Basses roges 3.0 - Pla de Reus - Sima l'aigua - La Barraca d'Aigües Vives - Carcaixent

29/05/2010
Hui, com el grup Patxanga BTT no eixia, tocava una ruta d'exploració e introspecció. M'he preparat un bocata i he eixit asoles a fer la ruta de Basses Roges amb la variant del camí del Pla de Reus.

He anat pel camí la Font i en arrivar a l'urbanització Los Amigos he tirat a la dreta, arrivant a una rotondeta per a seguir recte i creuar el barranc. Seguint pels camps endins he arrivat a la valla en cactus del Pinar dels Frares, per on he entrat dins la finca (dins hi havia un grupet de coneguts, jeje) i he agafat el camí de Basses roges, amb la seua llarga i dura pujada.

Quasi al final d'esta pujada de basses roges, ja no molt lluny del Molló de Miramar, en una curva he agafat un desvio a l'esquerra que va al Pla de Reus (P1: Cruce).

Una vegada en esta pista, te dones compte de que, a pesar de no estar lluny de casa donat que no ixes mai del terme de Carcaixent, estàs més asoles que la una. La pista és ampla però te zones de molta pedra solta. Al final, després d'una llarga recta arrives al Pla de Reus i s'acaba la pista (a peu podries continuar baixant al cami la font). El paratge és impresionant i les vistes valen la pena, a més la sensació de soledat que tens és aborronadora a este lloc tan recòndit. Tornant arrere, hi ha un desvio que va a la casa de Reus o de Cucó (P2), rodejada de matorrals impenetrables però amb la teulà i la xemenia en bones condicions supose que gràcies als caçadors, que son els únics que s'arrimen per un lloc tan perdut.

Com esta casa de Reus és un dels pocs llocs en sombra de tota la muntanya, he aprofitat per menjar-me el bocata, descansar un poc i sentirme com un ermitaño. Al tornar pel mateix camí he agafat a l'esquerra la senda que va a la Sima l'Aigua (P3), que curiosament està ben senyalitzada. Com que no soc Jordi Tarrés, esta trialera la he feta quasi tota a peu, arrastrant la bici, seguent esta ruta més de senderisme que de bici, i plena de matorrals i punxes.

Ja més avant arrives a un encreuament on a l'esquerra ten vas a les cases de Don Bernat (es veuen allà lluny) i a la dreta ten vas a la Sima de l'Aigua, que és on volia anar jo. Em pensava que no trovaria la cova i pasaria de llarg, però al final, a una zona on es veuen unes senyals de final de terme o de parcela (rectangle dividit en dos triangles, un blanc i l'altre negre), per fi la he trovada. La entrada a la cova (P4) està coverta per la vegetació, peró es trova fàcilment pel canvi de matorral sec a vegetació més humida. He entrat en la cova un poc (no duia llanterna) i s'estava molt fresquet amb l'humitat. S'agradeix la frescor després de la solana que caia durant tot el trajecte.

Tornant arrere uns metres, m'he desviat a la dreta per agafar la senda que va al camp de golf de la Galiana, prop de la Barraca. Esta senda també està difícil i com va de baixada està reservada als més habilidosos, ja que hi ha molta pedra solta i arena. Les vistes de la Barraca, el Montduver i, jeje, el camp de golf que ja comença a estar verdet, son impresionants. La llastima és que no he pogut fer fotos.

Esta senda va a parar al camp de golf, per lo que ja no serà accesible des de la Barraca. He rodat pel costat del hoyo 19 i el 14, arrivant a la valla del camp de golf. Afortunadamente hi havia per allí un segurata, que m'ha obert la porta i he pogut eixir del camp de golf. Després he continuat pel caminals que van a parar a la Barraca d'Aigües Vives, per la part de la Font de la Falzia, on he pegat uns bons tragos d'aigua en nitrats. Allí m'he trovat en dos amics, un del quals no anava a eixir en la bici hui, jeje. Al final hem tornat els tres junts a Carcaixent, ja per llocs més habituals.

La ruta la catalogue com a difícil perquè una vegada a les sendes el no ficar el peu en terra està reservat als més habilidosos, i al final acaba seguent senderisme més que btt. Un altre extra de "dificultat" és que no hi han bars al trajecte, i t'has de dur el bocata de casa. Res de birres i carajillos.

Finalment dir que cada vegada estic més meravellat en el terme de Carcaixent, les seues vistes i els paratjes forestals, la llastima és que com quasi tot es va cremar fa anys, tot és matorral i n'hi ha molt poca sombra.


Actualització: Pot ser que estiga tallat l'accés a la finca del Pinar del frares, així que hi ha que entrar per un altre punt. La altra manera d'entrar és per la urbanització els Amics i el camí de la Font de la Parra http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=587875 en el que hi ha que pasar una valla sense dificultat. A partir del km 6,3 la ruta és la mateixa.