Bagergue Liat -circular-

Sortim de Bagergue cap el Nord.
A la sortida del poble, deixem l’asfalt per anar per la pista de Sta Margalida que avança paral•lela a l’asfaltada però salvant una mica de desnivell. A l’alçada de l’ermita tornem a la pista principal. Passat el pas de vaques prenem la pista de Liat a la dreta.
Decidim fer la sortida en aquest sentit, ja que tenint en compte els desnivells, ens estimem més pujar més suau i per camí ample; i baixar més bruscament i sovint camp a través.
Comencem a remuntar la banda est del Riu Unhola prenent alçada poc a poc. Hi hagué una tempesta dues nits abans, i ens trobàrem despreniments que tallaven la pista al pas de trànsit rodat.
Com que ja coneixíem el trajecte no ens entretinguérem contemplant el “Riu Vermell” , com molta gent coneix l’Unhola, i pujàrem decidits fins la cruïlla de Montoliu. Des d’aquest punt, continuàrem més atents cap el Planet del Pas Estret, veien les antigues construccions i imaginant miners i transports carregats de ferro amunt i avall.
Deixàrem la pista, i així el GR, per començar a avançar camp a través fins el Llac Llong de Liat. Trobàrem el forat de l’Unhola on el riu desapareix sota els prats.
Quan arribàrem al llac de Liat, les vaques agrupades al voltant de l’aigua ens indicaren que el dia continuava tranquil, sense xàfecs. Remullàrem les potes dels nostres cavalls i poguérem veure que la profunditat del llac es deixava notar molt aviat.
Deixàrem el Llac de Liat per anar cap a les construccions de les mines i recuperar el GR en un petit tram, abans de tornar-lo a deixar per tornar camp a través direcció la Serra dels Armeros.
Avançàrem deixant a l’esquena l’estany del Tuc de Palomera i buscàrem la manera de baixar entre les congestes fins al peu del Tuc dels Armeros.
Vorejant el Tuc hi havia un corriol estret que avançava per una tartera de pedra xica que duia fins al coll. En aquest punt comprovàrem que el pas a cavall era segur i decidirem continuar.
Un cop al Coll dels Armeros, veiérem el corriol ben marcat que erosionava els prats empinats que descendien per la banda sud del tuc.
Continuàrem la baixada en direcció a la pista del Salt del Pish que encara quedava una mica lluny.
Acabats els prats en aquest punt, un segon corriolet per una tartera esllavissadissa de pedra diminuta, ens fa salvar ràpidament un desnivell considerable. Les potes dels nostres cavalls s’enfonsaven a les roques ja quasi sorrenques, però no ens donaven la sensació de perill tot i el trencat del terreny.
Un cop salvat aquest punt ens relaxem i prenem el camí que ens sembla més directe fins a la pista ampla. És aquí on considerem que el traçat d’aquesta ruta és del tot millorable. Si en comptes d’haver anat sud directament; haguéssim anat suaument sud est, hauríem arribat quasi planejant al Coll de Varradós, que és on havíem d’arribar.
Bé, un cop haguérem baixat per prats quasi impossibles i agafat la pista, la seguírem direcció sud est. Passàrem el coll de Varradós i continuàrem avall. En algun tram la deixàrem per prendre algun corriol que salvava giragonses del camí, fins a trobar el corriol que voreja el Riu Moredo i acaba a la Borda de Lana.
A la Borda dinàrem i prenguérem un merescut refresc.
Ja recuperats, acabàrem d’arribar fins a Bagergue, aquesta vegada per la pista més planera.

Es tracta d’una ruta amb les dificultats pròpies de l’alta muntanya. Recomanem fer els trams de corriol per tartera amb els cavalls de la mà tant pel trencat del terreny, com per les esllavissades que provoquen les peülles. Nosaltres anàvem sis cavalls i els darrers trobaven els corriols més desfets que els primers.

A L'hotel Seixes de Bagergue (973 64 54 06 www.seixes.com), ens han facilitat contactar amb persones del poble que compten amb Prats i herba pels cavalls.