Wikiloc | Xarrabascos - 2022 - 3ESO

01. ESCENA N. 2. SCF - Camí de Farners

Fugida de la gent de Santa Coloma davant de l’arribada dels tercios Davant dels allotjaments dels soldats (castellans, italians, etc.) del rei Felip IV, hi havia dues possibilitats: la Generalitat de Catalunya estableix que els catalans només tenien l’obligació de donar-los sostre, foc, sal i vinagre. Els nobles i les grans ciutats n’estaven exempts. el rei Felip IV i la seva administració volien que els allotjaments “a la llombarda”, és a dir, que els soldats tenien dret a rebre sostre, llenya, llum, oli, vinagre, sal, olles i escudelles per cuinar i menjar, 1 ral cada dia i pa. A més calia alimentar els cavalls. I els oficials tenien dret a més menjar encara. A la pràctica, els soldats es comportaven com si fossin al camp de batalla: cometien saquejos, violacions, assassinats, robatoris. Davant les protestes de la Generalitat, el Virrei ordena la detenció del diputat Tamarit i els consellers Vergós i Serra, que havien estat els més crítics amb la política dels allotjaments, Montrodon va ser l’encarregat d’efectuar aquestes detencions el 18 de març de 1640. A Santa Coloma de Farners, davant l’arribada de més soldats, la gent va buidar les cases, van deixar els béns i objectes de valor a l’església i van fugir a les muntanyes per romandre amagats fins que els soldats marxessin. Quan va arribar la companyia de Felipe de Guevara (fill dels comtes d’Oñate), els farnesencs van tancar les portes de la vila i van convidar la companyia a allotjar-se en dues cases abandonades a les afores.

02. ESCENA N. 4. SCF - Carrer Raval

Assassinat de l’agutzil reial Miquel Joan de Montrodon El 30 d’abril de 1640 el terç napolità de don Leonardo de Moles (1056 soldats) s’acostava a Santa Coloma de Farners, venia de Sant Gregori, on ja havien tingut una topada amb la població, el comissari d’aquest terç, Joseph Thomas, es va avançar per trobar-se amb Montrodon i els seus homes a Santa Coloma i preparar l’allotjament del terç. Sembla que en Montrodon, els seus homes i el comissari del terç van amenaçar de cremar les cases que trobessin tancades o sense ningú i que davant d’aquesta amenaça un dels presents va protestar dient: “Us farà falta molta llenya per cremar-les”. Montrodon li va etzibar un tret. Hi ha altres versions de la història. Però, en tot cas, el poble es va encarar amb Montrodon i els seus homes, aquests fugiren a cercar refugi a l’hostal d’en Masó (a l’encreuament carrer Raval i el de la Creu) des d’on dispararen a la gent que els assetjava, els vilatans van calar foc a l’hostal i allí van morir cremats, Montrodon, el comissari Joseph Thomas, l’escrivà Antoni Pau Martí i el porter reial Jaume Sabater, un dels mossos de Montrodon, Antoni Rossell, va aconseguir fugir. Llibre d’òbits de l’església parroquial de Santa Coloma de Farners, 1640, foli 112 : “Any de la Nativitat del Senyor 1640, el dia dilluns 30 d’abril, dintre l’hostal d’en Masó, al raval de la vila de Santa Coloma de Farners, diòcesis Gironina, va morir D. Miquel Joan de Montrodon, Agutzil Reial, ciutadà barceloní, sense rebre els sagraments; el seu cadàver mig cremat, reconegut de la cara, tombat cap a terra, fou sepultat en un tumult del cementiri de l’església parroquial de la vila esmentada, a dia divendres , 4 de maig de l’expressat any.”*

03. ESCENA n. 12. SCF - Premsa

Incendi de la vila de Santa Coloma de Farners. El 10 de maig del 1640, arribaven a Girona els terços de: Leonardo de Moles, Jerónimo Tutavila i comte d’Aguilar, les companyies de cavalleria: d’Alvaro de Quiñones i de Josep d’Oms, el tinent de mestre de camp general Diego de Berrio i els membres de la reial audiència: el dr. Rafael Puig i el governador Ramon de Calders. Repartits entre Salt i Santa Eugènia esperarien els terços de Juan de Arce, de Felipe de Guevara i les companyies de cavalleria de Modenesos i Valons. Quatre dies després, el 14 de maig del 1640, els soldats (uns 4500 homes i 1100 cavalls) sota el comandament de Juan de Arce sortien de Girona al matí per complir les ordres del virrei d’arrasar la vila de Santa Coloma de Farners. Els acompanyaven els membres de l’audiència reial: el Governador Ramon de Calders i el dr. Rafael Puig, encarregats de la recerca dels culpables de la crema de l’Agutzil i l’atac al terç d’en Moles. Els terços arribaven a Sta. Coloma entre 4 i 5 de la tarda, pel camí hi va haver intents, per part dels revoltats, d’aturar el comboi, però els soldats els superaren sense gaires problemes. Troben el poble buit, excepte un home vell. Els soldats van saquejar totes les cases, fins i tot les dels clergues, que van marxar cap a Sant Pere Cercada amb les hòsties sagrades, perquè no es cremés el Cos de Crist. Els soldats també van saquejar l’església de Santa Coloma El 15 de maig del 1640 es va procedir a l’ordre del rei Felip IV, del Consejo de Estado, el Consejo de Aragón i la Junta de Ejecución: “…Es necessario que se borre la memoria del lugar (de Santa Coloma de Farners), donde se han cometido excesos tan indignos en vasallos de V.Magd., y de los libros la provincia, de suerte que no haya memoria de él”. Com que no van poder trobar ningú a qui acusar de la mort d’en Montrodon, el capità Juan de Arce va fer enderrocar i cremar moltes cases: 31 cases de Santa Coloma de Farners, segons els soldats. O bé 57 segons els pagesos. 14 cases de Riudarenes (que no havien estat cremades abans)

06. ESCENA N. 9. SCF - Carrer Prat

Camí d’Amer El 4 maig el terç del regiment de la guarda reial del comte-duc d’Olivares, a càrrec del mestre de camp Juan de Arce, el formaven 1062 homes, que s’allotjaven repartits de Sant Feliu de Pallerols fins a Amer cometent tota mena d’abusos. Igual com a Riudarenes, els revoltats llencen una crida que aconsegueix reunir uns 3000 homes, i ataquen les companyies del terç que es troben a Amer. Juan de Arce i els seus homes es veuen obligats a refugiar-se a l’Abadia i, com que els camins de Girona, Olot, Sils i Hostalric, estan tallats, els terços que es troben a la Selva queden aïllats de qualsevol aprovisionament. Els intents del virrei d’aixecar el sometent en favor dels homes del rei es veien frustrats, després dels successos de Riudarenes ningú es volia alçar en favor dels terços. El 6 de maig del 1640, Juan de Arce i la seva companyia del terç castellà continuaven assetjats a l’abadia d’Amer, el virrei feia les diligències possibles per rescatar-lo. El governador anà a Blanes a la tarda i allí es reunien al vespre amb els mestres de camp dels terços (Leonardo de Moles i Diego de Berrio) i els caps de les companyies de cavalleria (Josep d’Oms) que hi havia en aquesta vila, informaren al virrei que l’endemà s’ajuntarien al terç de Jeronimo Tutavila i marxarien cap a Amer, passant per Girona. El virrei, des de l’endemà de l’assassinat de l’Agutzil Montrodon a Santa Coloma de Farners, estava preparant el càstig de la vila: volia arrasar la vila de Santa Coloma de Farners, però també havia de calmar el bisbat per la crema de l’església, fer arribar provisions als terços (l’únic camí segur: el mar) i rescatar Juan de Arce i els seus homes assetjats a Amer.

04. ESCENA N. 3. SCF - Plaça Farners

Allotjament del tercio de Leonardo de Moles Com a resposta a aquesta insubmissió el virrei Comte de Santa Coloma decideix actuar amb un escarment a través del seu agutzil, Miquel Joan de Montrodon. L’agutzil formava part de la branca administrativa del poder reial al Principat, per sota del governador i els seus assessors. Era el braç executor del virrei, una mena de “fiscal” de l’administració reial. En Montrodon ja era conegut a la zona: havia estat un dels encarregats de la persecució del bandolerisme al Principat i va participar en el procés, tortura i execució de Joan Sala, àlies Serrallonga. Es deia de l’agutzil que era un tipus violent, arrogant i propens a l’embriac. El 27 d’abril de 1640, arribava a Santa Coloma de Farners l’agutzil reial Miquel Joan de Montrodon per ordre del virrei (el comte de Santa Coloma de Queralt, Dalmau de Queralt) amb ordres de preparar l’allotjament del terç de don Leonardo de Moles (1056 soldats a una vila de només 250 cases). Ell mateix reconeixia que: “tinch per impossible que en esta vila puga estar allotjat un tercio tan gran com diuen, perquè quan passaren los soldats de cavall ho saquejaren tot, y la gent d’aleshores ençà han plegat molt les cases, y ara sabent esta notícia fan lo mateix, y estan sense govern de batle ni jurats com ovelles sense pastor…

05. ESCENA N. 13. SCF - Església

Saqueig de l’Església de Santa Coloma El 16 de maig del 1640, les viles de Santa Coloma de Farners i Riudarenes eren una postal macabra de runes, fum i flames. Els terços havien passat la nit allotjats per tot el terme i al matí marxaven, no sense abans acabar de cremar el que no havien cremat el dia abans. Alguns capitans, intentant que el bisbe no s’enfadés més, van procurar que l’església no fos cremada, igual com la casa d’en Ramon de Farners (noble), situada a l’actual Plaça Farners. Al final, un cop els soldats van marxar, els pagesos revoltats són els que van cremar la casa dels Farners. El mateix governador ens diu que no va quedar cap casa sense cremar a la vila, com diu l’historiador Miquel Borrell: no cal busquem cap llindar anterior al 1640 a les cases de Santa Coloma de Farners. Després d’acabar la seva sinistre tasca els terços marxarien cap a Girona per allotjar-se.

07. ESCENA N. 14. SCF - Fi carrer Sant Sebastià

Camí de Girona - fugida dels tercios cap a Girona El 17 de maig del 1640, la ciutat de Girona havia tancat les portes als terços que havien assolat les viles de Sta. Coloma de Farners i Riudarenes. Al governador i el dr. Puig de la reial audiència se’ls informava que només romandrien dues portes obertes a Girona, custodiades per la guàrdia de la ciutat, s’acordava que s’hi afegirien dos destacaments dels homes de Juan de Arce per evitar l’entrada a la ciutat dels terços i desordres. Els terços passaven la nit repartits entre Salt i Santa Eugènia Durant la nit sonà una alarma d’un sentinella de la ciutat, que li va semblar veure soldats que s’acostaven amb foc a les portes, el toc d’alarma despertà a tots els Gironins, que agafaren les armes i tocaren les campanes a sometent, abans de l’alba la crida de socors de Girona ja havia arribat a l’Empordà. Girona, al tancar les portes, no només es negava a l’allotjament dels soldats, també els deixava sense provisions. Als crits de socors de Girona anava arribant gent armada de tots els pobles i comarques del voltant de la ciutat. Els camins foren tallats, Salt, Santa Eugènia i Girona eren encerclades pels revoltats. El governador i altres membres de l’audiència reial es reunien dins la ciutat per trobar una sortida al conflicte, però ni les gestions del bisbe ni les dels jurats de Girona aconseguiren dissoldre els revoltats. El nombre de revoltats a la zona superava al dels terços, i n’arribaren més, la ciutat intentaria evitar l’entrada dels terços i la dels revoltats que volien entrar. Dins la ciutat les classes baixes també s’afegien a la revolta, perseguiren als soldats que havien arribat abans que els terços, obligant-los a cercar refugi als convents. Al mínim moviment dels terços tornaven a sonar les campanes impedint qualsevol acostament d’aquests a la ciutat. El capità Juan de Arce va prendre la decisió de començar a marxar capa a Blanes a la matinada. En la retirada, van saquejar Vidreres i Maçanet de la Selva. Van arribar a Blanes el 18 de maig a les 6 h. de la tarda.

08. ESCENA N. 16. SCF - Capella Sant Sebastià

Després de la guerra, el 1653, la Pesta. La Revolta dels Segadors va desembocar en una guerra entre el rei Felip IV i la Generalitat de Catalunya, que va cercar ajuda en el rei Lluís XIII de França. El pacte, segellat el 1641, comportava que CAtalunya passava a dependre del rei francès. La guerra entre el rei de Castella i el de França va durar fins el 1653. Aquest any Felip IV va acabar de controlar tot Catalunya. Les malalties portades pels soldats i la salut fràgil de la població, després de 14 anys de guerra, va fer que s’estengués la pesta el 1653. El més freqüent i habitual, per la seva efectivitat, havien estat –hi ho continuaven essent–les rogatives a sant Sebastià, i també a sant Roc o sant Marçal, protectors de la pesta. Però qualsevol altra devoció podia ser vàlida per a una població si els deslliurava de la malaltia.

Xarrabascos - 2022 - 3ESO - 1) SCF

Trail photos

Author

Trail stats