Agouim - Tizi'n Barda (8/9)

Etapa amb dues parts ben definides, una de transició per la N9 i l'altre per la vall de Ounila, que és preciosa.

Sortim d'Agouim després d'esmorzar al mateix hotel (comentar que hi ha un forn amb pastes molt bones). Agafem la carretera N9 direcció Marrakech, és a dir, cap al nord. Hem de fer uns 20 km i 500 de desnivell, que es deixen fer prou bé. És una carretera amb més trànsit que el de les carreteres que hem estat utilitzant aquests dies, però es pot fer prou bé. Tot i així, trobem força trams en obres ja que l'estan renovant i ampliant. Al llarg de la N9 varis llocs amb cafès i botigues.

Comentar que, abans de la última corva per encarar el coll de la N9, fem un desviament a la dreta creuant un poblet on ens tocarà arrossegar la bici. L'agafem per trencar la monotonia però si es vol es pot fer tot per carretera.

Un cop al coll, baixada i al cap de poca estona ja agafem el trencall de la carretera que va cap a Telouet i la vall d'Ounila. Més baixada amb alguna pujadeta puntual i ràpidament som a Telouet, aquest tram amb molt menys trànsit ja.

A Telouet dinem i visitem la Kasbah amb un guia local, està en un estat força precari excepte la zona més nova que és un palau que recorda a l'Alambra de Granada, tot i que té unes dimensions molt més reduïdes. La visita val la pena fer-la amb guia. Per cert, a Telouet hi ha tot tipus de botigues i restaurants i també un caixer automàtic i algun punt d'intercanvi de divises.

Seguim i ara ens ve un tram de pujada que es fa dura, més pel sol i la calor que pel pendent. Seguidament, un tram de baixada molt bonic entre un paissatge àrid però amb colors vermellosos i plecs de roca. Creuem algun poble i ara ve un tram de puja i baixa per la vesant esquerra d'un barranc cada cop més pronunciat. Aquest tram també és molt bonic amb poblets construits a base de tàpia tradicional, fons de vall cultivats i muntanyes amb tonalitats pastel vermelles, taronges i grisoses.

Arribem a un punt de la carretera amb un fort desnivell salvat per unes corbes molt verticals. Abans de baixar ens marca que si ens desviem 100 metres per una pista de terra hi ha una vista panoràmica de la vall, l'agafem. Allà ens trobem la Sahra, una dona que està venent figuretes i que ens diu que té una gite al poble de baix. Les condiciones ens semblen bones i accedim a anar-hi. Baixem les curves i en no res som a Tizi'n Barda. La gite en realitat és un salon de té, de fet, així s'anomena el lloc. Però com que les condiciones son bones i la família és veu maca no tenim cap problema en quedar-nos. Dutxa que caso escalfat amb un fogonet, passejada pel poble, sopar de tajine i a dormir.