Berga - Figuerassa - Peguera - Pont de Llinars (IBP 119)

Espectacular ruta al voltant del massís dels Rasos de Peguera amb l'objectiu de conèixer el territori de l'Alt Berguedà.

És una ruta que té de tot: ascensos per pistes forestals amples, corriols preciosos, boscos, llargs descensos, trams de carretera, zones boletaires, mines, miradors, llocs pintorescos, molta natura i moltes vaques.

Es comença pujant al serrat de la Figuerassa per pista pavimentada i posteriorment pista forestal. És un llarg ascens sense dificultat, llevat d'uns metres de fort pendent amb molta pedra.

Baixada per corriol fins a coll de l'Oreller, on per mi comença la part més bonica del recorregut. Després del pla de l'Estany vé un camí preciós que segueix el camí ral de Berga a Peguera. És un camí boscós, ple de construccions i infraestructures de pedra amb una espectacular mina (túnel) feta a la roca: la mina de les Graus.

Després de creuar un torrent, hi ha una pujada amb un petit tram a peu on vam coincidir amb un ramat de vaques i un grup nombrós de motoristes, que es va convertir en un autèntic caos.

Superat el bullici, arribem per camins fins al pintoresc poble abandonat de Peguera. El qual es va abandonar pel despoblament de les mines de Fígols. El seu fàcil accés per carretera fa que sigui força visitat.

Per bona pista coronem la collada de Peguera on abandonarem l'asfalt i iniciarem un llarg descens amb pistes, un xic pedregoses, i on tindrem bones vistes dels estrets de les Canals de Catllarí.

Ja a les acaballes de la baixada passarem pel costat del Càmping d'Ora i arribarem al pont de Llinars, on enllaçarem amb la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Berga i que seguirem una bona estona.

Abans parada a la Cantina de Llinars per dinar una abundant amanida catalana i una correcta paella. Ens serveix la paella, el maître Xevi.

En arribar al túnel de la Foradada agafem la pista asfaltada en direcció a Capolat, la qual abandonarem per passar per pistes entre boscos i plans amb tendència favorable.

Després de passar pel costat de l'església de Sant Martí, creuem la carretera altre cop i enfilem per anar a buscar la traca final de la ruta: els corriols de sota els cingles de Queralt. Compte que els primers metres no estaven desbrossats i vam quedar esgarrinxats. El primer corriol que passa per la font Calenta transcorre majoritàriament pel costat del rec, fet que el fa realment molt curiós.

Acabem amb un altre corriol a cel obert que ens durà a la urbanització Fumanya i poc després a l'aparcament.

Ruta altament recomanable.