amma El Camí dels Bons Homes 1d2 jul-22

Abans de res, bé es pot fer amb btt, sí però molt agafat amb pinces. Mai he fet tant de peu en una sortida.

Fa 7 anys vaig preparar aquesta sortida per fer-la amb els companys de feina amb la desgràcia que vaig patir un accident greu de bici uns mesos abans (https://www.bubok.es/libros/256974/35-DIES-DHOSPITAL-SENSE-AVORRIR-SE) i no vaig poder participar-hi a part de fer de cotxe escombra.

Vaig dir q tornaria un any per fer-la.
Enguany era l’any però tot sembla q Els Bons Homes no volien que la fes. Surto de Tarrgona, aparco a Berga i agafo un taxi que em porti a Montsegur. A mig camí me n’adono que m’he deixat al cotxe el casc, les ulleres i les sabates. Massa lluny per tornar així q anem al Carrefour d’Urs i m’agafo unes sabtes de muntanya sense cales, un casc (resultant calorósssss) i unes ulleres normals de sol, jo sempre porto de vidre normal però no n’hi havia.

No em vaig entendre amb la casa on dormia (Maison sus le chateux) i per unes hores pensava que dormiria al ras i sense sopar, per sort vaig sopar molt bé i molt agradables. Per ficar a proba la meva fe de càtar al muntar la roda de la bici la forquilla es queda sense aire. Recoi!!! La bloquejo però el canells m’han quedat baldats i si les pujades ja eren lentes les baixades sense suspensió tampoc les acabava d’aprofitar.

Surto de Montsegur tapadet però per la obaga i baixada m’he de parar a tapar-me pq m’he quedat ‘pajaritu’. Amb la calor q passaré 😊
La primera pujada ja és una declaració de q serà el camí, molta pedra, rampots i poc ciclable. Després d'una estona arribo a Prades, mira que bé! Segueixo ara baixant fins a Aux des Thermes i hi ha una tenda de bicis però el mecànic (per ficar aire al a forquilla) arriba a les 14h i són les 11h. El depenent no sap res d’eines ☹ Així que demà es diumenge per tant assumeixo que faré tot el Camí amb la forquilla bloquejada.

Vaig passant poblets i arribo a l’Hospitalet cansadíssim de empènyer i saltar rocs amb la bici. Dino a una fleca, a França trobar un bar-restaurant només als pobles grans. Quan surto per enfilar el Coll de Puymorens, un dels més durs, està tallat però més que tallat, tanques, senyals,... Per un moment valoro passar per la carretera, però és un coll més que transitat i com sé q abandono la carretera per agafar un camí em salto les tanques i tiro cap a munt. Quina cagada!!!! Un corriol pedregós, intransitable que amb la precisió del GPS per les muntanyes fa q em perdi varies vegades i a sobre quan ja ets casi dalt i podria pedalejar mínimament els rampots ho fan impossible amb el cansament acumulat. "Bon courage!!" em deient els caminadors q baixaven. No val la pena, tant debò hagués fet la pujada per l’asfalt i cop saltada la tanca. Ara toca anar baixant cap a Puigcerdà i un cop a Puigcerdà com és pla ja m’arribo a Bellver de la Cerdanya.

Volia fer nit al Refugi de Costal de l’Ingla però estic esgotat. Dutxa, sopar i dormir.

“No n'hi ha, això es la Cerdanya €€€€€€” comentar-hi al demanar mitja pensió.