Volta als Tres Rocs per Puigdalí, Pedra Ballera, Fusos i la Font de Can Catau (Amer).

Ruta molt senzilla i agradable que comença al pont del Solivent d'Amer. Al final del pont hi ha un petit aparcament per a un parell de cotxes i una drecera que baixa a la dreta paral·lela al curs del riu Brugent.

Cal seguir aquesta drecera fins que s'han passat una zona de tubs (els "tubus" per la gent d'Amer) i comença un sender a l'esquerra. Després de veure com està embardissat aquest sender, el meu consell és que seguiu uns metres més avall i agafeu la pista que puja a Pinyana sense pèrdua i sense bardisses.

Si agafeu el mateix sender que nosaltres penseu que haureu de fer servir el tallant. Agafeu quin agafeu, la ruta arriba a Pinyana i la va vorejant per la seva esquerra, pels camps principals de la casa que sempre queda a la dreta. Finalment es troba la pista principal que s'ha de travessar i agafar una drecera. De seguida trobarem senyals blancs que ens aniran acompanyant fins ben passada la casa del Canadell.

A partir del Canadell, la drecera arriba a una pista que cal seguir primer a l'esquerra i després a la dreta fins que s'enfila i troba una bifurcació. En aquesta bifurcació cal seguir la pista de la dreta que, de seguida, s'ha d'abandonar per la seva esquerra i prendre una pistota més bruta i que sembla més perdedora; però que no ho és perquè al final d'aquesta pista s'hi troben els senyals vermells que acompanyen els caminants fins a la cruïlla de Puigdalí o Poblat Ibèric. És aconsellable anar a la dreta, a la part més baixa de Puigdalí, a la Plaça dels Sacrificis des d'on es poden gaudir les muntanyes selvatanes més septentrionals com Santa Bàrbara, Puig d'Afrou, Sant Gregori del Turonell, Castell d'Estela, el Far, la cinglera de Sant Roc i la muntanya de Sant Julià del Llor; totes elles envoltant Anglès, la Cellera de Ter, la plana del Pasteral i la vall d'Amer amb el seu llogarret de Sant Climent i la seva famosa Torre de Rocasalva.

Es desfà el camí i ara cal seguir el rètol que indica Poblat Ibèric, amb senyals vermells. És una zona de fàcil accés, però dreta, tot i que gens aèria. La vegetació protegeix les restes inimaginables d'aquest poblat. Se segueix l'única drecera que hi ha, es passa el punt geodèsic de Puigdalí -el camí està ara a la zona de les Guilloteres que s'acaba al coll dels Tres Rocs.

Aquí, però, no s'ha de fer cas del rètol que indica els Tres Rocs i s'ha de seguir la pista que baixa a la dreta fins que ben a prop es divideix en dues. Cal agafar la de l'esquerra que s'acaba en una drecera que, més endavant, s'acaba en un no-res de pedres. Cal passar per aquesta zona i buscar la drecera -molt fàcil de trobar- que puja a la Roca Ballera. Des d'aquesta Roca les vistes són excepcionals de la zona del Llepard, Sant Roc i Santa Lena.

Ara cal seguir el caminoi endavant i arribar als Tres Rocs, al cap de cinc minutets. És important anar al segon roc perquè hi ha una corda per fer una petita, insignificant i divertida grimpada. Des del cim d'aquest roc s'albira la vall d'Amer, les muntanyes que es veien des de la Plaça dels Sacrificis i també el Puigsacalm i els Pirineus, allí a la llunyania i Santa Brígida i Santa Lena, aquí ben a prop.

A partir dels Tres Rocs, el camí segueix momentàniament els senyals blancs fins que aquests pugen amunt a l'esquerra en una drecera. Aquesta ruta, en canvi, segueix sempre recta, sense fer cas de cap trencant, fins a la pista principal que ve del Llepard. Es travessa la pista i se segueix una altra pista, més estreta, que puja per l'altre costat i que mena a un prat verd superb amb unes vistes excepcionals del Puigsacalm i els Pirineus, el coll que separa els masets de Cal Sansaire i del Poriol.

La pista segueix uns metres la direcció de Santa Lena fins que surt una drecera a l'esquerra. La drecera es troba en molt bon estat fins que tomba a l'esquerra. Potser el més aconsellable seria no fer-ho i seguir recte direcció a la Barroca fins a trobar la pista. Nosaltres vam agafar aquesta drecera, que havia existit fa una vintena d'anys, i que ara conquerida per la natura ens va alentir bastant el camí.

Desemboscats arribem a l'antiga carretera d'Amer a la Barroca que cal baixar i a la primera bifurcació seguir a la dreta i, immediatament, girar a l'esquerra per anar a veure les runes de Fusos i per enfilar-nos al Mirador de Fusos, una pedra enorme que fa de Mirador de la zona.

Es baixa el Mirador per la dreta i s'arriba a la pista principal que es travessa i, seguint els senyals blancs, s'arriba a la font de Can Catau.

Es desfà un petit tram i es baixa per l'antiga carretera d'Amer a la Barroca fins que s'arriba al revolt que dóna a Can Vinyes, una casa arran de carretera, totalment dominada per la natura feréstega. En aquest punt cal agafar la drecera que baixa a l'esquerra fins a Can Nofre, a l'Anglada i caminoi avall, al torrent de Can Ruiec que desemboca al Brugent.

Cal travessar el torrent, passar per sota el pont de Solivent i pujar a l'esquerra fins al cotxe.

La ruta és molt senzilla; però és molt aconsellable de fer-la amb GPS i, sobretot, sobretot, TALLANTS per les bardisses!!!

Els Senyderistes Ilusos esperem que algun dia la gaudiu com vam fer nosaltres i quants més hi passem menys bardisses hi viuran!

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!