Bidasoako Pedalak etapa 2 de 3

Ascain-Arritxulo. Sortim prop de les 9 d'Ascain per una pista de terra, fang i pedres pel costat d'un rierol que poc a poc és converteix en un corriol molt pedregós en el que haurem de baixar de la bici en algún tram. Després s'agafa una pista asfaltada en forta pujada del 15% durant uns 2 o 3 km fins a una zona comercial plena de turistes francesos. A partir d'aquí, deixem un parc natural a la dreta i continuem pujant 2 o 3 km mes per una pista trencada molt pendent fins a coronar en un coll amb una vista magnifica. Com annecdota tota aquesta pujada la fem conjuntament amb atletes d'una cursa de muntanya. Des del coll baixem per una pista recta i molt inclinada amb herba, espectacular. Continuem baixant per una pista estreta i algun corriol de terra amb pedres fins arribar a una carretera que ens portarà fins a Behovia i Hendaya. Anem vorejant la ria pel cantó francés per un carril bici amb molts turistes. Aquest tram sens fa una mica lent i pesat, per la calor i la multitut. Arribem al port esportiu per agafar la Navata basca que, amb simpatia, i per 1'80 € ens creua fins a Hondarribia. Aquesta zona estava a petar de turistes, lògic en un diumenge de juny. Arribem fins a la punta del port i ascendim per carretera fins al far. Aquí agafem un corriol puja-baixa molt bonic pel costat de la costa on val la pena fer-se unes fotos. De mica a mica ens anem separant del mar per una pista en pujada fins a la fortificació de Guadalupe, lloc curiós en el que no ens aturem. Agafem un llarg tram de pista que primer planeja però que cada vegada puja mes i es va tornant mes pedregosa i dificultosa de ciclar, però buscant be la traçada es pot anar fent. Hi ha algun racó amb una vista magnifica. Després d'aquest llarg tram de pista pedregosa arribem a una forta baixada de formigó (quan hi vam passar hi havia poca aigua i es podia baixar molt be) que ens deixa a l'entrada de la Ria de Passaia. Continuem per una passarela molt txula fins al mig del poble on mengem un plat combinat, car i mediocre, però sent diumenge en un poble turístic no es pot demanar mes. Creuem Renteria i hi ha uns 7 o 8 km per carril bici asfaltat i pla seguint un rierol, amb algun tunel, fins a Oiartzun. Sortim del poble, deixem l'asfalt i agafem una pista a la dreta, primer de terra i després de ciment que ens augura la que serà una pujada infernal!!! son 3 km entre el 20 i el 27% que ens hem de prendre amb molta filosofia i ganes per coronar sense baixar de la bici. Desemboquem en una carretera que puja suau i al cap de 2 o 3 km arribem al nostre allotjament, l'alberg d'Arritxulo enmig del parc amb el mateix nom. Un lloc molt recomanable. Molt simpatics, molt bon preu, menjar abundant i bo. Això si, és un alberg, habitacions grans, s'ha de portar sac i els banys son compartits. L'entorn és espectacular, val la pena donar un tomb abans que marxi el sol. La veritat és que vam tenir un dia inmillorable, amb sol tota la jornada, cosa poc habitual a Euskadi.