La Llacuna - Mas Aragó - Pont d'Armentera - Querol - La Llacuna

Ruta circular de dos dies que fem 12 cavalcadures.
Sortim de La Llacuna per anar a buscar el GR 172 vorejant el Puig Castellar. El fang dels dies de plujosos ens ajuda a triar el traçat de la sortida evitant desnivells relliscosos.
Seguim el GR, passem per la Font del Jovany, parem a dinar el pícnic que duem al damunt a Sant Jaume de Montagut i continuem el GR fins a Can Galeno, on el deixem per seguir un camí alternatiu al Mas Aragó, on passarem la nit.
Aquest primer dia, transcorre per camins i corriols oberts o boscosos, però sobretot pedregosos. Cal destacar la baixada de la Serra del Ramonet que ofereix unes precioses vistes sobre la plana i el mar, i alhora exigeix fixar la vista a terra per tal d’assegurar la passa sobre els rocs i els graons del camí força fet malbé.
Al Mas Aragó ens ofereixen paddocks per als cavalls o quadres per a qui s’ho estimi més i farratge.
Els genets tenim tot el necessari per passar una bona tarda i un bon descans nocturn.

L’endemà sortim pel Pont d’Armentera i prenem el camí de Cal Rossic fins que de cop trobem l’actual corriol perdut conegut com camí de Cal Esplugues que ens baixa fins el riu Gaià.
Passem pel Mas Esplugues i pel Corral de L’Espluga, una balma aprofitada per tancar el bestiar, i poc després, tornem a deixar el nivell del riu per un corriol que pel desnivell i el pendent, ens aconsella passar els cavalls desmuntats uns 50 metres (pas dificultós). Continuem per un corriol ben marcat i en bon estat fins la Solana de Boixanc on el camí ens torna a dur per un fort pendent fins el Riu Gaià que traspassem en aquest punt.
Prenem la pista i després el corriol dels obacs que ens puja fins el poble de Querol on parem als safarejos. Tornem a baixar al Gaià i prenem les pistes que en millor i pitjor estat ens duran fins el Seguer. D’aquí anem direcció Esblada on no arribem, passant per la Serra del Cavallar, que ens ofereix un recés per dinar el pícnic de rigor. Fem un curt tram de carretera i prenem la pista que traspassa les costes de Barrat fins la carretera C-37.
Traspassem la carretera, anem cap a la Rovira Seca i l’Hostal del Lladre on per un corriolet amagat, enllacem amb la pista que va a Valldecerbes. Aquí ja enfilem els corriols i les pistes que ens durant de tornada a La Llacuna, arribant per Cal Marimon.

D’aquest segon dia cal dir que el traçat requereix atenció a la navegació i al mapa, i que el terreny és un pèl menys pedregós que el del primer dia, però requereix un cert nivell tècnic amb els cavalls tant peu a terra com muntat, donat algun pas estret de corriol sobretot abans i després de Querol.

Per tot això, qualifiquem la ruta de difícil, tot i que la major part dels trams tenen una dificultat més aviat fàcil.