08/13 Igualada-Puig Castellar (2n cim de l' Anoia)-Plana d'Ancosa-Llacuna-Santa Maria Miralles-Montbui-Vilanova {1,1k+,IBP91}

CompeGps Land
:: Traçat i altituds corretgides amb arxiu MDT05
(feb-2014; després de penjar el track) ::
╞ Temps en mov.: 3h26' || Vel. en mov.: 16,1 km/h
╞ Temps asc.: 1h44' || Temps des.: 1h10'
╞ Ascens acum.: 1.116 m+ || Des. acum.: 1.110 m-
╞ Pendent màx.: 21,5% || Pend. mín.: -18%
╞ Resum desnivells | IBP: 91 | Ciclable: 99%


Igualada > Puig Castellar (el 2n cim de l' Anoia) > Plana d'Ancosa > la Llacuna > Santa Maria de Miralles > Sta. Margarida de Montbui > Vilanova del Camí

:::: CAT ::::

Ruta pensada amb la finalitat de visitar un dels punts més alts de la comarca de l'Anoia, el Puig Castellar que s'eleva als 944 m d'altitud (només superat per les puntes de Montserrat) tot passant per diversos termes dels municipis de la comarca.

► Dificultat tècnica
☝ Pujades : 2+/5 : Camins forestals amb varies rampes que superen el 15%. El camí pedregós d'arribada al puig és el tram més dur, degut al terreny i a les rampes del 15/18%, més un pas del 20%.
☟ Baixades : 1+/5 : Tot camins forestals amb desnivells moderats que no superen el 18%, sense complicacions tècniques tret d'algun tram puntual amb pedres.

► Resum

Amb en Big Xavi fent de guia, sortim d' Igualada en direcció a Montbui, passant per Vilanova, per agafar el camí de la Carretera Vella a la Llacuna, que segueix els vessants de les serres de Sta. Margarida de Montbui i de la Portella (camí compacte de pendent suau al principi i augmentant progressivament) fins a arribar al Coll de la Portella. Aquí enllacem amb el Camí de la Llacuna, començant de baixada durant 1 km i rodant ràpid fins que frenem per travessar la carretera de Carme. Reemprenem el camí resseguint els masos de la Censada Nova i de Cal Llorens fins que arribem al pas per la Riera de Carme.

A partir de la riera ve un tram asfaltat de prop d'un km, resseguint la costa del Bosc Negre fins al trencall del Mas de la Françola i l'abandonada Ca la Ramona, ja dins del terme de Sta. Maria de Miralles, on tornem a agafar camí. Seguim i trobem les casetes de Múnia tot vorejant la Serra de Fontfregona i al final trenquem a l'esq (pk 17'6) per un camí que puja el seu vessant amb rampes vàries (11/16%) fins a arribar al Coll de la Creu del Pla. Aquí trobem la carretera de la Llacuna que seguim un trosset fins agafar el primer camí que trenca a mà dta.

Comencem l'etapa de pujada al puig per aquest camí que primer s'endinça als Boscos del Marimon i ens enfila cap a la Plana d'Ancosa, seguint el barranc de la Font de Baix, per un entorn ombrívol i humit, i començant amb pendents puja-baixa moderats abans d'arribar a la plana, on trobem una última rampa del 20%... A dalt parem a la cruïlla del Coll del Corral (a 760 m d'altitud).

Aquí trobem dues rutes alternatives per arribar al Puig Castellar (944 msnm), el punt més alt de la comarca de l'Anoia. Decidim començar pel camí pedregós de 2'3 km que va directe i després baixar per l'altre camí que passa per la Plana, de 5'2 km, fins arribar altre vegada a la cruïlla del coll. El camí de pujada és fa feixuc i matador, és totalment pedregós, s'ha d'optimitzar molt bé la pedalada per no relliscar i controlar la traçada constantment. En diversos punts arriba al 15/18%, amb l'agreujant d'un pas puntual amb una corba molt tancada i inclinada,quasi impossible de fer rodant...

I arriba el premi de l'excursió, unes vistes magnífiques a dalt d'aquest turó... Millor veure les fotos que detallar-ho amb paraules... A més, hi ha una caseta de guaita forestal que fa el paratge més pintoresc ;)

El camí de baixada del puig fins a la Plana d'Ancosa és acollonant. És tot compacte d'inici, gens perdregós a diferència de l'anterior, amb trams de baixada ben pronunciats (-15/17%) i uns quants ressalts que canalitzen petits torrents i que fan volar la bici! S'agafa gran velocitat però s'ha de tindre un bon control. Si no, es cremaran bastant els frens per voler baixar més lent. Arribats al pla, visitem la zona del Roure d'Ancosa, un arbre amb una història peculiar... I d'aquí enfilem una forta pujada que ens retorna a la cruïlla de camins.

Finalitzant l'etapa d'anada, agafem direcció a la Llacuna pel camí del Molí del Nin i a la vila fem el ritual i parem a fer el vermut... Ja de tornada, comencem tranquilament amb un bon tram de la carretera a Igualada i a l'altura del Coll de la Creu trenquem a mà dta pel mateix camí i ruta que hem vingut. Més tard, hi ha un bona enfilada fins a tornar al Coll de la Portella i, a partir d'aquí, veiem complir-se el principi de la tornada: tot el que abans era pujada, ara baixa! ;)


:::: ESP ::::

Ruta pensada con el fin de visitar uno de los puntos más altos de la comarca de la Anoia, el Puig Castellar que se eleva a 944 m de altitud (solamente superado por algunas puntas de la Sierra de Montserrat) pasando por varios términos de los municipos de la comarca.

► Dificultad técnica
☝ Subidas : 2+/5 : caminos forestales con varias rampas que superan el 15% de desnivel. El camino pedregoso de llegada al Puig es el tramo más duro, debido al terreno y a los repechones del 15/18%; más un paso del 20%.
☟ Bajadas : 1+/5 : todo caminos forestales con desniveles moderados que no superan el 18%, sin complicaciones técnicas salvo algún tramo puntual con piedras.

► Resumen

Con el Big Xavi haciendo de guía, salimos de Igualada en dirección a Montbui, pasando antes por Vilanova del Camí, y cogemos el camino de la Carretera Vieja a la Llacuna, que sigue las laderas de las sierras de Santa Margarida de Montbui y de la Portella (camino compacto de pendiente suave al principio y aumentando progresivamente) hasta llegar al Coll de la Portella. Aquí enlazamos con el Camino de la Llacuna, comenzando de bajada durante 1 km y rodando rápido hasta que frenamos para cruzar la carretera de Carme. Retomamos el camino siguiendo las masías de la Censada Nova y de Cal Llorens hasta el paso por la Riera de Carme.

A partir del arroyo viene un tramo asfaltado de cerca de 1 km, siguiendo la cuesta del Bosque Negro hasta el desvío del Mas de la Françola y la abandonada Ca la Ramona, ya dentro del término de Sta. Maria de Miralles, donde el asfalto desaparece dejando un buen camino. Seguimos y encontramos las casitas de Múnia bordeando la Sierra de Fontfregona y al final giramos a la izq (pk 17'6) por un camino que sube su vertiente con rampas varias (11/16%) hasta llegar al Coll de la Creu del Pla. Aquí encontramos la carretera de la Llacuna y la seguimos un trocito hasta coger el primer camino que rompe a la dcha.

Empezamos la etapa de subida al cerro por este camino que primero se adentra en los Bosques del Marimón y nos conduce a la Plana de Ancosa, siguiendo el barranco de la Font de Baix, por un entorno sombrío y húmedo, y empezando con pendientes sube-baja moderadas antes de llegar a la plana, donde encontramos un repechón del 20%. Arriba paramos en el cruce del Coll del Corral (a 760 m de altitud).

Aquí encontramos dos rutas alternativas para llegar al Puig Castellar (944 msnm), el punto más alto de la comarca de la Anoia. Decidimos empezar por el camino pedregoso de 2'3 km que va directo, y luego bajar por el otro camino que pasa por la Plana de Ancosa, de 5'2 km, hasta llegar otra vez al cruce del Coll. El camino de subida se hace pesado y matador, es totalmente pedregoso, hay que optimizar muy bien la pedalada para no resbalar y controlar la trazada constantemente. En varios punto alcanza el 15/18%, con el agravante de un paso puntual con una curva muy cerrada e inclinada, casi imposible de hacer rodando.

Y llega el premio de la excursión, unas vistas magníficas arriba del Puig... Mejor ver las fotos que detallar con palabras... Además, hay una caseta de vigilancia forestal que hace el paraje más pintoresco ;)

El camino de bajada hasta la Plana de Ancosa es acojonante. Es todo compacto de inicio, sin piedras a diferencia del anterior, con tramos de bajada bien pronunciados (-15/17%) y varios resaltes que canalizan pequeños torrentes y que hacen volar la bici! Se coge gran velocidad pero debe tenerse un buen control, si no se quemarán bastante los frenos por querer bajar más lento. Llegados a la Plana, visitamos la zona del Roble de Ancosa, un árbol con una historia peculiar... Y de ahí subimos una fuerte pendiente que nos devuelve al cruce de caminos.

Finalizando la etapa de ida, seguimos en dirección a la Llacuna por el camino del Molino del Nin y en la villa hacemos el ritual y paramos a picar algo en uno de los bares de la carretera... Ya de vuelta, empezamos tranquilamente con un buen tramo de la carretera a Igualada y a la altura del Coll de la Creu rompemos a mano dcha por el mismo camino y ruta que hemos venido. Más tarde, hay una buena cuesta para volver al Coll de la Portella y, a partir de ahí, vemos cumplirse el principio de la vuelta: todo lo que antes era subida, ahora baja! ;)