Ermitanyos per pista a la meva manera 26-8-2018-8,5

Em desperto amb ganes de fer, si puc, 3 ermites.
Surto de Camarasa i enfilo Sant Jordi. Fa fred, però aviat la suor guanya terreny. Vaig molt suau i en 55 minuts faig el cim. Em trobo bastant bé. Torno a baixar a Camarasa i a Llorenç agafo la pujada a la pared de l'ós. Arribo a Vilanova de la Sal en 50 minuts. Allà paro al bar a fer un cafè i descansar una miqueta. Pujo, tot seguit a l'ermita de Montalegre. Hi arribo cansat, però amb moltes reserves d'energia. Al baixar torno a parar al bar de Vilanova on faig un bon esmorzar. Amb el cafè em donen uns trossos de coca de vidre molt bona.
Arribo a Ós de Balaguer i decideixo pujar per l'ermita de Sant Salvador. Però com que no segueixo cap track sinò que em refio de la meva memòria, agafo un camí equivocat i després de pujar gairebé 2 km, trobo uns excursionistes que em diuen que si segueixo el camí on sóc, aviat hauré de carregar la bici al coll. He de girar. Trobo, per fi, el camí correcte. Em sento molt bé, vaig a un ritme molt bo. Al augmentar la calor arriben estols de mosquits de bosc que em volen entrar a la boca, el nas, les orelles. És una situació insoportable que em fa patir molt més que totes les pujades juntes.
Arribo per fi a l'ermita de Cérvoles, i fujo ràpidament de l'estol de mosquits que fa uns km que m'acompanyen. Quan arribo a Ós, agafo el mateix camí del matí i així arribo a Camarasa.
A un quart de 4, baixant la paret de l'ós, em trobo pujant, una noia de la btt Almenara que conec. Puja a un ritme impressionant.
En resumen, gran sortida i un estat de forma prou bo per nomès poder sortir una vegada a la setmana.