Aransa-La Rabassa-Pic Negre de Claror-Fontpedrós-Barraca del Vaquer-Aransa

Avui faig una ruta que hem portarà fins al Pic Negre de Claror a Andorra. Surto ben d’hora des de l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa i agafo la pista que puja en direcció a les Pollineres. Quan arribo al refugi de Part de Miró agafo la pista secundaria que surt a mà esquerra i puja cap al Coll de Dalt.

Un cop a dalt segueixo les roderes pel mig del part fins enllaçar amb la pista que puja cap al Coll de la Font d’Aristot. És una pujada molt pedregosa encara que no molt dreta. Un cop a dalt a la Serra de les Pinyes gaudim d’unes fantàstiques vistes de la Serralada del Cadí.

Segueixo endavant en un tram que planeja i deseguida es converteix en baixada força pedregosa però molt divertida fins a passar el refugi del Coll de Midós que ens queda just per sota la pista i arribo a l’encreuament de la Barraca del Vaquer, d’on baixarem per la tornada i on es veu una barrera a la dreta.

Segueixo baixant i passem l’encreuament de la pista que baixa cap a Bescaran. Jo a la dreta i segueixo la que va en direcció a Arcavell. Un cop passat el Riu de Bescaran i el Cortal del Mestre ja comença la pujada que serà constant fins que arribem a la frontera amb Andorra.

Passo per la Collada del Sarset i després la Collada de Pimes i ja sóc a Andorra. Soms al capdamunt de La Rabassa i es veu Naturlandia a sota. Ara ve un petit tram de pla i després una petita baixada per encarar ja els 3 últims quilòmetres de fortíssimes rampes per arribar al cim del Pic Negre de Claror a 2642 metres.

Passo per la Solana de Coborreu i segueixo la pista que puja a l’esquerra amunt. Passo pel Coll de Finestres i les pendents cada cop són més fortes fins arribar al Camp Borrut on planeja una mica i inclús fa una petita baixada per encarar ja l’últim tram per fer el cim.

Un cop a dalt, el vent és fortíssim i resulta molt incòmode estar-s’hi molta estona així que faig les fotos i comença la part més divertida, la baixada fins a la Solana de Coborreu. Seran tres quilòmetres de gaudir al màxim encara que cal anar amb compte perquè la pista és estreta i hi ha bastants 4x4 andorrans que pugen fins allà per baixar per l’altre costat.

Un cop a baix a la Solana agafem la pista de l’esquerra que en lleugera pujada va fins a Les Tines i un cop al capdamunt es desdibuixa i seguim pel mig del part fins a tornar a creuar la frontera. Passo al costat del Fontpedrós i segueixo avall pel mig del part i seguint uns corriols fets per les vaques fins entrar dins al bosc la pista ja és més marcada però cada vegada es posa més tècnica amb moltes arrels i la pendent cada cop és més dreta.

Aquest tram d’uns 300 metres l’he marcat perquè a més del pendent i les arrels hi ha moltíssima pedra que fa que patini una barbaritat. Així que cul endarrere, clavar frens i avall amb molt de compte fins que sortim al Torrent de Port Negre que hem de creuar per sobre unes pedres sense cap dificultat.

Travessem un pastor i pel mig d’un prat anem a trobar una pista que ens portarà fins a la Barraca del Vaquer i la barrera que hem vist a l’anada.

A partir d’aquí ja només queda desfer el camí fet, ara de pujada fins a dalt de la Serra de les Pinyes i després baixar fins al refugi de Prat de Miró i avall fins a l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa.