Volta per alguns dels cims de la Regió de les Magdalenes

Ruta circular des de Aparcament de Montserrat per anar en direcciø a l’Ermita de Sant Miquel. Uns metres abans d’arribar-hi vaig agafar un corriol que passa per darrere de l’ermita de Sant Miquel per pujar al Turó de Sant Miquel.Seguint el corriol s’acaba veient el punt més dèbil per poguer pujar cap al cim. Es puja sense masses dificultats. La baixada tampoc es díficil però com que el terra es ple de pedra solta, demana anar concentrat en el lloc a on es posen els peus.




Un cop fet el primer cim continúo cap al Pla deles Taràntules. M’acosto al mirador que hi ha uns 200 metres abans d’arribar-hi, desfaig el camí i, un cop al Pla de les Taràntules em dirigeixo cap a l’ermita de Sant Joan. A mig camí hi ha un pelat de roca a mà dreta que em permet pujar a la llarga carena que va des de l’estació del funicular fins a tocar de la Gorra Marinera. Allà, als peus de la Gorra Marinera hi ha un petit turó anomenat Roca del Funicular. Per pujar a aquesta roca s’han de grimpar uns 10 metres. La vista de la Gorra Marinera, que la tens a tocar, es espectacular. Per baixar cal desgrimpar per on hem pujat. No es 7na desgrimpada massa difícil però té una mica d’exposició. Millor no pujar-hi si no s’està acostumat a grimpar i desgrimpar per Montserrat.




Un cop he baixat de la Roca del Funicular he continuat en direcció a l’ermita de Sant Joan. Una mica abans d’arribar-hi vaig agafar el camí que baixa cap a Collbató ( Camí de la Font Seca o drecera de Sant Joan) fins que en un revolt del camí comenča la carena de la la Serra de Sant Joan. Es una serra amb una bonica estètica per la que he caminat uns centenars de metres. He desfet el camí i he tornat al Camí de la Font Seca.



Un cop a l’altura de l’ermita de Sant Joan he fet un anada i tornada per pujar al Contrafort de la Miranda de Santa Magdalena i a la Miranda de Sant Joan que estàn a tocar una de l’altre. Per pujar al Contrafort cal fer una grimpada que no es de gran dificultat. Vistes molt boniques des del cim. La desgrimpada no es complicada però pot fer impresió a gent no acostumada a grimpar per Montserrat. A la Miranda de Sant Joan s’hi arriba caminant des del collet que separa els dos cims. No presenta cap mena de dificultat.




He desfet una part del camí per anar cap a la Miranda de Sant Pere que també té unes vistes espectaculars. Per arribar-hi només hi ha un pas una mica delicat (veure vídeo). Es tracta d’una desgrimpada que, sense ser difícil, demana anar amb compte perquè el terreny està una mica descompost. Pot ser una mica delicat per a gent no acostumada a grimpar i desgrimpar..A partir d’aquí ja no hi ha cap mena de problema per arribar a la punta de la Miranda de Sant Pere. He desfet el camí per grimpar pel punt a on havia desgrimpat abans. La grimpada tampoc es massa complicada ( veure vídeo).




Al desfer el camí he anat a parar al Pas de la Mallanquera. Es tracta d’un pas estret en el que cal fer una curta desgrimpada que no presenta cap problema tècnic. A l’esquerra d’aquest pas tenim La Miranda de Santa Caterina a la que tambè es pot pujar. No presenta cap dificultat têcnica. La baixada sembla dreta però també es fa sense problemes. Vistes magnífiques de tota la zona. Un cop feta la desgrimpada d’aquest cim, es tracta de continuar pel camí que seguiem. Un cop superat el Pas de la Mallanquera, s’arriba al Bassal dels Corbs. Aquest bassal està format per un o dos calots a tocar de la roca en els que hi ha aigua quan plou. Son molt visibles i a més saps que h8 has arribat perquè en aquest punt toca fee un flanqueig delicat sobre una llastra de roca. Hi ha marques blaves que et diuen quins son els millors passos per superar-lo. De nou estem davant d’un indret que pot ser delicat per a gent poc acostumada a caminar per Montserrat. Superat aquest flanqueig tenim dues possibilitats: seguir les marques blaves que et baixen cap a la Vinya Nova o anar cap a la dreta, seguint una fita, per agafar el Camí de les Carboneres




Jo vaig seguir el Camí de les Carboneres. Pocs metres més enllá ja em vaig trobar amb un mal pas sobre roca d’uns 30-40 metres. Al veure’l sembla difícil però la veritat es que es passa corça bé ja que sempre pots posar els peus sobre bones preses. Superat aquest flanqueig vaig pujar caminant al cim de la Punta Pam a Pam. Com tots els d’aquesta zona té molt bones vistes. Vaig retornar al cami que seguía per trobar-me uns metres més enllà amb un tram en que el camí s’ha ensorrat. Sort que hi ha un arbre a tocar de l’esboranc que facilita baixar sense problemes per anar a enllaçar amb l’altre costat de l’esboranc. Passat aquest obstacle el camí ja segueix sense problemes fins arribar a la zona a on comença el Torrent dels Llorers. Des d’aqui vaig començar a pujar seguint més o menys el recorregut del torrent per arribar-me a la Balma de Sant Martí. Sempre em costa de localitzar el millor recorregut per arribar a la balma esmentada, però al final sempre hi acabo arribant. L’objectiu no era aquesta balma sino dirigir-me des d’allà cap a la cara oest de la Miranda de Santa Magdalena. Un cop allà es tracte d’anar pujant per una canal, primer arbrada i de roca a la seva final que passa entre la Miranda de Santa Magdalena i la Magdalena Superior. Aquesta bonica canal et deixa a pocs metres del cim de la Miranda de Santa Magdalena.





Des de la Miranda de Santa Magdalena vaig baixar en direcció a l’ermita de Santa Magdalena. Passada aquesta ja em vaig dirigir cap a les Escales de Jacob que em van deixar al Camí Nou de Sant Jeroni i aquest al Monestir, on vaig acabar la circular.