Els Cubs –Pla de Manlleu- Marmellar - Montmell – Sant Marc

Sortim dels Cubs on ens hem allotjat onze cavalls i genets, volem passar per l’ermita de Sant Miquel i mirem d’arribar-hi per un antic camí ara ja en desús, que ens expliquen els avis del Pla de Manlleu. Així, passem per Can Pere Llarg on podem veure l’enorme alzina que acollia als viatgers i continuem, vorejant una vinya on podem veure l’antic traçat ara del tot embrossat, fins el camí que duu directament a l’ermita.
Prenem un corriol ample a la dreta on queden rastres d’antigues curses que en algun moment passa camp a través, però ens porta clarament fins a creuar la carretera.
Creuada la carretera comencem el traçat paral·lel a la Riera de Marmellar que seguirem molta estona a voltes més amunt, o més avall, o per dintre o per l’altra banda... Fins i tot quan trepitgem l’asfalt ho fem seguint aquesta riera pedregosa que en aquest tram no convida a passar-hi per dins.
Deixem les urbanitzacions de La Moixeta, Les Pinedes Altes i Can Ponç al nord i continuem vorejant la Riera de Marmellar, gaudint del paisatge rural i boscos encaixat entre els penya-segats calcaris que a sovint s’aixequen imponents als nostres peus.
Deixem la Riera per prendre un corriol costerut i força embrossat per pujar a Marmellar. Hem marcat aquest tram (inici corriol – final corriol), més que per la dificultat tècnica, per la necessitat de portar eines per obrir pas, sobretot si passeu a cavall.
Arribem a la carena i fem un volt per les runes de Marmellar sobretot per la zona de l’església i el cementiri on podem accedir amb els cavalls.
Deixem el poble i prenem un altre corriol primer molt obert i finalment força tapat que ens porta a la urbanització La Talaia que deixem al sud i mirem d’evitar baixant a l’altra vessant per un altre corriol força perdut que ens duu a Les Ventoses.
En aquest punt enfilem una pista ampla que primer planejant i després salvant un fort desnivell ens porta fins la Riera de Sant Marc que seguim per l’agradable pista paral·lela planejant una bona estona fins a trobar un dipòsit amb abeurador i aixeta que recupera els nostres cavalls (aigua). Cal dir que fins aquest moment no havíem trobat cap punt on abeurar-los abundantment.
Continuem encara una estona vorejant la riera i la carretera, aquesta vegada per un corriol ben marcat, fins que les creuem per prendre direcció Els Rebolcadors, continuem el traçat i decidim parar per dinar el pícnic que duem a sobre, en ple Montmell.
Havent dinat seguim primer per la pista i finalment per un corriol estret, però practicable muntats, fins una pista ampla que duu a creuar la carretera TV 2443 per enfilar el camí que puja a Sant Marc.
El corriol a Sant Marc és molt dret i molt pedregós, però els cavalls poden superar-lo sense massa dificultats. Cal dir que no ens acostem a l’ermita, passem de llarg el trencall que hi porta i seguim per la pista muntanya avall.
Al Coll de Mas Solà girem a la dreta i ja seguim les pistes i els camins rurals que ens duran de nou als Cubs.

Qualifiquem la ruta de moderada pels passos pedregosos d’alguns corriols i també per la dificultat del traçat. Paga la pena destacar el variat del paisatge i dels camins i corriols que la fan distreta i gens pesada.