Creta 2018. Dia 4b-Agia-Sougia-Paleohora

18 de maig: Creuer Chora Sfakion-Paleohora

Avui, descansarem les nostres bicicletes, que ho mereixen, per anar al mar a Chora Sfakion i parar a Agia Roumelli on tindrem el nostre menjar
Agia Roumeli al mar de Libia

Després de dinar a la taverna d'Agia Roumelli, els que vulguin passejar a les Gorges del Samaria tornem a formar part, a diferència dels turistes que ho fan en general en l'altra direcció.
Aquest passatge sempre va ser conegut com "Portes (en grec") que significa "portes" o "porta", però certament no "ferro"!

Es diu que Samaria és el barranc més llarg d'Europa. Tot i així, sembla que les "gorges du Verdon" del sud de França tenen una mica més de 20 km de llarg. De la mateixa manera, la Gola Tripiti a l'oest de Samaria és gairebé tan llarga, però gairebé ningú ho sap.
El camí es manté i és significativament millor que les rutes "normals" a Creta. Hi ha guardians del parc al llarg de la longitud; t'ajudaran si hi ha algun problema o si et fan mal. També hi ha (en principi) un metge basat en l'antic poble abandonat de Samaria. Hi ha fonts ben conservades tot el camí; no és necessari portar molta aigua. Trobareu vàters en diversos llocs i molts contenidors. Sorprenentment, no trobaràs molts residus si teniu en compte el nombre de visitants que passen diàriament.

També considerem una sèrie de normes que tenen com a finalitat protegir el parc i fer que l'experiència sigui segura i divertida per a tothom.
Les goles estan obertes només durant el dia i si comença a caminar per la tarda, se li permetrà avançar fins a cert punt. Els guàrdies volen estar segurs que tots els caminants que han tornat estaran fora abans de la foscor.

El Samaria Gorge es troba al Parc Nacional de Samaria, a les Muntanyes Blanques, a l'oest de Creta.
El parc està sota la supervisió del Servei Forestal i les gorges generalment només s'obren des de principis de maig fins a finals d'octubre. A l'hivern, l'alt nivell d'aigua fa que la gola no sigui segura i sigui impossible de passar. També es tanquen els dies de pluja (massa perillosos per la caiguda de les roques).
En els darrers anys, a l'abril, a vegades, és possible entrar a la gola de Samaria. Depèn, per descomptat, del temps i de la quantitat de treball necessari per tornar a la pista després de les pluges d'hivern.
La gola de Samaria té 16 km de longitud a partir de 3 km del mar de Libia, al Parc Nacional i finalitza a una altitud de 1250 m.
El passatge molt estret al començament del congost és sovint anomenat "portes de ferro". Cap dels antics habitants de Samaria sap per què va prendre aquest lloc
 
És per això que us demanen que presenteu la vostra entrada a la sortida perquè els permet (en teoria) saber si encara hi ha algú a la nit al curs
Després de visitar el Samaria Gorge, agafem el ferry cap a Paléhohora, després de que el vaixell s'atura a Soughia, que es diu que és el barranc més llarg d'Europa. Tot i així, sembla que les "gorges du Verdon" del sud de França tenen una mica més de 20 km de llarg. De la mateixa manera, la Gola Tripiti a l'oest de Samaria és gairebé tan llarga, però gairebé ningú ho sap.
El camí es manté i és significativament millor que les rutes "normals" a Creta. Hi ha guardians del parc al llarg de la longitud; t'ajudaran si hi ha algun problema o si et fan mal. També hi ha (en principi) un metge basat en l'antic poble abandonat de Samaria. Hi ha fonts ben conservades tot el camí; no és necessari portar molta aigua. Trobareu vàters en molts llocs i en molts pubs