AlBaLaT(Sucro)- ViA AuGuStA- 11 UllaLs-ViA DiAniUm
near Albalat de la Ribera, Valencia (España)
Viewed 751 times, downloaded 8 times
Trail photos
Itinerary description
Era en Sucro ( Albalat) on la via Augusta creuava el riu en la partida del Gual, que vol dir pas, en direccio a Alzira-Carcaixent-Pobla Llarga-Manuel i Saetabis que esta exactament a 25 pases miliae al sud(25 km exactament) de la ciutat de Sucro. Al nord i a la mateixa distancia exacta tenim Valentia, fundada despres de Sucro.
A mes a mes , d,aquesta ciutat romana eixia una altra via, la via Dianium cap a Portum Sucronensis( l,antiga Sicania per als ibers) i Favara-Xeraco-Grao Gandia-Oliva a Denia com aixi consta a Roma en el vasos de Ricarello.
La ciutat de Sucro fou probablement una de les mes importants de la Hispania Romana.
Es ben coneguda la rebelio de Sucro en la que els soldats reclamaven ser recompensats per les batalles i es per aixo que marxaren cap a Cartagonova per ordre de l,emperador. Aixi ,i una vegada alli en la ciutat en poder dels romans,pogueren cobrar i els "cabecilles" de la rebelio foren castigts pu blica iseverament
En Sucro s,establiren 2 legions romanes de manera permanent amb mes de 8000 soldats degut a la situacio estrategica i es que era l,unic pas del riu Xuquer
Fou la batalla de SUcro una de les mes cruels de les guerres puniques entre romans i cartaginesos.
El poble iber establert en la zona de l,ermita de sant Roc, carrer Torreta, carrer del castell, es a dir en la part antiga, eren pertanyents als iber edetans. A l,altra part del Xuquer ja eren ibers contestans. Eren pobles mes desenvoçupats que els celtes de la meitat oest de la peninsula i tenien en el comerç, una de les seues activitat mes importants.
Els romans conviviren pacificament amb ells, els romanitzaren i no volien de cap manera enemistar-se amb ells. A mes a mes eren famosos i valents el "jinetes" ibers, els primers soldats d,infanteria i que l,exercit roma prompte incorpora a les seues files.
El llac de l,Albufera arribava fins als camps actuals d,arros i era 5 vegades mes gran i arribava fins a l,actual Cullera (Sicania). Per cert que la desembocadura del Xuquer era a l,albufera i a l,altre costat de les muntanyes.
Els romans, encara que no eren grans mariners heredaren la vela llatina dels grecs i la feren servir per desplaçar-se pel llac. L,any 2016 foren declarades Bens d,Interes Cultural, BIC.
Finalment Sucro fou s,aquejada pels propis romans en les seues guerres internes .L,imperi es separa en dos, l,imperi roma d,orient i el d,occident i l,entrada dels pobles barbars pel nord, el va desmoronar definitivament. A les nostres terres foren el visigods abans de l,entrada dels arabs en el 711 d.C.
El rei Jaume I en la seua lluita amb els moros cap al sud, tingue que dormir varios dies a Albalat i conta la llegenda que es feu un gran esguinç de turmell que el tingue varios dies al poble.Va morir a Alzira quan el portaven a valencia i es alli on s,alça una creu coberta per recordar-ho.
Waypoints
Pas de la Via Augusta pel Xuquer
Era en Sucro ( Albalat) on la via Augusta creuava el riu en la partida del Gual, que vol dir pas, en direccio a Alzira-Carcaixent-Pobla Llarga-Manuel i Saetabis que esta exactament a 25 pases miliae al sud(25 km exactament) de la ciutat de Sucro. Al nord i a la mateixa distancia exacta tenim Valentia, fundada despres de Sucro. A mes a mes , d,aquesta ciutat romana eixia una altra via, la via Dianium cap a Portum Sucronensis( l,antiga Sicania per als ibers) i Favara-Xeraco-Grao Gandia-Oliva a Denia com aixi consta a Roma en el vasos de Ricarello. La ciutat de Sucro fou probablement una de les mes importants de la Hispania Romana. Es ben coneguda la rebelio de Sucro en la que els soldats reclamaven ser recompensats per les batalles i es per aixo que marxaren cap a Cartagonova per ordre de l,emperador. Aixi ,i una vegada alli en la ciutat en poder dels romans,pogueren cobrar i els "cabecilles" de la rebelio foren castigts pu blica iseverament En Sucro s,establiren 2 legions romanes de manera permanent amb mes de 8000 soldats degut a la situacio estrategica i es que era l,unic pas del riu Xuquer Fou la batalla de SUcro una de les mes cruels de les guerres puniques entre romans i cartaginesos. El poble iber establert en la zona de l,ermita de sant Roc, carrer Torreta, carrer del castell, es a dir en la part antiga, eren pertanyents als iber edetans. A l,altra part del Xuquer ja eren ibers contestans. Eren pobles mes desenvoçupats que els celtes de la meitat oest de la peninsula i tenien en el comerç, una de les seues activitat mes importants. Els romans conviviren pacificament amb ells, els romanitzaren i no volien de cap manera enemistar-se amb ells. A mes a mes eren famosos i valents el "jinetes" ibers, els primers soldats d,infanteria i que l,exercit roma prompte incorpora a les seues files. El llac de l,Albufera arribava fins als camps actuals d,arros i era 5 vegades mes gran i arribava fins a l,actual Cullera (Sicania). Per cert que la desembocadura del Xuquer era a l,albufera i a l,altre costat de les muntanyes. Els romans, encara que no eren grans mariners heredaren la vela llatina dels grecs i la feren servir per desplaçar-se pel llac. L,any 2016 foren declarades Bens d,Interes Cultural, BIC. Finalment Sucro fou s,aquejada pels propis romans en les seues guerres internes .L,imperi es separa en dos, l,imperi roma d,orient i el d,occident i l,entrada dels pobles barbars pel nord, el va desmoronar definitivament. A les nostres terres foren el visigods abans de l,entrada dels arabs en el 711 d.C. El rei Jaume I en la seua lluita amb els moros cap al sud, tingue que dormir varios dies a Albalat i conta la llegenda que es feu un gran esguinç de turmell que el tingue varios dies al poble.Va morir a Alzira quan el portaven a vlcia i es alli on s,alça una creu coberta per recordar-ho.
Pont Albalat
Ja centenari i realitzat per l,arquitecte Peris Mencheta, igual que el de Sueca i molt vinculat a esta ciutat. Per aixo el carrer del pont rep el nom de l,arquitecte. L,escut del poble te una barcassa creuant el Xuquer..
POLINYA
Cordo del riu, on tambe hi treien sorra ,cosa que augmenta l,amplada del seu cabal. en molt pos anys.
Assut Riola
Don ix la sequia del Canos. Antigament passava una carretera que feia una essa, molt perillosa. L,assut era una construccio arab i el que feia era retindre l,aigua, i aixi podrien construir sequies grans dalt de l,assut. Erenconstruides en els trams baixos del riu on l,aigua ja no baixava en tantaa força. El arab dominaven perfectament les tecniques del regadiu.
Casa Muzquiz
Situat a l,altre marge de Riola, es propietat de la comunitat de regants.Interessant la visita, n es pot contempla l,assut de Riola, i dinre algun quadre del pintor sueca, Conrado Messeguer.
Ullal del Mallorqui
Dos ullals redons units per un cordo, com forma de 8.Esrtan en terme de Sueca, pegat al terme d,Albalat.
Ermita dels Sants
En Sueca. Visitar en lea 4 estacions de l,any per apreciar el canvi color dels camps.
Pared de Molinell-llacuna samaruc a 600m
Es terme d,Algemesi. La llacuna del samaruc o reserva del samaruc esta 600 m al NE i no m,ha quedat gravada la visita. Molt recomanada.
Vendo-Alquilo 2 Naves con luz TRIFASICO.
Naves independientes. Una da al cami de Vilanova i la otra detras al cami de la vint-i- huitena.
Casa de la Manga
Te molta historia ja des de la historia dels romans ja quela citat de SUCRO situat en la vint-i-huitena ,per ahi es bifurcava la VIA AUGUSTA travessant el riu pel GUAL i cap Alzira i Saetabis. Per un altre costat la VIA DIANIUM cap a Portum Sucronem ( Cullera) i Faara, direccio a Denia. En l,epoca de la peste es feia la cuarentena ahi abans d,entrar a la poblacio. Esta en estat de ruines.
You can add a comment or review this trail
Comments