Volta al barranc del Gorgàs

Ruta llarga però tècnicament senzilla que fa la volta al barranc del Gorgàs, majoritàriament per pista però amb alguns trams d’antics camins de ferradura en bon estat.
La ruta comença al riu de Llucena, concretament al Molí l’Assut. Des d’ací puja i travessa la carretera del riu (o de Xodos, per ser on havia d’anar abans de quedar paralitzada) i, deixant a la dreta el mas de Carnestoltes, segueix un carril que munta pel pinar que cobreix l’ombria del tossal de la Roca Pequenya fins al collet on s’alça el maset de Pisso.
Des d’ací cal seguir a la dreta la pista que porta al mas de Tolino, després de travessar el barranc del mateix nom. Des d’ací cal seguir un carril que puja, primer recte, i després fent algunes voltes entre els bancals treballats de la font Fresca, la font del Puntal i la font dels Oms, fins que arribem a la pista del Puntal, traçada sobre el camí de Villahermosa, a l’altura de la Casa de la Pinera.
Seguirem ací a l’esquerra a trobar la bonica i abundant font del Gatell, per tornar enrere i continuar el camí de Villahermosa cap al nord. Passem pel Collao que separa el puntal on s’alça el mas del Puntal, dominant el barranc del Gorgàs, del mas de la Moleta.
El camí continua fins a uns bancals treballats amb un maset nou. Ací una paleta ens marca la continuació per l’antic camí de ferradura que travessa les terres del mas de Roca fins que ix a la pista de la Torre Negre, un poc per dalt del coll de la Moleta. Cal seguir la pista amunt uns quatre-cents metres fins que trobem un trencall a la dreta per on cal seguir.
La pista ens portarà al mas del Conill. Arribats al mas del Conill cal seguir recte per l’ombria del barranc, seguint si fa no fa el camí de Villahermosa que remunta tot el barranc del Gorgàs fins al collado de Portapaús. Nosaltres la seguirem passant pel mas del Picatxo, el de Ramonàs, el de Montins i la Casa del Trompon. Molts d’ells habitats doncs els voltants del barranc del Gorgàs és un dels llocs on encara viu prou gent als masos.
Passada la Casa del Trompon deixem a l’esquerra un pujador que, entre vells bancals, fa cap al mas de Roque. Un poc més avant passem pel costat de la Caseta de Paco de Júlia, entre bancals d’ametlers abandonats, i sota el mas de la Vall, totalment assolat i on només hi ha una caseta nova al costat de la pista. Més avant deixem a l’esquerra una pista que puja al mas del Xano i a la Calçadeta i, un tros més lluny, una pista a la dreta que baixa al mas del Pla de la Volta.
Arribem així al punt on la pista baixa a travessar el barranc del Gorgàs. Ací mateix a l’esquerra mou una pista que puja cap al coll de Portapaús però que es va perdent. Cal girar i començar a baixar per l’esquerra (orogràfica i real) del barranc.
Arribem així al mas del Pla del Vilar, totalment assolat, on alguns rodals de pinar es van salvar del foc i contrasten amb el pinar jove i espès que creix després de l’incendi. Passat el mas la pista comença a pujar seguint el barranc que baixa del Cabeço Cogom. La pista passa sota el rocallós Morral, que queda a l’esquerra, i puja per una foieta coberta d’antics bancals, alguns dels quals llaurats pels caçadors. La pista puja cap a la Pregona i, quan arriba a un bassot, comença a baixar deixant a la dreta la Teuleria i mas de Tortosa.
Des d’ací enfila recte avall per dalt del Tancat fins que arriba a una altra pista, que puja cap al Cabeço i mas de Cogom. Ara caldrà seguir-la avall arribant així al mas de Torre Negre, després de passar per l’ullal del mas. Ací trobem l’ullal que brolla a l’esquerra de la pista, tancat per a que no entren animals. L’aigua és recull en una pica de pedra i es portada a un parell de basses que servien per a regar el pla de la Torre. Un tros més avant hi ha el que queda del mas, que no tardarà en ser un muntó de pedres.
Fins ací entra una pista antiga des de la carretera de Teruel. Caldrà seguir-la mentre baixa entre els rodals de pinar que es van escapar del foc i els que creixen de nou després de l’incendi. La pista baixa i travessa el barranc del Gorgàs per un pont d’obra, continuant per la vora. Quan comença a pujar l’abandonem per a seguir un sender obert per les ovelles que baixa per l’esquerra entre el pinar. El sender retalla i ix al ramal de pista que baixa cap al mas del Roig, que està a pocs metres.
Arribats al mas del Roig cal deixar la pista, que continua al mas de Bartoll fent molta volta, i seguir per un carrer del mas a la dreta un camí que ens baixarà a les hortes.
El camí baixa fins al barranc, que ací baixa en aigua, i puja per l’altra banda travessant les cuidades hortes del mas del Roig i del de Bartoll. Puja entre bancals fins a Casa Camales, on hi havia una antiga ferreria. Ací trobem el PR-CV-79 (https://senders.femecv.com/va/sendero/ver/pr-cv-79) que haurem de seguir cap a la dreta travessant el mas per l’antiga era.
El camí és l’antic camí del mas de Bartoll a Llucena, que passa pel mas de Custodi. El seguirem sempre portant el barranc a la dreta. Passem una caseta a mig arreglar, d’un antic neorrural que no va acabar-la i un poc més avant hem de travessar el barranc passant sota un altra caseta, esta sí arreglada.
Quan tornem a travessar el barranc el camí va prenent altura sobre el barranc, que queda cada vegada més fondo. Un tros més avant arribem al mas de Segundo, que queda a la dreta. Ací el camí va penjat de la vessant de la muntanya. Camí caminant arribem a un punt on el barranc s’obre i comencem a trobar bancals treballats. Hem de seguir un tros per pista amunt i, després, trencar a la dreta per dalt del mas del Morroco, sempre seguint les marques blanques i grogues del PR.
Passades les cases del mas el camí puja per un llomet on trobarem el mas de Custodi, amb moltes cases que formen dos carrers i una placeta. Travessem el mas i eixim pel camí formigonat que puja des de la carretera.
A la carretera hem de fer uns pocs metres a l’esquerra per a trobar a la dreta la continuació del camí, que travessa les hortes de vora riu passant pel costat del mas de la Caseta, abans d’arribar al riu on trobarem el «Camí Natural dels Molins d’Aigua» (https://www.mapa.gob.es/es/desarrollo-rural/temas/caminos-naturales/caminos-naturales/sector-este/molins-daigua/default.aspx) de Llucena, que haurem de seguir a la dreta.
Només ens queden 300 metres d’agradable passeig vora riu, per a arribar al Molí l’Assut, d’on hem començat la ruta. Abans però haurem passat pel punt on el barranc del Gorgàs, que quasi hem recorregut de cap a cap, engrava amb el riu de Llucena.