Volta de la Morera de Montsant al grau de la Grallera, el Piló dels Senyalets (1.103 m) i el grau de Salfores
near la Morera de Montsant, Catalunya (España)
Viewed 16 times, downloaded 2 times
Trail photos
Itinerary description
Waypoints
Aparcament de la Morera de Montsant
A l'aparcament de dalt de la Morera de Montsant ens trobem per seguir el recorregut preparat per la FEEC després de la prova d'orientació del dia abans. Ens divideixen en dos grups.
Punt d'informació del Parc Natural de la Serra de Montsant
En aquest indret prenem el camí que es dirigeix al grau de les Gralleres i deixem a l'esquerra el del grau de Salfores, pel qual baixarem a la tornada.
Punt d'informació de la serra de Montsant
En aquest indret prenem el camí que es dirigeix al grau de les Gralleres i deixem a l'esquerra el del grau de Salfores, pel qual baixarem a la tornada. Un dels plafons aporta informació dels diversos graus del cingle Major.
Càdec
Entre altres arbustos, una mica més amunt hi trobem càdec (Juniperus oxycedrus), espècie de conífera de la família de les cupresàcies típic de la regió mediterrània.
Càdec
Rep nombrosos noms comuns: ginebrissa, càdec de fruit gros, ginebre, ginebreta, ginebrina, ginebre d'oli, ginebre de lledons vermells, ginebre femella, ginebre roig, ginebre rojal, ginebrer, ginebrera, ginebró, ginebró fals, oxícedre, sivina, cade, genebre, genebró. ginebra, ginebre de llirons vermells, ginebro, nebrina, oxicedre...
Càdec
Els fruits (gàlbuls) s'anomenen gargulls o pilotetes de ginebre. L'anvers de les fulles és el que el diferencia del ginebre comú (Juniperus comunis), que només té una línia blanca central.
Bruc d'hivern
El bruc d'hivern o xiprell (Erica multiflora) creix en sòls calcaris. La majoria de brucs són arbustos de 0,2-1,5 m d'alçària, encara que alguns exemplars poden arribar als 6-7 m d'alçària. Totes les espècies de bruc (unes 700) són de fulla perenne amb fulles aciculars molt primes i en forma de petites agulles de 2-15 mm de longitud.
Bruc d'hivern
Els brucs són molt resistents i serveixen per fer escombres, para-sols i tanques o barreres decoratives. També s'empren per farcir panells aïllants. Sovint el bruc per a tanques i para-sols es comercialitza cosit amb filferro.
Bruc d'hivern
Antigament el bruc es feia servir per protegir arbres joves a les plantacions en repel·lir els conills que en rosegaven l'escorça. Amb l'arrel, de fusta molt dura, s'hi fan pipes de fumar. Alguns brucs tenen usos medicinals. Les flors de bruc atreuen les abelles, que en produeixen una mel molt valorada i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.
Pla del Torro
Ubicat en un mirador, hi ha un plafó explicatiu que identifica diferents llocs del paisatge circumdant, des de la Mussara fins als Ports.
El Rei i la Reina
Abans d'entrar al grau de la Grallera es veuen a la dreta aquestes agulles tan originals.
Desviació del grau de l'Eriçó
El camí que puja al grau de l'Eriçó es deixa a la dreta.
Grau de la Grallera
Aquest és un dels accessos més fàcils tècnicament de la serra Major del Montsant.
Carena de la serra Major
Finalment accedim a la carena de la serra Major seguint un barranc. Descobrim a l'altre costat el vessant nord de la serra, amb el barranc dels Pèlags en primer pla, el pla de Lleida i el Pirineu al fons.
Camí del Piló dels Senyalets
Prenem un camí cap a l'esquerra que segueix la carena de la serra cap al Piló dels Senyalets, un dels seus cims destacats.
Cim del Piló dels Senyalets (1.109 m)
Amb una torreta geodèsica de triangulació, és el segon punt en altitud del Montsant. Des d'aquí d'alt es gaudeix d'un vast panorama que s'allarga des del mar fins al massís aragonès de Cotiella.
La roca Corbatera des del Piló dels Senyalets
Queda a llevant el cim més elevat del Montsant, la roca Corbatera (1.163 m).
Pi d'en Cugat
Es tracta d'una pinassa (Pinus nigra ssp salzmanni), coneguda com a pi negral a les Terres de l'Ebre. Rep diversos noms: gargalla, pi gargallà, pi gargalla, pi carrasser, pi escarrassó, escarrassó, lora, lores, melis, pi melis, pi bord, pi larici, pi mascle, pi negral, pi negre, pi cerrut, pi serrut, pi sorrut, pina... Aquí hi creix natural, però se sol utilitzat com a replantat.
Pi d'en Cugat
La pinassa es caracteritza per tenir una fulles llargues de color verd clar, dretes, flexibles, inserides en un pinzell, que fan de 10 a 18 cm de llarg.
Pi d'en Cugat
Les formes recargolades del pi d'en Cugat es deuen a les inclemències del vent del nord a la carena de la serra Major.
Descens al clot del Cirer
Per arribar al clot del Cirer cal fer aquesta petita desgrimpada per conglomerats.
Noguers del clot del Cirer
La noguera comuna, noguer, noguera europea, noguera vera, nouer, nouera o anouer (Juglans regla) és un arbre silvestre, subespontani o conreat. És l'única noguera conreada a Europa pels seus fruits, anomenats nous, anous o nogues (rossellonès). No és segur si és originari dels Balcans o de l'Iran.
Noguers del clot del Cirer
El noguer és un arbre caducifoli monoic corpulent, d'una alçària de 10-30 m, de capçada àmplia i voluminosa. En els exemplars més desenvolupats aquesta capçada pot començar a poca distància del terra. El tronc sol ser ample; s'han trobat alguns exemplars de 5 m de diàmetre. Té l'escorça esblanqueïda amb el pas dels anys.
Noguers del clot del Cirer
Les branques joves són gruixudes i amb nusos, ambla medul·la típicament buida i dividida mitjançant separadors transversals. Fulles caduques, alternes imparipinnades, grans, compostes, de 5 a 9 folíols. El final de la fulla és més gros que els laterals. La vora és bastant llisa. Aquestes fulles tenen quantitats importants de tanins de tipus gàlic i el·lagi.
Serra Major
Tornem a passar per la carena de la serra Major per tal de davallar després en sentit sud cap al grau de Salfores.
Racó de Missa
Indret espectacular dalt del cingle Major, amb la cartoixa d'Escaladei als seus peus. A les parets del cingle s'hi solen veure escaladors. Escaladei ha donat nom a la comarca del Priorat i durant segles va ser un referent religiós, cultural i senyorial fins a la desamortització de Mendizábal el 1836.
Grau de Salfores
Pas de dificultat mitjana, però amb alguns trams exposats, que possibilita baixar del racó de Missa a la Morera de Montsant. Hi ha un petit tram horitzontal equipat amb una cadena.
Grau de Salfores
A continuació, en sentit descendent, s'hi troben canaletes pedregoses on cal parar atenció a no relliscar.
Camí del grau de Salfores a la Morera de Montsant
Després el camí s'endinsa en un bosc de pins blancs i d'alzines al peu del cingle Major, on hi ha una via ferrada.
You can add a comment or review this trail
Comments