Volta per Broate i Sellente, fins al cim dels Guins de l'Ase, Guins dels Talps i al Pic de Montestaure

Download

Trail photos

Photo ofVolta per Broate i Sellente, fins al cim dels Guins de l'Ase, Guins dels Talps i al Pic de Montestaure

Author

Stamen Miroslavov

with 4 trail buddies

2,459 65 1228

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 19.83 mi
Elevation gain: 7,133 ft
Technical difficulty: Difficult
Elevation loss: 7,133 ft
Max elevation: 9,721 ft
TrailRank: 62 5
Min elevation: 4,488 ft
Trail type: Loop

Time: one day 23 hours 48 minutes
Coordinates: 450
Uploaded: June 29, 2021
Recorded: June 2021

Rating
5 1 review
Information
Easy to follow
Scenery

3 Claps 1 comment

near Tabescán, Catalunya (España)

Viewed 353 times, downloaded 2 times

Trail photos

Itinerary description

_______________________________________________________________________________________
ATENCIÓ: Ruta amb una certa complexitat!! El tros difícil es centra en la carena entre els Guins dels Talps i els Guins de l'Ase, tros que sí queda cobert aquí, no obstant la cresta entre els Guins de l'Ase i el Coll dels Guins de l'Ase ens va semblar massa complicada en aquelles condicions i no ens vam atrevir a passar-hi. Llegiu-ne la crònica sencera per a més detalls.
_______________________________________________________________________________________

Volta per Broate i Sellente, fins al cim dels Guins de l'Ase, Guins dels Talps i al Pic de Montestaure

Aquesta vindria a ser la nostra primera sortida llarga pels Pirineus en el 2021. Anteriorment havíem fet unes quantes excursions d'un dia, i a més també n'havíem fet algunes més llargues per les Illes Canàries, però per fi es presentava una oportunitat de fer una ruta maca com Déu mana, fins i tot preparats per dormir en tenda de campanya si calgués.

Originalment, la idea consistia en fer una ruta de 4 dies (per fi disposàvem d'uns dies de vacances!) partint de Boaví i passant per Broate i la Coma d'Estats i de Sotllo, per a després passar per Baborte i baixar per Becero, no obstant, els plans van canviar a mesura que progressàvem (o no progressàvem) per tant la volta no va sortir ben bé com esperàvem.

Tanmateix, tot i que durés menys del previst, igualment vam passar bones estones i vam poder gaudir d'uns Pirineus ben preciosos!
_______________________________________________________________________________________

ACCÉS:
Per arribar a l'aparcament de Montalto cal passar obligatòriament per Tavascan. A Tavascan s'hi arriba per la pista L-504, agafant-la des de Llavorsí, i seguint-hi una bona estona, fins a arribar al mateix Tavascan, sense desviacions importants. Un cop a Tavascan, cal mantenir-se tot a la dreta per tal d'agafar el Camí de Boaví. Aquest camí consisteix en una pista forestal prou àmplia però en un estat deplorable, tant que potser val més la pena deixar el cotxe en Tavascan i prosseguir a peu. La pista és plena d'irregularitats, sots a tot arreu i pedres punxants, així que potser no és la millor opció per a un cotxe. Tot i així, nosaltres sí vam seguir en cotxe, però avançàvem molt i molt lentament, amb molta cura de no fer malbé l'automòbil. De Tavascan a l'aparcament de Montalto hi ha uns bons 7 kilòmetres.
_______________________________________________________________________________________ ORIENTACIÓ:
La totalitat de la ruta queda coberta pel mapa de la Pica d'Estats i Mont-Roig d'Alpina-25.
_______________________________________________________________________________________

RUTA:
Consultar els waypoints per a més informació.

Aquí n'explicaré només la ruta resultant i no la originalment preteníem fer.
Partim de l'aparcament de Montalto tot vers el Nord i on el Pla de la Borda virem cap a l'Est. Passem pel grandíssim Pla de Boaví i creuem el Pont de Boaví, encarant una pujada cap al Sud-Est. Ràpidament ens trobem a la Palanca de Sellente, al costat de la Cascada de Broate. Tot just aquí ens trobem en una cruïlla, on hem de deixar el GR i agafar el PR que porta a Broate, cap a l'Est. Després d'una ascensió d'uns 500 metres i després de passar per diverses cascades grans, arribem a la Pleta de Broate, a sobre de la qual es troba el refugi lliure de Broate, ben visible de totes direccions. Aquí ens parem i fem nit.

Al segon dia, intentem sortir sense que se'ns faci tard - abans de les 8 del matí. Anem directament cap al Nord, pujant per la Coma de Broate, buscant sortir per la zona del Port de Broate. En el darrer moment, tirem a la dreta i sortim en la collada de Passade du Bang, just sota el Pic de Montestaure, el qual coronem instants més tard. A partir d'allà remuntem per la mateixa carena, la qual descriu un enorme arc orientant-se primer al Sud-Est i després divergint al Sud. Fem diversos puja-baixes, mantenint un ritme prou suau, fins a assolir els Guins dels Talps i la Collada dels Guins dels Talps, on té inici el darrer ascens, de gran dificultat. El terreny es torna força empinat i tot el que es veu són riades de pedra i roca desfeta, s'ha de tenir compte aquí. Després d'una hora de pujada per fi coronem el Guins de l'Ase [2959 m]. Allà ens plantem i passem una bona estona analitzant la cresta posterior i com no trobem cap camí clar, decidim tornar pel mateix lloc per on hem vingut, així que tirem enrere i cap al Nord. La baixada cap als Guins dels Talps es fa encara més llarga, de manera que quan tornem a trobar el piló gran de pedres, ens parem a descansar una llarga estona. A partir d'allà decidim tirar avall tot a través de la Coma de Broate, no gaire difícil de seguir, per on triguem al voltant d'una hora i mitja en retornar al refugi. Com els plans han canviat, fem una altra nit en el mateix lloc.

Al dematí del tercer dia partim avall seguint el Riu de Broate, desfent el mateix camí pel qual hem pujat. Baixem fins arribar a la cruïlla al costat de la Palanca de Sellente, on agafem el GR cap al Sud, de pujada per la Vall de Sellente, i amb l'objectiu d'arribar al refugi de Baborte. No obstant, a mitja pujada, tot just al costat de la Cabana de Sellente, en Pau comença a no trobar-se gaire bé, cosa que ens porta a la decisió de baixar del tot i retornar al cotxe. Desfem tot el camí fins a la Palanca de Sellente, després fins al Pla de Boaví i finalment de retorn a l'aparcament de Montalto.
_______________________________________________________________________________________

TEMPS:

1R DIA
Aparcament de Montalto: 17:02
Pla de Castellassos: 17:14
Pla de la Borda: 17:23
Pla de Boaví: 17:31
Pont de Boaví: 17:35
Tronc caigut: 17:51
Palanca de Sellente: 18:00
Desviació al refugi de Broate: 18:03
Petit mirador: 18:59
Primera cascada gran: 19:15
Segona cascada gran: 19:23
Tercera cascada gran: 19:43
Refugi de Broate: 20:10

2N DIA
Refugi de Broate: 7:51
Passade du Bang: 9:16
Pic de Montestaure: 9:25
Passade du Bang: 9:44 i ens hi quedem fins les 10:08.
Piquet sense nom: 10:22
Collet sense nom: 10:26
Piquet sense nom: 10:32
Coll sense nom: 10:39
Piló de pedres: 10:55
Guins dels Talps: 11:25
Collada dels Guins dels Talps: 11:50
Pas exposat: 12:00
Guins de l'Ase: 12:55
Tornada: 13:41
Piló de pedres: 15:50 i ens quedem fins les 17:01.
Refugi de Broate: sobre les 18:30.

3R DIA
Refugi de Broate: 9:53
Pleta de Broate: 9.58
Cascada més gran: 10:55
Arbre enmig del camí: 11:53
Desviació cap a Baborte: 11:58
Creuant el Riu de Sellente: 12:45
Desviació a la Cabana de Sellente: 13:12
Cabana de Sellente: 13:36 i ens hi quedem fins les 15:16.
Pont de Boaví: 16:18
Aparcament de Montalto: 17:04
_______________________________________________________________________________________

METEO:
Meteo força bona i estable durant els 3 dies de ruta. Poca humitat i zero probabilitats de pluja, amb un cel clar en predominança. Apareixeria una forta onada de calor i es vindria intensificant al llarg dels 3 dies d'excursió, de manera que el tercer dia és quan més fortament es notaria.
_______________________________________________________________________________________

PERNOCTAR:
Les dues nits que fem les fem dins del Refugi de Broate, no obstant també portàvem tendes de campanya per si ens haguéssim de quedar a fora.

També pensàvem passar pel refugi de Baborte, més al Sud.

En cas d'emergència es podria fer servir la Cabana de Sellente, però no es recomana per un ús habitual, ja que es troba en un estat dubtós.
_______________________________________________________________________________________

MATERIAL:
Botes impermeables i preferiblement de canya alta.

Sac de dormir - dormint dins del refugi no cal que sigui de 0º. Si es dorm en una tenda, millor que sigui de 0º o semblant, i a més caldria una màrfega.

Opcionalment, una tenda de campanya.

Bastons per caminar.

Recomanable portar fogonet de gas per a poder escalfar el menjar i la beguda.

Opcionalment, dur ampolla tèrmica.

Sent l'estiu, es necessita alguna peça de roba calenta (preferiblement tot a capes), tot i que tampoc en excés.
_______________________________________________________________________________________

AIGUA:
Per tota la zona de Broate i Sellente trobem moltíssims torrents de diverses mides - no hi ha cap problema en quant a trobar aigua al llarg de la ruta sencera.
_______________________________________________________________________________________

MOTXILLA:
Pes inicial: deurien ser uns 12-15 kg, entre la roba, el sac de dormir, menjar, aigua, termo, fogonet i gas, algun joc, bateria portàtil + GPS.

Waypoints

Aparcament de Montalto

Després d'uns darrers 30 minuts moguts, venint per la pista plena de sots i de pedres, per fi deixem el cotxe passat l'aparcament de Montalto. Uns metres més amunt encara hi ha espai per deixar cotxes en el costat de la pista. A partir d'allà, però, hi ha una tanca i només es pot passar a peu.

Són les 5 de la tarda, però és estiu i per tant encara tindrem llum de sobra - la pujada que hem de fer avui fins al refugi de Broate no és gaire gaire llarga. Acabem de menjar alguna cosa, ens fem la foto de partida, i ens posem en moviment. Tot és molt verd!

Pla de Castellassos

Continuem per la mateixa pista, de gran amplada. Encara es noten els senyals d'unes pluges molt recents. El camí no té cap desviació de moment - tan sols anem al Nord, fins que al cap de poc més d'un kilòmetre arribem al Planell de Castellassos (més gran a l'altre costat del riu). Creuem el prat verd, doblant cada cop més cap al Nord-Est.

Pla de la Borda

Uns minuts més tard creuem el Pla de la Borda, al costat del qual hi ha una borda, en general tancada, i ens topem amb la desviació de GR cap al Refugi de Certascan. No hi ha taulells, però sí senyals de pintura. Bé, no l'hem d'agafar, sinó que hem de seguir endavant.

Pla de Boaví

Prosseguim tot vers l'Est i, efectivament, no triguem en arribar al Pla de Boaví, immens com és. És un lloc força especial, gran i pla, envoltat per cim alts i verds. Sovint es poden veure cavalls pasturant tranquil·lament per aquí.

Pont de Boaví

Creuem el Pla de Boaví, sempre a l'Est, fins que arribem al Pont de Boaví, el qual haurem de travessar per tal de salvar les turbulentes aigües de la Noguera de Lladorre.

Tronc caigut

Tot seguit, ve una pujada zigzaguejant sobre el vessant Nord del Bosc de Boaví. L'ascens és bastant fort, però el sender es troba en molt bones condicions, per tant no hi ha cap dificultat. A mitja pujada, prop de la Font de la Gradera, trobem un tronc caigut que bloqueja el sender - hi pugem per l'esquerra.

Palanca de Sellente

Una estona més de pujada i ens trobem amb la Palanca de Sellente, per sota de la qual passa el Riu que porta el mateix nom. Aquí no hi ha altres opcions - l'hem de creuar, tot tenint cura de relliscar ni de perdre cap objecte, ja que a sota l'aigua és igualment turbulenta i feroç.

Desviació al refugi de Broate

De seguida ens trobem amb el senyal que indica com el GR es perd cap al Sud (dreta), cap a Baborte. En el Nostre cas, ens hem de mantenir a l'Est (endavant), a través del Bosc de Broate, ja que volem arribar al Refugi de Broate.

Petit mirador

Atenció, perquè és fàcil de perdre el sender després de la cruïlla, ja que ens trobem en una zona en pendent i poblada per herbes molt altes. En algun moment haurem d'anar a la dreta i després recular uns metres, per tal de complir amb el ziga-zaga adient i després continuar mantenint l'Est.

Pugem a través del Bosc de Broate, tot silenciós i tot immers en el verd. El sender no és el més còmode del món, ja que està tot cobert de pedres, però anem avançant amb calma i sense grans esdeveniments. Aviat sortim del bosc i ens trobem en un petit mirador, que ofereix una bona perspectiva a una de les cascades de la zona. És una vista força coneguda per qui ja hagi passat algun cop per aquí.

Primera cascada gran

A continuació el camí baixa uns 30 metres i s'acaba enganxant completament al riu, tot just on més fortament cau l'aigua. Atenció! S'ha d'anar amb molta precisió, donat que cal grimpar per la roca al llarg d'uns quants metres, i que a més la zona es troba força mullada a causa de l'aigua salpicant en totes direccions. Un cop s'hagi superat aquest tram, el camí és molt més relaxat.

Segona cascada gran

Travessem una zona de més bardissa, primerament molt plana i després en suau ascens, just quan ens topem amb la segona cascada així més gran.

Tercera cascada gran

Seguim i seguim per un itinerari molt semblant: pujades suaus, planícia, pujades suaus. En un moment donat ens trobem a la tercera cascada gran i aquí ens desviem lleugerament a la dreta, per tal de mantenir la suavitat, i després ja ens col·loquem per damunt de la cascada en sí. Per sobre d'aquesta, per nosaltres s'obre una finestra que ens permet veure de ple el refugi lliure de Broate. Ens adonem que ja hi ha gent allà - a veure si trobarem lloc!

Photo ofRefugi de Broate - nit de la primera jornada

Refugi de Broate - nit de la primera jornada

Ens hi anem aproximant, ja sobre un terreny quasi pla i cobert per herbes daurades. Si girem la vista enrere ens quedem enlluernats pels que ja comencen a ser els darrers rajos d'un sol trencadís. Els núvols aporten un aire de misteri a tot el panorama.

Creuem la Pleta de Broate i també el riu (saltant una mica de roca en roca) i fem el darrer ascens del dia, per tal d'arribar al roc a sobre del qual està col·locat el refugi. En efecte, ens trobem una colla gran de persones, que vénen a fer el Pic de Broate, però per sort, entre tots encara hi cabem dins del refugi (tot i que la majoria ens hem d'apilar per dobles en la mateixa llitera). El dia ha estat suau i tot just comença a refrescar. És l'hora de sopar i dir bona nit.

Photo ofRefugi de Broate - matí de la segona jornada

Refugi de Broate - matí de la segona jornada

Al matí següent ens intentem llevar d'hora per a poder aprofitar el dia. La ruta és llarga i la intenció és pujar el Pic de Montestaure i després fer tota la carena a través dels Guins de l'Ase i la seva collada, fins al mateix Sotllo, i després trobar lloc per dormir prop de l'Estany d'Estats. És una bona volta i de certa dificultat, així que som-hi! Partim amb tot al damunt quan no són encara les 8, i el sol encara no arriba a tocar el refugi. La direcció és tot cap al Nord.

Passade du Bang

No hi ha camí exacte establert - tot són fites disperses i possibles rastres del pas humà, però generalment anem camp a través, mantenint-nos al Nord. L'ascens ràpidament es torna bastant vertical i el pes de les motxilles es fa més notori, en l'hora en què poc a poc perdem fred, ja que el sol ja ens cau de forma directa.

Anem travessant diversos torrents al llarg de la pujada i intentem evitar les herbes grosses, ja que rellisquen bastant. En l'última secció de la pujada, tirem tot a mà dreta, ja que albirem una mena de collada. En arribar-hi, veiem que es tracta de la Passade du Bang, tot just sota el Pic de Montestaure. La petita bretxa ens dóna una visió del que hi ha al costat francès - núvols i més núvols. En parem un moment.

Pic de Montestaure [2658 m]

Deixem les motxilles i pugem amb celeritat al Pic de Montestaure [2658 m] - es tracta del primer cim important del dia! No cal esmenar que les vistes són d'allò més belles. Al fons, el massís de Montcalm descansa en calma, fidel al seu nom.

Piquet sense nom [2669 m]

Baixem al collet d'abans i saludem als mateixos senderistes del refugi, que tot just ara acabaven de pujar. Eventualment, s'acabaran anant a l'Oest, als cims de Broate, mentre que nosaltres anirem en la direcció oposada. Ens hi estem una estona més i fem el segon esmorzar. Després ja partim i abordem la carena que dibuixa un graaaaan arc cap al Sud-Est.

Aquesta carena ve a ser un puja-baixa continu, de forma que ràpidament assolim el següent cim, de 2669 metres d'alçada, però sense nom.

Collet sense nom

Seguim i ara ve una collada uns 20 metres més avall. Tampoc no té nom, però es veuen clarament els dos cims dels seus costats.

Piquet sense nom [2665 m]

Seguim encara més i ens plantem al damunt del següent pic sense nom. Des d'aquí es veu bastant millor la cara Nord de la carena que estem seguint. Les dues bandes (francesa i espanyola) no tenen res a veure - la francesa és tot un perill!

Coll sense nom

Ens mantenim així, sempre per la carena, en la línia entre els dos estats. Mentrestant, passem pel següent coll sense nom, des del qual som capaços de veure el Refugi de Pineta, avall en la banda francesa.

Piló de pedres

Continuem de puja-baixes i just quan la pujada comença a predominar, ens trobem amb un piló grandiós de pedres. És curiós, per aquí no deu parar molta gent, ni tan sols poca, de fet en aquesta zona no hi ha ni camins en cap mapa, no obstant un piló d'aquestes mides no es construeix sol. És més, a prop d'aquest es troba una bivac de pedres - això ja comença a tenir una pinta important.

Guins dels Talps [2779 m]

Uns 130 metres més amunt, sempre per la mateixa carena i al Sud, coronem els Guins dels Talps [2779 m] amb zero dificultats. Fins ara la carena ha estat més o menys la mateixa des que l'hem emprès. Ara, però, davant nostre s'aixeca una paret vermellosa i no sabem ben bé per on agafar-la. Ens hi posem a pensar.

Collada dels Guins dels Talps

Baixem amb facilitat a la collada que segueix tot just després. Mentrestant, seguim rumiant sobre la millor forma d'encarar la pujada als Guins de l'Ase. Finalment, llegint la disposició de la roca i també basant-nos en les ressenyes que hem consultat prèviament, decidim tirar per l'esquerra, buscant la pujada al més a prop de la banda francesa. Aquella banda segueix sent una paret vertical, no obstant a prop hi ha una gran tartera concentrada, molt vermellosa, i per aquesta es pot avançar a ziga-zagues. Després vindria un tros de grimpada per roca blanquinosa.

Pas exposat

Bé, el primer que ens trobem abans de la tartera és un pas exposat, sobre la mateixa línia de frontera entre les dues bandes. S'ha de tenir especial compte, ja que a l'esquerra hi ha un buit enorme, i a més algunes de les roques rellisquen a causa de la neu desfent-se. Després de creuar aquesta mena de vorera de pedra, encarem la pujada bestial.

Guins de l'Ase [2959 m]

Ara ve una hora bastant llarga, durant la qual progressem força lentament. Hem de pujar tan sols 150 metres, tanmateix el terreny és incòmode i gens fàcil. Tal com havíem previst, primerament hem de vèncer la tartera, la qual està súper desfeta (com n'és habitual per tota aquesta zona de Montcalm). Trobem roques de tota mida i malgrat que sembla que per cada passa que fem en retrocedim amb dues, poc a poc anem guanyant alçada. La Lu és la que pitjor ho passa, però també se n'acaba sortint.

I, efectivament, a mitja pujada deixem la tartera i ens enfilem per la roca. Per aquí avancem més ràpid i és força més divertit, tot i que també hi ha més exposició. No trobem fites, així que ens anem obrint pas com veiem, sempre mantenint-nos prop de la banda francesa.

I així, transcorreguda l'hora, ens plantem al damunt del cim, força impressionant i un dels quasi-tres-mils més complicats. Des d'aquest punt tenim unes vistes primeríssimes al Sotllo, i una més enllà també a la Pica d'Estats i al Montcalm. En ple juliol segueix havent-hi moltes llengües de neu per tot arreu. En l'altre direcció, en l'horitzó Nord-Oest, també es veuen alguns pics llunyans amb restes de neu.

Carena dificilíssima - tornada

L'objectiu que ens havíem marcat era seguir per la cresta consegüent fins a arribar al Coll dels Guins de l'Ase. Comencem a desgrimpar amb cura, però havent avançat unes poques desenes de metres ens parem i comencem a mirar-nos-ho millor. No veiem un camí gens clar - ni al damunt de la cresta mateixa, ni per les dues bandes que semblen igual de verticals. A més, cal recordar que anem portant-ho tot, i això són totes quatre motxillotes grans i plenes de coses, que comporten un pes important i una gran manca de mobilitat. Dit això, tampoc no hem fet mai la cresta, i després de considerar-ho durant més de 40 minuts, decidim que el millor seria no baixar-hi. Si fos de pujada, encara ens les arreglaríem, però una baixada per una cresta desconeguda és realment complicada. Així doncs, ens girem... i tornarem per on hem vingut.

Piló de pedres

La baixada fins als Guins dels Talps se'ns fa encara més pesada i infinita. Triguem pràcticament el doble de temps en baixar-la que el que ens ha pres pujar-la. La Lu torna tenir problemes seriosos tant amb la desgrimpada com amb la tartera, ja que el pendent és molt vertical. Després d'aquesta estona llarguíssima, per fi baixem als Guins dels Talps i ràpidament desmuntem fins al piló gegant de pedres. Allà, tot fatigats, ens tombem dins el bivac de pedres, dinem i fins i tot dormim una estona.

_______________________________________________________________________________________

Ara, en lloc de tornar per la carena fins al mateix Pic de Montestaure, veiem que podem descendir amb relativa facilitat per la Coma de Broate, tot a l'Oest, seguint les diverses rieres i torrents que confluiran a formar el Riu de Broate. El descens és força suau excepte en un parell de trams més inclinats, però no trobem grans dificultats. Tornem a inventar-nos-ho gairebé tot, ja que no hi ha quasi cap fita, però aquí sí que es veu la zona de més avall, per tant resulta fàcil mantenir la direcció general.

Al voltant d'una hora i mitja més tard, ja hi som al refugi de nou - haurem de passar-hi una nit més a dins, ja que no podem anar enlloc més, però com a mínim ara tenim més llibertat i espai, donat que la colla de la nit anterior ja ha marxat. Al final no acaba apareixent ningú més, per tant ens sentim els reis del refugi durant el vespre i la nit sencera.

Photo ofRefugi de Broate - matí de la tercera jornada

Refugi de Broate - matí de la tercera jornada

Al matí d'aquest tercer dia ens llevem amb molta calma. L'objectiu ha canviat a arribar tan sol a la zona del refugi de Baborte, fent el camí per Sellente. Aquesta volta no ha de ser gens difícil, per tant ens podem permetre dormir fins a més tard. Esmorzem sense presses i quan ja decidim posar-nos en marxa, el sol dóna de ple sobre el refugi, aportant una escalfor ja important.

Pleta de Broate

Baixem del roc a la zona plana d'avall, i el primer que hem de fer és creuar el torrent. És estrany però no trobem en absolut per on vam creuar dos dies abans, per tant ens hi estem uns quants minuts buscant la forma més senzilla de fer-ho. La Lu i la Laura acaben fent una volta més gran.

Cascada més gran

Anem seguint i seguint el sender, desfent tot el que havíem fet de pujada. Progressem sense dificultats, tot això ja ho coneixem. Ens mantenim sempre relatius al Riu de Broate, sense perdre'l de vista i anem sumant cascades - una, dos, tres... La tercera cascada és on la baixada resulta més perillosa (ja ho era també la pujada), per tant molt de compte! De fet, provem de buscar camins alternatius, però veiem que només hi ha un de vàlid. Desgrimpem, sempre amb cura i vigilant de no relliscar.

Arbre enmig del camí

Ara toca una petita pujada, en la qual ens remuntem al mirador, i després ja ens endinsem en el Bosc de Broate, de nou de baixada. Tot va passant amb facilitat, sense grans esdeveniments. De tant en tant ens trobem amb grupets de senderistes.

En un moment donat, dins el bosc, ens topem amb l'arbre caigut el qual no havia marcat en la pujada. Talla tot el camí i s'ha de passar pel costat, mig grimpant.

Desviació cap a Baborte

Uns minuts més tard, desemboquem en la cruïlla que hi ha al costat de la Palanca de Baborte. Parem un moment a descansar i a menjar alguna cosa, i després ja agafem l'esquerra, cap a Baborte.

Creuant el Riu de Sellente

El camí ràpidament agafa pendent i comencem a remuntar amunt seguint un típic zigzagueig. Aquí ens trobem majoritàriament coberts d'arbres, però tot i així notem una calor potent. Aquest camí sí que és més transitat. No triguem gaire en sortir en descobert i tot just allà hem de creuar el Riu de Sellente per tal de continuar. Bé, en realitat també hi ha un camí en la mateixa banda del riu, no obstant el GR continua per l'altra banda.

Per tal de creuar bé, ho fem per la zona on més troncs i branques acumulats hi ha - és més segur! Fer-ho pel tronc finet que es veu en línia recta no és del tot recomanable.

Desviació a la Cabana de Sellente

A continuació, el camí és senzill, però la xafogor cada cop s'intensifica més i més. Anem a prou bon ritme - salvem uns 200 metres en menys de mitja hora, i tenint en compte tota la calor, sí que és bastant. No obstant, en Pau ha baixat les energies i està allà darrere, bastant lent.

Passada aquesta mitja hora, passem pel costat del trencall que puja a la Cabana de Sellente, però no en pensem gaire i continuem endavant.

Cabana de Sellente

Ens parem un pèl més enllà i esperem que vingui en Pau. Passen els minuts i no apareix. AL final la Laura torna enrere i el troba per la Cabana de Sellente i ens avisa que no es troba gaire bé. Per tant, acabem pujant tots a la cabana. Aquesta està en un estat dubtós - s'hi podria dormir a dins, però si es pogués evitar, millor.

Parem i aprofitem per dinar. Després de mirar la situació i considerar les opcions, veient que en Pau no està amb totes toes, molt a pesar fem la decisió final de baixar ja a l'aparcament, escurçant així la sortida en un dia. Així, havent menjat i descansat, agafem el camí de baixada.

Pont de Boaví

La tornada posterior es fa força senzilla i n'anem sense presses. Creuem el Riu de Sellente un altre cop, passem per la cruïlla i la Palanca de Sellente, baixem pel Bosc de Boaví i finalment també creuem el Pont de Boaví.

Aparcament de Montalto

Ara tot és gairebé pla i només cal fer passa rere passa, mantenint la suavitat. Creuem el Pla de Boaví, la Plana de la Borda i el Planell dels Castellassos i aviat hi som de nou al cotxe, on l'havíem deixat. Per finalitzar, aprofitem i fem una darrera mullada en el riu, tot i que les aigües són gèlides!

Comments (1)

LudmiCh Jan 14, 2022

I have followed this trail View more

Information

Easy to follow

Scenery

Moderate

Muy bonita pero sí, lo pasé un poco mal en la subida/bajada de Guins de l'Ase. Para mí estaba muy deshecho y se caían piedras de tamaño considerable a cada paso… nada cómodo!

You can add a comment or review this trail

Trail photos

Author

Trail stats

Rating

Trail photos

Itinerary description

Waypoints

Aparcament de Montalto

Pla de Castellassos

Pla de la Borda

Pla de Boaví

Pont de Boaví

Tronc caigut

Palanca de Sellente

Desviació al refugi de Broate

Petit mirador

Primera cascada gran

Segona cascada gran

Tercera cascada gran

Refugi de Broate - nit de la primera jornada

Refugi de Broate - matí de la segona jornada

Passade du Bang

Pic de Montestaure [2658 m]

Piquet sense nom [2669 m]

Collet sense nom

Piquet sense nom [2665 m]

Coll sense nom

Piló de pedres

Guins dels Talps [2779 m]

Collada dels Guins dels Talps

Pas exposat

Guins de l'Ase [2959 m]

Carena dificilíssima - tornada

Piló de pedres

Refugi de Broate - matí de la tercera jornada

Pleta de Broate

Cascada més gran

Arbre enmig del camí

Desviació cap a Baborte

Creuant el Riu de Sellente

Desviació a la Cabana de Sellente

Cabana de Sellente

Pont de Boaví

Aparcament de Montalto

Comments (1)