Beseit-Turo Reis-Fredes-Sant Miquel d'Espinalbar-Beseit

Sortim de l’aparcament sobre el riu Matarranya que trobem a Beseit. No es aconsellable si es preveu pluja. Seguim les indicacions de Pantà de Pena i fem un tram asfaltat de 3,5 km. Sobre el mapa es veuen alternatives que no hem contrastat.
Voregem el pantà pel sud, a l’entrada, quan passem el pont sobre el riu, ens trobem amb la pista que el voreja pel nord. Nosaltres continuem sud per la ruta de Sant Miquel d’Espinalbar que marxa paral•lela al riu Pena. Abans d’emprendre la ruta abeurem els cavalls al riu que en aquest punt té un bon baixador. Si és època humida, no hi ha problema d’aigua per aquesta banda, ja que la pista en alguns trams, és el propi riu. Hem marcat punts amb el nom “aigua”.
Abans del punt “aigua 1”, marxa a l’esquerra el corriol de la ruta de St Miquel d’E. que no agafarem. Nosaltres continuem sud per la pista, seguint el curs del riu. Gaudim d’un paisatge dolç i espectacular a la vegada, que combina els conreus, les antigues masies i els penya-segats propis dels Ports.
Deixem ja el riu i anem pujant. Fem una petita paradeta al Mas Gubio per gaudir del paisatge, fer fotos i deixar que els cavalls pasturin una mica d’herba de prat que ens ve de gust fins i tot a nosaltres.
Continuem amunt, deixem una pista marcada a l’esquerra que ens han comentat que esta perduda per agafar el que de seguida es converteix en un corriol que hem marcat com “inici corriol”. Hem pogut passar gràcies als xerracs plegables que dúiem. Pensem que entre les nevades i el desús l’han deixat quasi impracticable. Als pocs metres del començament hem anat peu a terra i a desbrossar. Hem parat per dinar i descansar en una esplanada amb pins per lligar. Als pocs metres hem trobat un tancat de fil ferro la finalitat del qual no hem entès, que hem hagut de vorejar i finalment hem sortit a una pista més trillada que ens ha permès muntar (“fi corriol”). Encara hem trobat pins caiguts de la darrera nevada, que ens han fet treballar una mica més fins que hem enllaçat amb la pista que ve del Mas de la Cova.
Ens desviem per pujar al Tossal dels Tres Reis. Anem pel Mas de Morera i enllacem amb la pista que ve de St Miquel d’Espinalbar. Anem enfilant-nos al Tossal dels Reis i gaudint de vistes cada vegada més espectaculars i més àmplies. Deixem la pista principal per pujar al cim i imaginar com devia ser la trobada dels reis de Catalunya, València i Aragó tot contemplant llurs reialmes als seus peus.
Baixem cap Fredes desfent el camí per on hem vingut i prenent la pista principal.

Passem la nit a Fredes. Nosaltres a la casa rural Nuri (977 72 91 52), i els cavalls en un prat alguns i altres lligats en cordades.
Per marxar de Fredes prenem el GR direcció Refugi de la Font Freda. Tot i estar molt trillat, trobem infinitat de pins tombats per la neu que ens cal tallar.
Molt abans del refugi, quan el GR es troba amb la pista de Caro, girem a l’esquerra per anar cap el Mas del Ric de Fredes, on tornem a fer una paradeta.
Des d’aquí agafem un corriol preciós i ben marcat a l’inici, cap a St Miquel d’Espinalbar. Podem fer força tram muntats i sense problemes, però cap al final, està molt mal conservat. Branques baixes, arbres petits al mig, garrics, esbarzers, ginebrons... fan que de nou els nostres xerracs funcionin a tot drap per obrir camí.
Un cop a St Miquel, gaudim del meravellós espectacle natural i rural, dinem i descansem.
Des d’aquí només ens queda seguir les pistes amples i amb fort desnivell que ens retornaran a Beseit.
Trobarem si ha plogut punts d’”aigua” i una curiositat paisatgística: “la foradada”. Una roca que l’erosió ha gastat de manera força curiosa i que sense massa atenció, es pot veure a l’esquerra del camí.
La ruta no és difícil, si no fos pel mal estat dels corriols. De fet, com més hi passem, més bé es conservaran.