Cim del Taga i Puig Estela. Volta circular.

El cim del Taga és un clàssic del Ripollès que ja fa uns quants estius es resistia. Aquest any toca.

La volta que faig surt de Ribes de Freser per la carretera que va a Pardines. Abans d'arribar al poble girem a la dreta direcció al càmping d'aquesta localitat. A partir d'aqui la pista comença a pujar més dreta. Faig alguna drecera que sembla ciclable, però no és bona idea ja que ensopego amb terreny molt dret i trencat. Millor fer un parell de corbes més per la pista principal.
A mesura que anem pujant es van obrint les vistes, entre els prats. Amb aquestes últimes pluges, la verdor i les flors resalten més. És com ascendir per un jardí inacabable.

Just arribant al "Pou del Taga", (bassa que acumula aigua per les vaques que pasturen l'indret), giro a la dreta i, fent ziga-zagues, aconsegueixo remuntar gairebé pedalant fins la carena que ens porta al Taga (Serra Conivella). Ara sí que toca empènyer (un quart d'hora aproximadament) fins gairebé al cim.

Menjo alguna cosa i com que és d'hora decideixo pujar al cim del costat, el Puig Estela. Aquest si que s'ha de fer tot a peu. Si el temps acompanya, val la pena l'excursió per acabar de gaudir de les vistes d'aquest immens jardí.

Girem cua i baixem al coll de la Portella d'Ogassa. Aquí agafem un corriol força tècnic que ens porta a St. Martí d'Ogassa, just a la pista de formigó que ens portarà fins a Coll de Jou, sota els peus del Taga per la cara sud. Aquí comença el descens cap a Ribes de Freser, per un magnífic camí que passa pels plans de Conivella.

Posem difícil pels trams a peu, el fort desnivell amb poca distància i els corriols de baixada amb alguns trossos força tècnics i drets.