Wikiloc | Xarrabascos - 2022 - 3ESO - 2) Mallorquines

09. ESCENA N. 1. Mallorquines - Carrer

Abans de la Guerra dels Segadors A partir del 1639 Catalunya va convertir-se en un dels escenaris de la Guerra dels Trenta Anys, iniciada el 1618 al cor d’Europa. S’enfrontaven: regnes protestants: Bohèmia, Suècia, Dinamarca, Països Baixos, Anglaterra regnes catòlics: Castella i Àustria (sota domini dels Habsburg) França, que era governada per un rei, Lluís XIII, i pel primer ministre, el cardenal Richelieu, catòlics, i que havien perseguit els protestants fins el 1625, va aliar-se amb els regnes protestants per atacar l’imperi espanyol i el Sacre imperi Romano-germànic Al 1639 els francesos envaeixen Salses (Rosselló) i el Comte-Duc d’Olivares, primer ministre del rei Felip IV, ja tingué l’excusa per implicar-hi als catalans i fer que el seu exèrcit romangués al Principat. Un cop reconquerida Salses, el comte-duc d’Olivares va fer que 10.000 soldats, repartits en els tercios (companyies d’uns 1.000 soldats) s’allotgessin en cases de l’Empordà, la Selva i el Gironès. Al Vallès i al Maresme hi havien les companyies a cavall. Això anava en contra dels drets i de les llibertats pròpies de Catalunya. El camí principal per on venien els tercios era el camí ral de Girona a Barcelona, el camí que es converteix en el carrer de Mallorquines. Per acabar-ho d’arreglar… la collita del 1639 va ser molt dolenta. Després de l’hivern a la primavera del 1640… va començar el conflicte.

10. ESCENA N. 5. Mallorquines - Hostal

L’1 de maig del 1640, el comte de Santa Coloma de Queralt (el Virrei, “alter ego” del rei al Principat) s’assabentava de l’assassinat de Montrodon a Santa Coloma de Farners, i donava ordres a Leonardo de Moles que aturés el seu terç a Riudarenes, esperés reforços i aguantés la seva posició fins a nova ordre. El virrei redactava un ban en què informava als veïns de Santa Coloma de Farners i de la resta de poblacions del Principat i Comtats de les penes que imposaria als qui havien deixat i deixessin les cases buides durant el pas de soldats per Santa Coloma, tret dels culpats de l’atac a Montrodon, no n’especifica la pena, evidentment era la forca. El 30 d’abril a la nit, Leonardo de Moles, el cap (mestre de camp) dels terç que s’havia d’allotjar a Sta. Coloma arribava amb els seus homes a Mallorquines i Riudarenes i enviava a Sta. Coloma el Batlle de Mallorquines, per veure si Montrodon i els seus homes ho tenien tot apunt. El batlle explicà a Moles que havia trobat la gent de Sta. Coloma “alborotada” i que aquests havien atacat a Montrodon i els seus homes. Leonardo Moles es quedarà amb els seus homes repartits entre Mallorquines i Riudarenes, esperant les ordres del virrei. A Santa Coloma de Farners s’estava preparant la defensa, la millor defensa, un bon atac… Les campanes no havien parat de tocar a “viafora”, a toc de sometent. L’endemà mateix de la mort de Monrodon ja hi havia més de mil homes a Sta. Coloma de Farners i n’anaven arribant de les muntanyes.

11. ESCENA N. 8. Mallorquines - Camí cap a Blanes

Camí a Blanes El 4 de maig de 1640, el terç napolità de Leonardo de Moles i la companyia de cavalleria de Josep d’Oms arribaren a Blanes, acompanyats pels frares caputxins i per grups de revoltats que volien evitar un altre saqueig de les tropes. Un cop arribats a Tordera els revoltats es van retirar, alguns es dirigiren a la vila d’Amer, que va demanar auxili davant els abusos que cometia el terç castellà de don Juan de Arce. El virrei feia arribar el següent paper als diputats: «Los avisos que són vinguts dels excessos dels de Santa Coloma de Farnés y dels demés que a ells se són ajuntats y lo últim, de estar citiat lo mestre de camp Joan de Arce en Amer, obligan a sa excel·lència a partir ab lo Consell Criminal y enviar als doctors del Consell Civil a ajuntar la gent dels somatents per a anar ab ella a castigar estos delictes y, antes de partir ha volgut avisarho a vostres senyories perquè, en tot lo que puga, acuda com sempre ho ha fet al servey de la magestat y assistir a sa excel·lència.». A Blanes, els frares caputxins i el rector de la vila aconsegueixen recuperar part del botí que els soldats s’havien endut de l’església de Riudarenes, abans que aquests embarquessin els objectes robats.

12. ESCENA N. 15. Mallorquines - Camí de Barcelona

La Revolta dels Segadors s’estén cap a Barcelona D’ençà dels fets de principis de maig (mort de Montrodon, enfrontaments de revoltats amb els terços a la Selva, crema de l’església de Riudarenes, setge a Juan de Arce a Amer) hi havia incidents constants entre les tropes de Felip IV i la pagesia indignada, com ho feu Sta. Coloma, altres viles es negaren a allotjar els terços (poc abans de la mort de Montrodon hi hagué incidents a St. Gregori i St. Feliu de Pallerols havia tancat les portes als terços). La revolta deixava d’esser un fet aïllat a la Selva i el Gironès i començava a escampar-se pel Vallés, Ripollès, Osona i l’Empordà. A Torroella de Montgrí s’havia preparat l’allotjament del terç de don Franco de Castilla, però en arribar la noticia del que havia passat a Sta. Coloma i Riudarenes la gent s’hi va oposar. Deixant de banda les acusacions interessades que hi pugui haver en aquesta carta (es d’un reialista), ens dona un clar exemple de que la revolta va esclatar a Sta. Coloma com ho podia haver fet en qualsevol altre vila, i també que la indignació no era exclusiva de la pagesia. Fins als esdeveniments de primers de maig mai s’havia aplegat un força de revoltats de 3000, 4000, 5000…… el nombre anava creixent a mesura que arribaven les noticies dels successos. A Barcelona, la revolta dels Segadors va esclatar els dies del Corpus i va acabar amb la mort del virrei el comte de Santa Coloma quan intentava fugir en vaixell. Els tercios de la Selva van dirigir-se cap a l’Empordà i cap al Rosselló. Però després van haver de fugir cap a la Cerdanya i les terres de Lleida. En menys de dos mesos l’administració reial a Catalunya havia quedat desarticulada.

15. ESCENA N. 10. Riudarenes - Carrer Indústria

De seguida, la notícia del saqueig i l’incendi de l’església de Riudarenes va córrer per tot arreu. Els canonges de la catedral de Girona van iniciar un procés judicial contra els soldats per processar-los com a “sacrílegs incendiaris”. El 3 de maig va començar la investigació. El dia 4 de maig de 1640 el canonge i vicari general Francesc Pijoan va arribar a Riudarenes. L’església es trobava totalment calcinada, per terra prostrada. Pijoan va poder percebre, de primera mà, l’estat de desolació de l’edifici, en el terra hi havia “un palm de brutícia com és sendra, pedres que són caygudes, terra y altra brutícia”. “És estada vista y trobada la dita isglésia parrochial de Sant Martí del dit lloch de Ridarenas tota cremada, disolada, destruhida y arruhinada…”. El vicari de Riudarenes va elaborar una llista de tots els objectes de plata i totes les robes que hi havia a l’església i la sagristia abans del saqueig. De mica en mica, van aconseguir que alguns soldats retornessin el que havien robat de l’església. El 8 de maig, però, el bisbe de Girona, el vicari general, els canonges de la catedral i les persones eclesiàstiques més importants van estudiar el cas i van assabentar-se que també s’havien destruït les hòsties sagrades (el Cos de Crist). Així, les acusacions passaven del sacrilegi i profanació de l’església de Sant Martí a la crema de les sagrades hòsties.

14. ESCENA N. 7. Riudarenes - església

3 maig - Crema de l’església pels tercios El 3 de maig del 1640, Leonardo de Moles, en una carta al virrei, ens deixa molt clar que els seus homes passaven molta gana i que els pagesos revoltats s’havien apropiat dels queviures d’un comboi que havia sortit d’Hostalric. A Riudarenes, que havia quedat buit perquè la gent s’havia refugiat a les muntanyes de l’Esparra, els soldats van saquejar la vila. Els soldats cremaren unes quantes cases i robaren tot el que hi van trobar, es van dirigir l’església, on els riudarenencs havien amagat part dels seus béns, un cop saquejada la van cremar juntament amb la casa del rector. El mateix dia els revoltats tornaren a Riudarenes en major nombre i proveïts de munició, feren fugir, altre cop, els soldats cap a Mallorquines. Dos frares caputxins de Girona, que es dirigien a Santa Coloma per cercar fusta, es van assabentar del que havia passat a l’església de Riudarenes, i s’hi van dirigir per comprovar-ne l’estat. Van recollir alguns objectes de culte d’entre les runes i estaven disposats a portar-los a Girona. Això havia estat un sacrilegi. La notícia de la crema de l’església de Sant Martí de Riudarenes féu atiar encara més la flama de la revolta i va provocar la indignació de la població. Una antiga cançó popular de la Selva recorda els fets: “Porteu los arcabussos, / també los pedrenyals. / Les campanes ja sonen / des de bon dematí! / Ai, lladres que duu en Moles, / tots haveu de morir.”

16. ESCENA N. 11. Riudarenes - fi carrer Major

Excomunió de la catedral 13 maig - pamflets El diumenge 13 de maig de 1640 a la catedral de Girona el bisbe presidia la cerimònia d’excomunió dels soldats del tercio de Leonardo de Moles. Es va publicar, davant de tothom i per escrit en molts pamflets que de seguida van recórrer les terres de Girona, que quedaven “excomunicats anathemitzats y maleits los sacrilegos invasores y incendiaris soldats del tercio de Don Leonardo Moles qui cremaren la Iglesia Parroquial de Riudarenes y lo Santissim Sagrament en ella reservat”. El bisbe i els canonges prengueren tretze candeles enceses que van llençar a terra i van trepitjar, es donaren tretze pedres als mateixos canonges i es van dirigir, en processó, a la porta de la catedral, cantant el salm: “Deus, laudem meam ne tacueris”, és un salm que demana la venjança divina i expressava el rebuig i la condemna de l’església contra els sacrílegs i heretges. Al replà de la porta principal, la processó s’aturà; el bisbe i els celebrants llençaren amb ímpetu les pedres i les candeles escales avall. Durant la cerimònia les campanes tocaven a dol. El bisbat, indignat perquè l’audiència reial ben poc havia fet per descobrir els autors de la crema i castigar-los, havia excomunicat tot el terç d’en Moles.

13. ESCENA N. 6. Riudarenes - camí de Santa Coloma

2 maig - arribada dels pagesos armats El 2 de maig de 1640, Leonardo de Moles escrivia al virrei des de Mallorquines que “se han atrebido la gente de Santa Coloma venir a acometer uno de mis quarteles de Riudarenes”. Davant l’ofensiva dels revoltats els soldats de Moles van esbotzar la porta de l’església de Sant Martí de Riudarenes i s’hi van refugiar disparant des del campanar, però la inferioritat envers els revoltats (el mateix Moles ens diu que van arribar a ser uns 4000) els obligà a retirar-se a Mallorquines, on hi havia la resta del terç i el seu cap. Els pagesos revoltats havien estat convocats pel sometent (“metent so”) a tocs de campana i al crit de “viafora” per defensar-se de qualsevol amenaça. Tenien l’obligació d’acudir al toc de Sometent tots els homes majors de 16 anys i menors de 60, amb les armes que tenien a casa (trabucs sobretot), es trobaven davant de l’església i allí s’organitzaven. D’aquesta manera, els veïns de Santa Coloma i Riudarenes, van alertar i demanar ajuda a les poblacions veïnes, la indignació de la població rural vers els abusos del soldats fou el que provocà una resposta tan aclaparadora. Com diu l’historiador J.H. Elliot: “Les campanes repicaven a totes les valls, de Sant Feliu fins a Tordera, aquella primera setmana de maig”.

Xarrabascos - 2022 - 3ESO - 2) Mallorquines - Riudarenes

Author

Trail stats

Waypoints