Banyoles-Puig St Martirià-Fontcoberta-St Caterina d'Espasens-Ollers-Vilert-Crespià-Esponellà-Serinyà-Banyoles

Una altra bona sortida pel Pla de l’Estany amb molts més trams de corriol que l’anterior i un cap al final de pujada molt tècnic.

Surto de Banyoles i ja començo a pujar en direcció al Puig de Sant Martirià. Baixo per l’altre costat i creuo la carretera de Melianta per anar a seguir la pista paral.lela a la C-66 fins a creuar-la i passar al costat de Can Seraia.

Giro a la dreta i segueixo fins al següent encreuament on giro a l’esquerra i just a la corba un altre cop cap a l’esquerra i cap avall que fa baixada fins a creuar el Rec de Melianta. Aquí comença a pujar una mica fins a sortir al poble de Fontcoberta per la part del darrera.

Volto l’església de Sant Feliu i surto a la carretera asfaltada que deixo al cap de pocs metres per agafar una pista a l’esquerra que deseguida es converteix en un corriol molt divertit fins que sortim al costat de l’Aulina Reclamadora de Puigsaguàrdia.

Segueixo endavant i agafo la pista que va pel mig del bosc, perquè el corriol que hi havia està molt embardissat, fins a sortir a la carretera de Vilavenut. La travesso i segueixo un tros per asfalt fins al Mas Pere i el Mas Sant Bartomeu on ja la pista serà de terra.

Just després de la pujada i una petita recte passem al costat de Can Casica d’on surt un corriol molt divertit de baixada, compte no equivocar-se amb els girs, que ens deixarà a una pista cimentada que amb una pronunciada pendent ens porta fins al veïnat de Palol de Farga.

Giro a l’esquerra i començo la pujada per una pista de terra amb algun petit planer fins al trencant que hem porta fins a l’ermita de Santa Caterina d’Espasens on podem gaudir d’unes magnífiques vistes.

Després de fer un mos, desfaig un petit tram de pista fins a l’encreuament per seguir ara per la que ens ve de cara tot recte fins a sortir a la carretera de Vilavenut a Galliners. La travesso i agafo un corriol que en lleugera pujada i després baixada hem porta fins a la pista que va fins a Sant Martí d’Ollers.

La segueixo en baixada fins a tocar de l’entrada de Can Motes, ara convertit en hotel, on la pista es torna asfaltada, curta pujada i just abans d’encarar la baixada cap a Ollers, giro a la dreta per agafar una altra pista de terra, primer de baixada i després una bona pendent per sortir a la carretera d'Ollers a Vilert.

La segueixo un petit tram i hem desvio a l’esquerra per una pista que amb forta pujada hem porta fins a Can Queixal. Volto pel darrera i enllaço amb la pista que va fins a Can Pere Vilar.

Segueixo a la dreta i amb lleugera pujada arribo a unes granges on giro a l’esquerra i agafo la pista que va cap a Vilert després de girar a la dreta en el següent encreuament.
Baixada molt entretinguda i ràpida fins a Vilert passant al costat del Mas Abella. Passo pel mig del poble i vaig cap a la passera que creua el Fluvià i giro a l’esquerra tot seguint un altre tram asfaltat.

Just després de passar al costat de La Torre, agafo el corriol que surt a mà dreta a mitja pujada i que segueix pujant pel mig del bosc en forta pendent fins que arribem a un petit pla. Segueixo endavant ara ja amb baixada fins a un encreuament de pistes.

Aquesta vegada en comptes de seguir recte giro a la dreta per no tenir que passar pel mig dels camps i enllaço amb la pista que va fins a Crespià.

Faig una volta pel poble i toca agafar la carretera fins a Esponellà per tal de creuar el Fluvià pel pont. Passat el pont, giro a mà dreta per la pista que va en direcció al càmping i la segueixo recte fins a passar al costat de la subestació elèctrica.

Vaig seguint la pista que va paral.lela al costat del riu Fluvià fins que passem per la Resclosa de Serinyà on sempre hi solen haver unes oques voltant per allà. Segueixo endavant fins a un pas que creua el riu però just abans de l’última corba és on surt el corriol que agafaré.

És un corriol molt tècnic, sobretot de pujada i amb algun esgraó pel mig però segur que per mes d’un serà un repte pujar-los sense posar peu a terra. Gairebé al final del corriol ens trobarem un pastor que hem de creuar.

Després giro a la dreta tot seguir una pista que va a una masia però una mica abans ja ens encarem cap a la dreta per buscar un altre tram de baixada amb molta pedra i que també hi ha dos pastors, un al principi i un altre al final. Es veuen bé però tot i així millor anar amb compte.

Just després del segon pastor ja comença un tram de pujada per pista que hem porta fins a tocar de Serinyà. Travesso el poble passant al costat de l’església de Sant Andreu i vaig a buscar un corriol que va paral.lel al Rec de Serinyà.

És un tram estret amb un parell de girs que cal tenir equilibri perquè un descuit i acabaríem a dins el rec. Segueixo endavant i arribo al paratge de les Coves de Serinyà. Creuo un pont de fusta i enfilo per un parell de pendents fins a trobar la pista que pel mig del bosc va cap al Pla de Martís.

Passo pel costat de la masia El Mas i després al costat de Can Malloles per anar fins a l’Estany d’Espolla que cada dia està menys ple. Segueixo la pista endavant fins que arribo a la carretera de Melianta.

La travesso i un altre cop paral.lel a la C-66 fins a creuar-la, després baixo cap al veïnat de Mas Usall i arribo a Banyoles per una combinació de baixada corriol-camp a traves molt divertida.