Volta a Montserrat: MONTSERRAT SUD - MONTSERRAT NORD

Track circular dissenyat per a fer tota la volta a la muntanya de Montserrat en dues jornades.

Visita totes les seves regions, travessant a mitja alçària el vessant sud i el vessant nord, combinant camins poc freqüentats i desconeguts pel gran públic amb d’altres de molt fressats i concorreguts.

Aquesta volta integral al massís està concebuda per a ser duta a terme en el sentit de les agulles del rellotge, en dues etapes i de manera que sigui possible d’accedir en transport públic al punt de partida i arribada, gràcies al fet que al Monestir de Montserrat s’hi pot pujar en cremallera, en aeri, o en autobús, a part de poder anar-hi a peu o en vehicle particular.

Podem fer nit al Refugi Vicenç Barbé, situat a la regió de les Agulles.

Les dues etapes són si fa o no fa igual de llargues i obliguen a fer més o menys el mateix desnivell acumulat de pujada. Potser la primera, del Monestir al refugi d’Agulles pel vessant sud, es fa més dura i entretinguda perquè transcorre en gran mesura per camins més montserratins: pedregosos, trenca-cames, poc senyalitzats, un xic perdedors, més desconeguts i més autèntics en general.

A la segona jornada, en canvi, podem acabar de voltar el massís tornant del refugi d’Agulles al Monestir per camins molt més transitats i evidents, que permeten fer més via, cosa que s’agraeix força tenint en compte que després de la primera jornada algú pot estar una mica cansat. Aquest itinerari del segon dia a més a més presenta diverses possibilitats d’escapatòria cap a la carretera, en cas que algú vulgui abandonar perquè les cames facin figa, les condicions meteorològiques esdevinguin adverses, o per la raó que sigui.

La dificultat d’aquesta excursió ve marcada pel fet d’haver de passar per diversos punts i trams que poden resultar feixucs o impressionar una mica als qui no estiguin avesats als camins montserratins: corriols molt pedregosos, flanquejos per plaques amb caigudes potencials perilloses o curtes grimpades i desgrimpades. Fora d’aquests passos puntuals, es tracta d’una excursió de dificultat moderada.

Els amants dels reptes esportius voldran fer aquesta ruta en un sol dia, fent la volta sencera a la muntanya en una jornada, mentre que els montserratins més romàntics potser s’estimaran més dividir les dues etapes proposades en d’altres de més curtes, i fer la travessa en quatre o cinc dies. Aquesta opció implica haver de fer bivac al bosc o a les baumes, però permet passar diversos dies i nits a la muntanya i gaudir de més temps per a contemplar el paisatge únic d’aquest indret màgic. També ens obre les portes a combinar el track proposat amb diverses ascensions o escalades a triar d’entre els milers d'opcions que ens ofereixen les seves roques, parets i agulles.

Aquest itinerari circular admet infinites variants. Es pot fer en sentit contrari, travessant primer la cara nord i després la sud. Si algú triés sortir de l’extrem occidental del massís en lloc del Monestir només hauria d’allargar una mica el recorregut, sortint de Can Massana, pujant al collet de Guirló, seguint el track fins al Monestir i tornant a Can Massana per l’altra banda.

Qui vulgui fer tota la ruta d’una tacada, en una sola jornada, és recomanable que surti de Santa Cecília, per a així poder-se estalviar uns metres i uns minuts pujant i baixant del Monestir a la plaça de Santa Anna. També hi ha diversos colls i passos que permeten passar d’un vessant a l’altre, escurçant l’itinerari proposat. Hi ha moltes possibilitats i combinacions, més o menys bones, segons convingui a cadascú.

Cal esmentar també que aquesta volta a la muntanya de Montserrat es pot complementar amb la travessa central del massís, que es pot fer combinant diversos camins i que és una excursió d’un dia del tot recomanable.

D’altra banda, un factor important a tenir en compte per a dur a terme aquesta ruta amb èxit és que caldrà carregar força aigua, degut a que no hi ha gaires fonts al llarg de l’itinerari.

A la primera etapa, si volem agafar aigua potser en trobem al principi, a l’estació superior del funicular de Sant Joan o al bassal dels corbs. Més endavant hi ha el bassal de la Sajolida, però la seva aigua normalment no és gaire apta per al consum humà. Cap al final d’aquesta primera jornada hi ha la font del Xebret, però no raja sempre i a més a més queda fora del track. Per a arribar-hi tan sols haurem de baixar durant uns minuts a partir del punt en el qual ens incorporem al camí que du a la cova de l’Arcada.

A la segona etapa podem trobar aigua a la font de Santa Cecília, que es troba en el lloc on la canal de Sant Jeroni va a espetegar a la carretera i acostuma a brollar sempre. S’hi accedeix des del marge de la pròpia carretera i anar-hi no ens obliga a fer gaire marrada, ja que no queda gaire lluny del camí per on passem.

Hi ha d’altres fonts escampades per tot el massís, però la seva localització fa que quedin un pèl massa apartades com per a que pagui la pena atansar-nos-hi, ja que fer-ho ens obligaria a augmentar la distància recorreguda i el desnivell acumulat, i a allargar encara més l’horari de qualsevol de les dues jornades.

També vull puntualitzar que tot i que en descriure l’itinerari faig esment a efectes pràctics de les marques de pintura de diversos colors amb les quals al llarg dels anys han estat senyalitzats els diversos camins per on passa la ruta, no estic gens a favor de la proliferació de les marques de pintura en el medi natural. No poso en dubte la bona voluntat dels qui han anat marcant aquests diversos viaranys d’aquesta manera, però a nivell particular crec que els camins montserratins haurien d’estar senyalitzats només amb fites i amb algun rètol de fusta o de pedra de tant en tant.

També penso que cal anar a la muntanya amb un mapa detallat de la zona i saber llegir-lo. El GPS o el mòbil són eines molt útils però poden espatllar-se o quedar-se sense bateria, i en un lloc tant escarpat com Montserrat, perdre fàcilment el senyal o la cobertura i jugar-nos una mala passada. L'orografia i la vegetació selvàtica d’aquesta muntanya poden fer que una simpàtica excursió esdevingui una veritable aventura si perdem el camí i ens en separem tan sols unes desenes de metres.

La descripció de l’itinerari que faig a continuació hauria de ser prou detallada com per a que fos factible seguir la ruta sense haver d’anar mirant el track tota l’estona. Cap tecnologia no pot substituir l’experiència, el sentit comú i la lògica excursionista.

MONTSERRAT SUD – MONTSERRAT NORD

El track surt del costat de l’estàtua de l’Abat Oliba, fundador del Monestir. Hi ha una font per agafar aigua, que malauradament normalment no té gaire bon gust. Pugem uns metres, creuem un pont per damunt del torrent de Santa Maria i enfilem les escales dels Pobres, que remunten el torrent i que, passant pel pas dels Francesos, ens deixen de seguida a la Plaça de Santa Anna. Aquest tram és comú amb l’itinerari de tornada i acostuma a estar ple de turistes.

A la plaça de Santa Anna deixem el camí Vell de Sant Jeroni, baixem una mica i passem les ruïnes de l’ermita. Tornem a creuar el torrent i seguim el PR C-19, que ens du a l’estació superior del funicular de Sant Joan, al costat del pla de les Taràntules. A mitja pujada, sota de la Gorra Marinera, deixem a la dreta el camí que va al pla dels Ocells.

Des del pla de les Taràntules seguim la pista ampla i normalment plena de gent que fan el camí de les ermites. Passada l’ermita de Sant Joan abandonem la ruta turística i baixem per un corriol poc evident marcat amb pintura blava, el seguim i passem entre la miranda de Santa Caterina i el mirador de Sant Joan.

Canviem de vessant, trobem el bassal dels Corbs i creuem una gran placa. A continuació baixem per la carena cap al sud-oest i seguim pel mateix camí, marcat de blau, que va perdent molta alçària. Podem gaudir de bones panoràmiques, tant d’aquesta banda de la regió de Magdalenes-Tebes, particularment de la zona de la Plantació, situada a la nostra dreta, com de la resta del vessant sud, ja que des d’aquí, mirant cap a ponent, podem contemplar més de la meitat del massís. Si mirem cap a la plana, la vista arriba fins al mar, i si el dia és prou clar, fins i tot podem arribar a albirar les muntanyes de les Terres de l’Ebre.

Quan trobem el camí que puja del clot de la Mònica, trenquem a la dreta en direcció al coll dels Pollegons. Remuntem uns vint metres, saltem un collet i entrem dins del bosc espès que ocupa la capçalera de la canal de l’Artiga Baixa i el torrent dels Llorers. Guanyem alçada progressivament en direcció als Pollegons, tot seguint un corriol marcat de groc fins al coll del mateix nom.

Saltem el coll dels Pollegons, baixem i flanquegem, trobant de tant en tant alguna marca vermella i fites. Passem la cova de la Murdela, seguim davallant, creuem un torrent i unes plaques i ens incorporem al camí del Pont, pel qual ara pujarem una estoneta, tot trobant alguna marca blanca.

Arribem a un coll ample, on torna a haver marques de pintura vermella i fites, que hem de seguir cap a dintre del clot de la Sajolida, tot deixant enrere el camí del Pont. Passem el bassal de la Sajolida i pugem fins al camí dels Francesos, que no trobarem gairebé fins a ser a l’alçada del Camell de Sant Jeroni.

Baixem pel camí dels Francesos, tot seguint el PR C-78. Durant el descens, en alguns punts podrem gaudir d’una bona panoràmica de la canal del Migdia i de la gran quantitat de roques i parets que concentra aquest paratge tant místic i especial, situat al bell mig de la muntanya de Montserrat.

Arribats a sota del coll de l’Ajaguda, abandonem el camí dels Francesos, remuntem uns metres fins al coll i tenim una darrera oportunitat de contemplar unes magnífiques vistes sobre aquesta bonica regió, abans de capbussar-nos al bosc, baixant per un caminet que en pocs minuts ens deixa al fons de la canal. Trenquem a l’esquerra i seguim baixant suaument per la llera del torrent sec, sense més dificultats, llevat d’un ressaltet curt i fàcil.

La canal del Migdia es va tancant i va esdevenint el que una mica més avall és el barranc del Joc de l’Oca, però nosaltres l’abandonem abans pel seu marge dret, tot remuntant una canal que puja de valent, superant algun ressalt fins a atènyer un collet, que superem sense més complicacions. Flanquegem una placa i seguim fites i marques de pintura blanca en direcció al coll del Mosset.

Tot just creuada la canal Roja, deixem a l’esquerra el camí de la Palomera i acabem de pujar al coll del Mosset, per un corriol marcat de vermell i de groc. Des d’aquest coll estant també hi ha bones vistes. Passem a l’altra banda i baixem amb precaució, perquè si la roca està humida, rellisca força. Remuntem uns metres i continuem flanquejant, tot seguint ara marques de pintura vermella i fites. Passem per sota del serrat del Faraó i per sobre de la coma del Pastor i del torrent de l’Estevet. Creuem el torrent de la coma dels Naps de Baix i en arribar a sota de la Proa i la Tonsura podem visitar la cova del Cabrit, una bauma arranjada per a dormir-hi que queda ben a la vora del camí.

La ruta entra aleshores a la capçalera del torrent del Tambor. Trobem marques vermelles i alguna de blava. Ens incorporem al camí que passa per la magnífica cova de l’Arcada i que està marcat de vermell i de groc. A continuació, creuem un caos de blocs, deixem a la dreta el trencall que va a coll de Porc i enfilem el corriol que remunta el torrent del Lloro. Anirem trobant una ridícula varietat de marques de pintura blanques, grogues, blaves i vermelles, testimoni de la vocació artística d’alguns dels qui han passat per aquí abans que nosaltres.

Arribats al camí de la Portella, seguim el PR C-78 cap a l’esquerra, per sota del vessant sud dels Frares encantats, deixem a la dreta el torrent del Trago i la canal Ampla i ja haurem arribat a la regió d’Agulles i al final de la primera etapa, al refugi Vicenç Barbé.

El segon dia seguim caminant pel PR fins a la Portella, tot creuant la regió de les Agulles i les diverses canals que hi penetren. A l’altre vessant de la Portella haurem de desgrimpar uns metres i seguir baixant per sota de la muralla Oest de les Agulles, fins al collet de Guirló.

Al collet de Guirló deixem a l’esquerra la pista que baixa a Can Massana i trenquem a la dreta pel camí de la Roca Foradada, pel qual va el GR 172 i que és molt còmode. Caminem per sota de la paret Nord de les Agulles i passem per sota de la Cadireta del Bisbe i de la Roca Foradada.

Deixem a la dreta el camí que puja a coll de Porc i a l’esquerra el que baixa cap a la carretera i tornem a guanyar alçària fins al trencall de la canal del Miracle, tot caminant primer per sota de la paret Nord dels Frares Encantats i després per sota del vessant nord de la regió dels Ecos. Baixem un trosset per uns graons de ciment equipats amb una barana i una cadena que fa de passamans i tornem a pujar. Creuem les restes de les grans esllavissades esdevingudes fa uns anys sota la paret Nord dels Ecos. Trobem el camí que baixa del coll del Migdia per la canal de la Font del Llum i seguim caminant en direcció al monestir de Santa Cecília.

Deixem a l’esquerra un trencall que va a la carretera, creuem la canal de Sant Jeroni i passem de llarg d’altres caminets que també baixen a la carretera, a l’alçada de Santa Cecília, que ara tenim molt a la vora.

Continuem caminant pel camí de l’Arrel i anem deixant a la dreta els diversos corriols per on fan l’aproximació els qui volen escalar les impressionants parets nord d’aquest sector de la muntanya de Montserrat: el serrat del Moro, la paret de l’Aeri, el serrat dels Patriarques, la paret de Diables i el Cavall Bernat. Podem parar a contemplar aquestes grans parets en diversos punts. La seva visió és corprenedora i inoblidable. Si mirem cap al nord, la vista arriba al cims del Pirineu.

Seguim pujant de manera còmoda i progressiva, i malgrat que en algun tram baixem una mica, de seguida tornem a guanyar altura. El camí de l’Arrel va deixant enrere la regió de Sant Jeroni-Tabor i entra a la de Sant Salvador- Tebaida. Passem de llarg els trencalls de la canal Plana i la del Pou del Gat i arribem sense més complicacions al pla de la Trinitat.

Canviem de vessant, passant de l’obaga a la soleia. El camí ara és pla i també ens ofereix bones vistes. Podem veure l’ermita-refugi de Sant Benet i moltes de les roques i agulles d’aquesta regió i, més enllà, les Gorres, a la regió de Magdalenes-Tebes, per la qual comença l’itinerari. Passem una porta de ferro, deixem el trencall que en pocs minuts mena a Sant Benet, baixem per unes escales de ciment i de seguida som un altre cop a la plaça de Santa Anna.

Ara tan sols ens queda refer el camí per on comença la primera jornada, baixant per les escales dels Pobres fins al Monestir i donant per acabada aquesta volta integral a la muntanya de Montserrat, havent recorregut tot els seus vessants i havent visitat totes les seves regions.

Espero que aquesta proposta serveixi per a que pugueu conèixer, estimar i respectar encara més aquesta muntanya tant nostrada, descobrint-ne els paisatges, el rocam, la fauna, la flora i els mil racons secrets que amaga, amarats d’essències montserratines.