El Ripollès - Sant Pau de Segúries 03/06/2023

Capella de Santa Magdalena de Parella

Santa Magdalena de Perella és una capella romànica del municipi de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca del Ripollès, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Avui es troba abandonada i sense culte. Descripció L'edifici centra el veïnat dispers de Perella, en un petit puig sobre la vall del Ter. L'edifici, romànic, data del segle xii i és de planta gairebé rectangular sense absis diferenciat, amb la volta un xic apuntada. El presbiteri original es trobava al costat nord-est i actualment es troba a l'extrem oposat. La porta, situada al mur nord-oest, és adovellada amb una llinda monolítica desproporcionada i timpà llis, conserva part de la ferramenta original. Posteriorment li fou afegida la sagristia a llevant i un campanaret de torre a l'angle sud-oest amb obertures d'arc de mig punt. Història Fou construïda abans del 1145 pels propietaris de Can Perella, gran mas veí conegut des del 1126. A les visites pastorals del 1686 i 1690, el bisbe Pasqual manà que es construís la sagristia. L'ermita té uns Goigs dedicats a Santa Magdalena.

Cimentera de Can Benet

Colònia Llaudet

Els Roures (Camping)

Els Roures (Camping) Sant Pau de Segúries, Girona, ESP

Esglesia de Sant Pau Vell

L'Església de Sant Pau és de tipus barroc rural, és d'una nau ampla amb capelles lateral. L'any 920 ja apareix citada una església dedicada a Sant Pau, que es converteix en el centre aglutinador dels masos disseminats pel terme. A la fi del segle XVII es va construir una nova església parroquial. Aquesta quedava elevada i solitària a la riba esquerre del riu Ter, a peu de l'antic camí ral d'Olot a Camprodon. Es va creure oportú construir una nova església al poble (1971). L'antiga continua apta per al culte, i les edificacions que l'envolten- rectoria vella fa falta campaner- s'ha convertit en una activa casa de colònies. Sant Pau Vell és una església al terme municipal de Sant Pau de Segúries (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. De la primera església de Sant Pau, hi ha notícies en el segle X; en el segle XII se'n construeix una altra, la durada de la qual arriba fins al 1688, en què és enderrocada per a construir-hi l'actual, que es beneeix l'any 1693. L'origen de l'Esquellerida es remunta a l'edat mitjana, si bé els que resten en l'actualitat corresponen generalment a l'època barroca. La funció d'aquests instruments musicals era la de sonar en diferents moments dels oficis religiosos, com ara el Glòria i la consagració, en senyal de joia. Oposat a aquest instrument, hi ha la matraca, que servia per a denotar tristor; el seu so era de fusta. De planta rectangular amb tres naus, una central gran i dues laterals més petites que s'obren a la central mitjançant arcades. La nau central és coberta amb volta de canó. Pels falsos nervis d'arcs i les falses claus de volta, hom pensa que es tracta d'una falsa volta feta amb maons, i que la coberta real sigui amb cabirons de fusta coberts amb teula àrab. La separació entre les arcades de les naus laterals (quasi capelles) està formada per pilastres rematades amb una senzilla motllura, i des de cada pilastra surten els arcs de la volta. A la part de l'atri hi ha un cor tot construït en fusta. L'orientació de l'església és la de l'originària romànica, amb la porta d'accés cara al sud. El campanar, que s'aixeca sobre la porta, és molt pesat i massís. Adossada al seu costat, hi ha l'antiga rectoria, reconvertida en casa de colònies, amb diversos annexos al seu voltant. És un edifici de tres plantes a dues vessants i llindes de pedra. L'Esquellerida és una roda de fusta amb quatre eixos, que suporten dotze campanes petites, de dimensions i sons diferents. La roda té un suport de fusta fixat a la paret, on és agafat mitjançant un eix de ferro, acabat externament en forma helicoïdal, que li permet de girar lliurement, tot estirant una corda lligada a l'extrem de l'eix.

Esglèsia de Sant Martí de Surroca

«La iglesia de San Martín de Surroca se encuentra aislada cerca de un acantilado de la sierra Caballera. Se encuentra a 1730m de altura y es una de las iglesias del obispado situadas a más altitud. Está orientada a levante y su planta es de nave única con ábside semicircular como cabecera. La cubierta de la nave es de vuelta de cañón, con un arco fajón en el último cuarto. El ábside es cubierto con vuelta de cuarto de esfera y separado de la nave por un pliego del muro, mientras que el exterior está decorado por arcuaciones ciegas y bandas lombardas y tiene una ventana ligeramente descentrada del eje de la iglesia. La portada, situada a la pared sur, es de una arcada formada por grandes dovelas y guardapolvos. Al extremo de poniente se le añadió a principios del siglo XVI un campanario que sigue la estructura de la nave, tiene dos pisos y está cubierto a doble vertiente. Al museo episcopal de Vic se conservan dos imágenes góticas de alabastro procedentes de esta iglesia. Datan del siglo XIV y fueron esculpidas al taller de Sant Joan de les Abadesses «L'església de Sant Martí de Surroca es troba aïllada prop d'un penya-segat de la serra Cavallera. Es troba a 1730m d'altura i és una de les esglésies del bisbat situades a més altitud. Està orientada a llevant i la seva planta és de nau única amb absis semicircular com a capçalera. La coberta de la nau és de volta de canó, amb un arc fajón en l'últim quart. L'absis és cobert amb volta d'habitació d'esfera i separat de la nau per un plec del mur, mentre que l'exterior està decorat per arcuacions cegues i bandes llombardes i té una finestra lleugerament descentrada de l'eix de l'església. La portada, situada a la paret sud, és d'una arcada formada per grans dovelles i guardapols. A l'extrem de ponent se li va afegir a principis del segle XVI un campanar que segueix l'estructura de la nau, té dos pisos i està cobert a doble vessant. Al museu episcopal de Vic es conserven dues imatges gòtiques d'alabastre procedents d'aquesta església. Daten del segle XIV i van ser esculpides al taller de Sant Joan de les Abadesses Neteja Copia el text

Església de Santa Bàrbara

Font del Miner

Gorg de Malatosca

El Gorg de Malatosca és un dels millors amagatalls que té la ciutat de Sant Joan de les Abadesses. En ell trobaràs una bassa amb una cascada envoltada de naturalesa,La Malatosca és un afluent del riu Ter que neix a la Serra Cavallera. A més, consta d'una antiga llegenda relacionada amb les bruixes. En la llegenda es parla que era un punt de trobada entre elles i també un amagatall de diversos éssers màgics. Una de les bruixes va pagar a una llevadora després que l'ajudés a fer de part amb unes llenties, però la llevadora disgustada les va tirar al fons del riu Ter. Un dia més tard, la llevadora es va trobar una d'aquestes llenties pegada al seu davantal i per sorpresa s'havia convertit en or. Així d'aquesta llegenda, el corc també és nomenat corc de les Bruges. El Gorg de Malatosca és un dels millors amagatalls que té la ciutat de Sant Joan de les Abadesses. En ell trobaràs una bassa amb una cascada envoltada de naturalesa, i on també podràs passar una estona, ja que hi ha una taula per a realitzar un pícnic. A més, consta d'una antiga llegenda relacionada amb les bruixes. En la llegenda es parla que era un punt de trobada entre elles i també un amagatall de diversos éssers màgics. Una de les bruixes va pagar a una llevadora després que l'ajudés a fer de part amb unes llenties, però la llevadora disgustada les va tirar al fons del riu Ter. Un dia més tard, la llevadora es va trobar una d'aquestes llenties engantxada al seu davantal i per sorpresa s'havia convertit en or. Així d'aquesta llegenda, el corc també és nomenat corc de les Bruixes

Mas la Folcrà

Mina de la Juncadella

Mina Dolça

Molí de Malatosca

Museu de les Mines de Carbó d'Ogassa

Ogassa

Pont de Perella

Pont penjant Palanca de la Batllia

La Palanca de la Batllia L'accés a la Palanca es pot fer per darrere la Colònia Llaudet, en un camí que baixa cap al riu des de la carretera davant del bar Ca l'Olivet. La Palanca de dos trams: un de curt que porta sobre un pilar, l'únic que té la palanca, i un segon tram més llarg que penja sobre el riu Ter. El Pont està penjat a 60 metres i va reobrir l'any passat després que fos arreglat. L'actual pont és de 1970 ja que el que hi havia va desaparèixer per una riada. I un anterior, de 1940, també. Palanca de dos trams: un de curt que porta sobre un pilar, l'únic que té la palanca, i un segon tram més llarg que penja sobre el riu Ter. El pilar rudimentari està compost de tres blocs quadrats sobreposats: l'inferior, fet de formigó, pedres i fragments de rajoles, i els dos superiors, que són una barreja de formigó i grava de riu. El paviment de la palanca són taulons de fusta, per sota dels quals passen cinc cables d'acer. Les baranes són tres tirants de cables metàl·lic.

Pont Vell

El Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció El Pont Vell ha patit diverses transformacions des de la seva construcció. Després d'unes reparacions urgents, es van tapar dos arcs de descàrrega semicirculars, tot i que durant la Guerra Civil el pont es va destruir. Als anys 70 es va inaugurar el nou pont, i actualment la construcció compta amb una gran arcada central apuntada, de trenta-tres metres de llum, amb dos arcs de descàrrega (un apuntat i l'altre semicircular). Hi ha dues obertures més de petites dimensions i d'arc de mig punt. Història El pont va ser construït entre 1128 i 1138 per encàrrec de l'abat Berenguer Arnau gràcies a l'ajut econòmic i personal de la noblesa i pagesia de la vall. Complint amb la funcionalitat de donar accés a la vila per travessar el riuTer. Durant el segle XIV s'hi van fer diverses obres de reparació, Malmès pel terratrèmol del 1428, va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta que el converteix en el pont gòtic de més llum de la península. Al final de la guerra civil el 8 de febrer del 1939 va ser dinamitat, i el 4 de juliol del 1976 es va inaugurar el Pont Vell reconstruït, obra dels arquitectes Francisco Pons-Sorolla i Rafael Melida Poch.

Rec d'En Cavats

Rec de la Font del Boix

Restaurant Can Costas

Restaurant Mas Repuntxo

Crta C-38 Km 1,5, 17860, Sant Joan de les Abadesses, Girona sábado 12:00–18:00 domingo 12:00–18:00 lunes Cerrado martes Cerrado miércoles 12:00–18:00 jueves 12:00–18:00 viernes (Viernes Santo) 12:00–18:00 El horario podría cambiar 972 72 13 24 783R+GH Sant Joan de les Abadesses

Sant Joan de les Abadesses

Sant Pau de Segúries

Sant Pau de Segúries, històricament Seguries ([səɣu'ɾiəs]), és un municipi català de la vall de Camprodon, que pertany oficialment a la comarca del Ripollès. Es troba al límit amb la Garrotxa, situat a la Vall del Ter, accidentat per la Serra del Capsacosta, al sud, i pel puig de Miralles, contraforts meridionals de la Serra Cavallera, al nord-oest. El poble, que es troba a una altitud de 860 metres, es troba a l'esquerra del riu Ter. El municipi comprèn també el poble de La Ral. El lloc és esmentat ja l'any 898, i l'església el 920. Entre el 907 i el 927 se'n possessionà el monestir de Sant Joan de les Abadesses, que en conservà la jurisdicció. L'abat Pere de Soler hi establí uns solars entre 1203 i 1217, i el seu successor, Arnau de Corsavell, li concedí carta de poblament i franqueses el 1217. El nucli antic és de carrers estrets, i modernament s'ha eixamplat per la carretera de Ripoll a Camprodon. El 1971 hom hi bastí una nova església, obra de Francesc Vayreda i Pau Monguió. L'antiga església, a llevant del nucli, fou edificada entre 1681 i 1693. El municipi comptà amb un dels primers equips de bàsquet femení de la província de Girona, el Club Bàsquet Santpauenc, i també fou un dels primers municipis gironins en disposar d'un pavelló cobert. Els conreus són principalment de cereals. Són molt importants les pastures i la cria de bestiar. Posseeix una certa infraestructura turística. Lloc d'interès La Via romana que passa per la Vall de Bianya i el Capsacosta

Serra del Pla de la Guaitada

Serrat de la Batllia

Torrent de Babí

Torrent de l'Avetar

Tunels d`Ogassa

Turó de la Grevolosa (952.0)

Turó de la Grevolosa (952.0)