X Marxa dels Monestirs - St Cugat Vallès - Mirador Les Planes - Font l'Espinagosa - Parc de l'Oreneta - Monestir de Pedralbes

Sortida a Sant Cugat

La sortida ha estat a la Plaça Lluís Millet a la parada centre dels FGCC de Sant Cugat del Vallès, on el centre excursionista Els Blaus ho tenien tot a punt per començar la Xa Marxa dels Monestirs.

Sortida

Tot a punt per iniciar per grups de 10 en 10 i un cop s'han donat les credencials així com les targetes per poder controlar els punts i el ritme, donat que la marxa és una marxa en principi de regularitat.

Monestir Sant Cugat del Vallès

Passem per davant del monestir benedictí, famós sobretot pel seu impressionant claustre romànic, el Monestir de Sant Cugat, regit per l’orde benedictí, conté elements preromànics, gòtics i renaixentistes. Construït entre els segles IX i XIV, a l’església hi trobarem la clàssica planta basilical de tres naus i tres absis, que s’assenten sobre les restes d’un castrum romà. El temple es caracteritza per la sobrietat del romànic en la falta de decoració i la poca llum, i la grandiositat del gòtic gràcies al cimbori del segle XIII: una construcció de vuit cares amb grans finestres. La prosperitat del segle XII va propiciar la construcció del primer pis del claustre, format per llargues galeries amb arcs de mig punt que descansen sobre parelles de columnes i diversos pilars. Però el que de segur atrapa la mirada del visitant són els 144 capitells romànics. Fets amb pedra de Montjuïc, es van esculpir entre finals del segle XII i el XIII i hi trobem un fet totalment insòlit: la signatura del seu autor. Així, sabem que l’escultor Arnau Cadell es va auto-retratar en un capitell corinti i va escriure en llatí: "Aquesta és la figura de l’escultor Arnau Cadell, que tal claustre construí a perpetuïtat".

Passeig d'Antoni Gaudí

Sortim del centre tot i passant per les ombres dels roures que comencen a estar en forma per passar tot l'estiu, el passeig prou ample i agradable.

Escultura Torre Gaudí

Autor: Antoni Rosselló Inauguració: 1991 Materials: Acer Dimensions: 1500 x 150 x 150 cm Descripció: Una planxa foradada i lleugerament inclinada, acabada en punxa, amb un contrafort al darrera dividit en pisos que s’uneixen a la planxa primera per unes peces que semblen dents. Comentari: Homenatge a Antoni Gaudí.

Intersecció

Tots els creuaments que trobem estan molt ben marcats i també alguns cops hi han persones per acabar-ho de marcar.

Torrent de Can Gordi

Curs fluvial de la comarca del Vallès Occidental. Podem citar una llegenda del torrent i font de Can Gordi que la podeu trobar a: https://www.totsantcugat.cat/tot-sant-cugat/la-dona-d-aigua-de-la-font-de-can-gordi_2123161102.html

Montserrat

Panoràmica

Petits trossos de carretera.

Boca d'una antiga Mina d'aigua

Es troba tocant a la Crta BP-1417 (l'Arrabassada)

Bolets

Panoràmica

Riera de Can Bova

Estepa borrera i estepa blanca

1. L'estepa borrera és una planta amb flor de la família de les cistàcies. Es tracta d'un petit arbust de 20-90 cm, molt ramificat amb fulles peciolades, arrodonides i no viscoses de color verd fosc. La floració té lloc entre els mesos de març i juliol.[2] Les flors tenen pètals de color blanc d'una mida d'entre 1,5-2 cm i s'agrupen en cimes terminals d'1-3 flors. Les llavors es troben dins una càpsula globosa de cinc valves. L'estepa borrera es troba molt estesa per la regió mediterrània, preferentment sobre substrats àcids, i també sobre la terra rossa descalcificada. És molt abundant a les contrades marítimes dels Països Catalans. S'han proposat nombroses varietats però cal tenir en compte que existeixen moltes formes intermèdies i que, a més, aquesta espècie sol hibridar-se amb d'altres del mateix subgènere. 2. L’estepa blanca (Cistus albidus), sol ser l’arbust dominant a les brolles de les carenes de la serres. Les fulles, ovades, toves i sèssils es diposen oposades per parelles entrecreuades, de manera que la tija, vista des de dalt, mostra quatre rengleres de fulles perfectament aliniades. A ple estiu o en temps de secada persistent, aquestes fulles es poden marcir i fins i tot caure. L’estepa blanca deu el seu nom al color clar, grisenc a causa de la pilositat, de tota la planta; no pas al color de la flor.

Can Flor

És un edifici del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Forma part de l'antic terme medieval d'Aqualonga. És una masia formada per un conjunt de tres edificacions que presenten una característica en comú: balustrada que recorre el pis superior i que forma una gran balconada. El primer edifici també presenta una galeria de dos arcs de punt rodó de gran obertura i el tercer pis té un gran ràfec sostingut per dues columnes salomòniques. A l'edifici central una cornisa motllurada recorre el coronament de façana. Tot el conjunt queda tancat en un barri al qual s'accedeix per una gran porta coberta per teulada.

Cim

Control 3 Les Planes

Es el lloc on esmorzem i per això hi ha un temps de 20 minuts.

Mirador en Les Planes

Túnel

Pont

Torre de Collserola

Bassa de Can Balasc

Quinze anys després de la seva construcció, l'any 2020 s’ha renovat la bassa situada a la masia de Can Balasc, seu de l’Estació Biològica del Parc. La intervenció ha permès diversificar els hàbitats d’aquest espai augmentant-ne la biodiversitat.

Serra de Collserola

La serra de Collserola s’aixeca entre dues conques sedimentàries: la fossa del Vallès i al sud-est i el pla del litoral. Les alçades discretes i les formes suaus ens indiquen l’antiguitat de la serra. És una unitat geològica integrada quasi exclusivament per roques ígnies i metamòrfiques de l’era primària (paleozoic) afectades pels moviments de l’escorça terrestre que coneixem com a orogènia herciniana. Hi podem trobar diferents tipus de materials, entre els quals: argiles, margues, pissarres, granit,..

Torre Collserola i Tibidabo

La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. La promotora del projecte i actual propietària és la Societat Anònima Torre de Collserola (els seus accionistes són Telefònica amb un 30,40%, Retevisión, amb un 41,75%, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya amb un 22,85% i l'Entitat Metropolitana del Transport amb un 5%). L'autor del projecte fou l'arquitecte britànic Norman Foster. La torre fa 267,5 metres d'alçària. Té un pes de 3.000 tones d'estructura metàl·lica. Està situada dalt el Turó de la Vilana, a una altitud de 445,4 metres sobre el nivell de la mar. El fossar de la base de la torre es troba a 20,9 metres per sota del nivell del terreny, és a dir a 424,5 metres sobre el nivell de la mar. L'altitud total fins a la punta de la torre sobre el nivell de la mar és de 712,9 m. És la construcció més alta de tota Catalunya.

Intersecció

Lligabosc o xuclamel

El lligabosc mediterrani (Lonicera implexa) és una liana de fulles blavisses persistents i florida tan vistosa com flairosa que entortolliga l’alzinar. Els seus vistosos fruits vermells, que contenen substàncies tòxiques per als humans, són carnosos i ovoides, i fan 7-8 mm de llarg. El lligabosc mediterrani té les fulles sèssils, oposades per parelles i en part soldades per la base. Excepcionalment, com mostra la foto 6ª, apareixen rars exemplars amb les fulles disposades en verticils de 3.

Parc Natural de Collserola - Pi

El massís de Collserola s’integra al sector central de la Serralada Litoral Catalana. Els límits són ben precisos: a l’est limita amb el riu Besòs; a l’oest, amb el riu Llobregat; les rieres de Sant Cugat i de Rubí són el límit per la banda nord, i el pla de Barcelona, pel sud. La serra de Collserola té unes dimensions aproximades d’11.100 ha de superfície, amb una llargada de 17 km i 6 km d’amplada. Presenta un relleu suau i força asimètric: mentre les carenes vallesanes són llargues i amb un descens suau, els vessants orientats a mar són curts i amb un pendent pronunciat. Collserola forma part de tres comarques: el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès. El cim del Tibidabo, alçada màxima de la serra (512 m), és el vèrtex natural de separació de les tres comarques. Hi ha nou poblacions que tenen part del seu terme municipal dins l’àmbit de la serra: Barcelona, Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, El Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat. Hi són molt abundants les pinedes de tipus secundari. Es tracta de formacions d’aspecte forestal, dominades essencialment pel pi blanc (Pinus halepensis) i amb menor mesura pel pi pinyer (Pinus pinea).

Font de l'Espinagosa

Paret de pedra amb dos tubs que ragen sobre una safareig. Terra del voltant empedrat. Situat al camí del torrent de l’Espinagosa, del Pantà de Vallvidrera a Vallvidrera. És una font molt discreta envoltada de vegetació. A canvi, l’Espinagosa alimenta el pantà de Vallvidrera, inaugurat l’any 1864 per Elies Rogent.

Vallvidrera

És un nucli de població que actualment forma part del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona, concretament dins del barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes. Originàriament va ésser un terme independent, l'any 1890 es va agregar al que era llavors municipi de Sant Vicenç de Sarrià, que en ser integrat a Barcelona el 1921, també va fer-hi entrar Vallvidrera. El seu nucli principal està situat al sud-est de la serra de Collserola sobre els colls de Vallvidrera (362 m) i de la Vinyassa (350 m), al mig de la carena que uneix els cims de Turó de la Vilana o Turó de Mont (438 m) i el Tibidabo (515 m) amb els de Turó d'en Cors (393 m) i Sant Pere Màrtir (384 m), davallant cap a l'oest fins als barris de les Planes, Mas Guimbau, Rectoret i Mas Sauró. Cap a la banda est de la carena en direcció a Barcelona s'estén fins als barris de Peu del Funicular i la Font del Mont. L'antic terme de Vallvidrera va estar vinculat estretament amb la seva església: Santa Maria de Vallvidrera.

Torre de Collserola

La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. La promotora del projecte i actual propietària és la Societat Anònima Torre de Collserola (els seus accionistes són Telefònica amb un 30,40%, Retevisión, amb un 41,75%, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya amb un 22,85% i l'Entitat Metropolitana del Transport amb un 5%). L'autor del projecte fou l'arquitecte britànic Norman Foster La torre fa 267,5 metres d'alçària. Té un pes de 3.000 tones d'estructura metàl·lica. Està situada dalt el Turó de la Vilana, a una altitud de 445,4 metres sobre el nivell de la mar. El fossar de la base de la torre es troba a 20,9 metres per sota del nivell del terreny, és a dir a 424,5 metres sobre el nivell de la mar. L'altitud total fins a la punta de la torre sobre el nivell de la mar és de 712,9 m. És la construcció més alta de tota Catalunya.

Barcelona

Vistes al Monestir de Pedralbes

Ho tenim a tocar,..

Parc de l'Oreneta

Parc públic situat al vessant marítim de la serralada de Collserola, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. Es va obrir al públic el 1978, en comprar l'Ajuntament de Barcelona la finca del Castell de l'Oreneta a la família Tous-Sant, i la finca veïna de la masia Can Bonavista, amb un total de 17 hectàrees. El 1993 va ser restaurat per l'arquitecta i paisatgista Patrizia Falcone. El parc es troba als estreps de la serra de Collserola, per la qual cosa en la seva major part es tracta d'un parc forestal, on abunden els pins, les alzines i els garrofers, a més de zones de sotabosc, principalment de ginesta i arboç. Alguns dels seus arbres són centenaris, com un eucaliptus que hi ha poc després d'entrar pel carrer Gaspar Cassadó, que forma part del Catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona. Antigament hi havia en aquest indret un castell: el Castell de l'Oreneta, que dona nom al parc; originari de la dècada de 1880 i destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del que queden algunes restes. En el terreny hi havia també una masia: Can Bonavista. Ambdues finques van ser adquirides per la Creu Roja, que planejava construir un hospital, però finalment no es va dur a terme i els terrenys van ser comprats per l'Ajuntament. Ascendint pels camins, hi ha diverses terrasses i miradors, fins a arribar a la zona alta, on hi ha zones de jocs infantils, una pista per ponis i un circuit de trens en miniatura.

Panoràmica

Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional. El monestir, que dóna nom al barri de Pedralbes de Barcelona, pertany a l'ordre de les clarisses i des del mes de març del 2012 és un centre patrimonial adscrit a l'Institut de Cultura de Barcelona. El 2019 va tenir 83.552 visitants.

Monestir de Santa Maria de Pedralbes

Actualment (any 2019) hi resideixen set monges que es dediquen a l'oració i a fer tasques relacionades amb el monestir. Conserven una tradició molt popular a Barcelona: perquè no plogui quan s'ha de celebrar un casament, la gent porta ous al monestir i diuen aquesta cantarella: ”Santa Clara i Sant Pujol, feu bona escombrada a aquesta nuvolada que tapa el sol”.