per això, la més utilitzada actualment a Catalunya.

Jorba

La localidad aparece citada en una bula de 978 como posesión del obispado de Vich. En el siglo XII existía la baronía de Jorba cuyo primer señor fue Guerau de Jorba, quien fuera consejero de Ramón Berenguer IV y del rey Alfonso I de Aragón. Más tarde, la baronía quedó incorporada a la de Cardona al casarse Gueraua de Jorba con el visconde Guillem. Después pasó por diversas familias como los Ponts o los Guimerà. Tras la abolición de los señoríos, el castillo de Jorba fue comprado por dos hermanos industriales de Igualada.

Linyola

Linyola és la població més septentrional de la comarca del Pla d'Urgell. Limita amb els termes de Bellvís i Vallfogona de Balaguer (per l'est), el Poal i el Palau d'Anglesola (al sud), Ivars d'Urgell i Penelles (per l'oest) i Bellcaire d'Urgell (al nord). La població està situada en un turó a 248 m. sobre el nivell del mar i té un terme de 28,76 quilòmetres quadrats regat pel Canal d'Urgell (séquia Segona principal) i el Canal Auxiliar d'Urgell. La via principal de comunicació de la vila és la carretera LP-3322 que prové de Mollerussa, travessa l'autovia A-2, passa per Linyola (pel centre o per la variant) i acaba a Bellcaire d'Urgell (comarca de la Noguera) on enllaça amb la C-53 que va des de Balaguer fins a Tàrrega. El municipi de Linyola és el segon nucli de població amb més habitants a la comarca del Pla d'Urgell, aproximadament uns 3000.

Monasterio de Montserrat

El monasterio de Santa María de Montserrat es un monasterio benedictino situado en España. Se encuentra en la montaña de Montserrat, perteneciente a la comarca catalana del Bages, provincia de Barcelona, a una altura de 720 metros sobre el nivel del mar. Administrativamente pertenece al municipio de Monistrol de Montserrat, aunque algunos de sus terrenos colindantes entran en el término de Collbató. Es un símbolo para Cataluña y se ha convertido en un punto de peregrinaje para creyentes y de visita obligada para los turistas. Dentro de las diferentes acciones que se desarrollan en Montserrat destaca la escolanía, que es uno de los coros de niños cantores más antiguos de Europa. El santuario de Montserrat, junto con los santuarios de Torreciudad, El Pilar, Meritxell y Lourdes conforman la Ruta mariana, itinerario guiado por la espiritualidad y devoción mariana, poseedor de una gran riqueza patrimonial, gastronómica y natural.

Monestir de Santa Cecília de Montserrat

Monestir de Santa Cecília de Montserrat

Montserrat Parc

Calle

Pallerols

Restaurante Celler de la Guàrdia

680 m altura

Santa Maria Del Camí

Santa Maria del Camí és un poble situat a l'extrem sud del municipi de Veciana i al nord del municipi d'Argençola, comarca de l'Anoia.[1][2] El poble està situat en la confluència de la coma de Santa Maria i el riu Anoia, a la vora la carretera N-II, dins de l'antiga quadra de Santa Maria del Camí.[1] Està separat del nucli principal de Veciana per una franja que pertany al terme de Copons.[1] L'església de Santa Maria del Camí inicialment fou capella d'un hospital situat a peu de l'antic camí ral d'Aragó,[2] i priorat benedictí des de l'any 1228, moment que va ser cedit a Santa Cecília de Montserrat, que hi va posar monjos i que el segle XIII va fer construir l'actual església romànica.[3] És d'una nau amb capelles interiors i absis semicircular a llevant.[2] L'element decoratiu més destacat és una finestra d’estructura circular que es conserva al centre de l'absis.[2] El nucli va sorgir al voltant d'aquest antic monestir, que serví de parròquia des de l'any 1868 fins al 1919, que fou bastida l'actual església nova d'estil neoclàssic, situada al terme d'Argençola.[2] Al segle XIX formà municipi amb el lloc de Castellnou del Camí.[1]

Seguir por carretera

Bp-1103

Tàrrega

mpreses conegudes a escala internacional tenen la seva seu a la ciutat, com Olis Borges Pont S.A o Ros Roca. La ubicació geogràfica de la ciutat amb les vies de comunicació que hi conflueixen, han possibilitat que Tàrrega sigui un dels nuclis comercial de referència de la plana de Lleida. El mercat setmanal dels dilluns aplega persones de totes les contrades de l'Urgell i les comarques veïnes. Al bell mig de la ciutat, es troba la plaça del Carme, més coneguda pel Pati, que acull una estàtua en homenatge al famós compositor targarí Ramon Carnicer (1789-1855). Pel carrer del Carme, un dels carrers més antics de la ciutat, es troben diversos edificis amb porxades gòtiques, i el Palau Romànic dels Marquesos i la Floresta construït al segle XIII. Més avall s'hi troba la Cristalleria Mateu, que té una façana gòtica amb més de 300 anys. Més avall, ja hi trobem la plaça Major, que acull l'Ajuntament de la ciutat, la Parròquia (del segle XVII), l'edifici modernista, del segle XIX, de la Cambra de Comerç i l'edifici de la caixa de pensions. L'Ajuntament té una façana d'inspiració renaixentista, de l'any 1674. El carrer major, acull el Museu Comarcal (Segles XVII i XVIII), que encara conserva algunes sales nobles del segle XVIII i XIX. A la plaça de Sant Antoni, hi podem trobar l'església del mateix nom, la qual fou erigida el segle XIV. Destaquen les dues escultures gòtiques que trobem a l'entrada, l'origen de les quals es remunten a l'antiga parròquia d'estil gòtic. Tàrrega és la capital del futur canal Segarra-Garrigues, que convertirà totalment el paisatge i els conreus pertanyents a la ciutat i rodalia.

Íglesía