Volta a la Vall de Toliu i Sant Esperit de cim en cim

Download

Trail photos

Photo ofVolta a la Vall de Toliu i Sant Esperit de cim en cim

Author

goterris

24,659 1263 15072

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 7.51 mi
Elevation gain: 2,083 ft
Technical difficulty: Difficult
Elevation loss: 2,083 ft
Max elevation: 1,538 ft
TrailRank: 51
Min elevation: 536 ft
Trail type: Loop

Time: 4 hours 10 minutes
Coordinates: 1478
Uploaded: March 23, 2024
Recorded: March 2024

1 Clap

near Gilet, Valencia (España)

Viewed 59 times, downloaded 0 times

Trail photos

Itinerary description

Ruta curta però dura i difícil al voltant de la vall de Toliu, on s’alça el monestir de Sant Esperit, pujant al Rodeno de la Creu, la Muntanya Redona, el Xocainet, el Xocainet d’Albalat, el pic de l’Àguila i el pic de l’Aigua Amarga.
La ruta ix del pàrquing de Sant Esperit i segueix una senda traçada sota una línia elèctrica que puja a un collao entre la Muntanya de la Font del Senyor i el Rodeno de la Creu. Des d’ací enfila per una senda pedregosa fins al cim del Rodeno on s’alça una creu.
Des de la creu cal baixar pel nord, seguint una senda que acaba al camí del Xocainet, que puja des de Gilet cap a la partida del Xocainet. La continuació de la ruta és per una senda que segueix la direcció del camí però per la falda del Xocainet. Es tracta d’una senda entre bancals i que arriba fins a les darreres cases de la urbanització del Balcó de la Penya. Arribarem després de passar una casa coneguda com “el dragó de la Calderona”.
Des d’ací cal pujar la Costera que hi ha al peu de la Penya que envolta la Muntanya Redona, per una vella pista que puja fent voltes fins als peus del cingle. Ací continua un senderol, xafat però amb forta pendent, que passa sota els cingles fins que arriba a un gorgonxo o canal per on salva el cingle. Ací cal posar les mans en algun punt i anar amb conte perquè té molta pendent i pedra i terra solta.
Cal resseguir la part de dalt del cingle fins al cim de la Muntanya Redona. Des d’ací trobarem senyals del PR-CV-318 (https://senders.femecv.com/va/sendero/ver/pr-cv-318) que ens baixaran fins als Collaos, on enllaça el SL-CV-85 (https://www.albalatdelstarongers.es/patrimonio-y-cultura/patrimonio-senderisme/) i també passa la branca principal del PR.
Cal seguir la pista cap al Morró durant 100 metres i després desviar-se’n a l’esquerra per una senda que ens pujarà, amb forta pendent, pràcticament al recte fins al cim del Xocainet.
Després de disfrutar de les vistes des del Xocainet, que abracen tota la vall de Toliu, cal baixar per l’altra banda enllaçant novament amb el PR, que passa per la pista que discorre per la banda nord, i caldrà seguir-la fins al Pla del Morró. Ací el PR baixa pel refugi del Morró cap a la font de la Murta, però caldrà seguir pista recte.
De l’altra banda del Pla, quan la pista gira per a fer la volta per l’ombria del Xocainet d’Albalat, trobarem un senderol poc evident que seguirem per a pujar este nou cim. La senda és perdedora i cal anar atent per a seguir-la, però sense massa dificultats ens portarà fins al cim del Xocainet d’Albalat, anomenat així per estar totalment dins del terme d’Albalat. Des del cim cal buscar la continuació del corriol que torna a baixar a la pista per la cara nord, i seguir-la cap al sud fins que arribem a un encreuament on enllaça amb el GR-10 (https://ca.wikipedia.org/wiki/GR_10), que caldrà seguir cap a Puçol.
El GR continua per una pista que ens portarà a una gran finca de tarongers, ara abandonats i erms, passant per la part de dalt. Des d’ací enfila cap al pic de l’Àguila i, quan el tenim quasi al davant, cal deixar el GR i seguir recte per una senda que ens portarà fins al cim.
Des del Pic de l’Àguila un senderol continua fent la volta i baixant per l’ombria amb forta pendent per a enllaçar amb el GR i seguir-lo fins que arribem a un collao que s’obre entre el pic de l’Àguila i el pic de l’Aigua Amarga.
Per a pujar a este darrer pic cal seguir recte uns metres des del coll i trencar a l’esquerra per una senda que acaba just a les penyes de rodeno del cim.
Caldrà tornar enrere per a continuar la ruta, retornant al coll i continuant el GR que baixa buscant el barranc de l’Àguila, per a baixar al fons de la vall on s’alça el monestir de Sant Esperit. Tancant així el cercle.

Waypoints

parquing vall de toliu

monestir de Sant Esperit

El monestir de Sant Esperit (Sancti Spiritu) és un monestir franciscà del segle XVII enclavat en la serra de la Calderona a la vall de Toliu, al municipi de Gilet. El monestir va ser fundat per Maria de Luna, esposa de Martí l'Humà, arran de la pacificació de Sicília, en terres de Jaumeta de Poblet, vídua del senyor de Gilet el 1403. Posteriorment el monestir va romandre abandonat uns anys fins al 1491. El 1692, va tenir lloc la inauguració de l'església actual, també després d'uns anys d'abandó, i continuaria com a monestir fins a la desamortització del 1835. El 1878 torna a mans de l’Església i el declaren col·legi de missions per a Terra Santa i el Marroc el 1889 sota el patronat de la reial corona. Després del parèntesi de la Guerra civil, va cobrar esplendor amb l'assistència d'un gran nombre de novicis, però actualment ha perdut la seva condició de col·legi. Hui dia, s'hi ha instal·lat un museu amb obres i documents interessants, encara que cal assenyalar que, fonamentalment, és un lloc d'esplai i descans, que té un servei d'alberg. Darrere del monestir hi ha la font del Beat Nicolau.

el Rodeno de la Creu

Cim de rodeno, situat dominant la Vall de Toliu i on s’alça una creu. El seu nom es deu al fet que des de finals del segle XIX al cim hi ha una creu, que va ser col·locada el 1884 i posteriorment refeta el 1912, sent entronitzada el 23 de juliol de 1939 a iniciativa de la corporació denominada “Caballeros Cruzados de Santo Espíritu del Monte”. La creu que coneixem actualment, va ser col·locada per l'esmentada corporació el juliol de 1950, ja que l'anterior va ser espoliada.

collao

Recte al Xocainet, esquerra a Sant Esperit, dreta a Gilet

urbanització

Esquerra per la Costera. Uns metres abans es troba la casa coneguda com "el Drac de la Calderona"

gorgontxo

O canal. Punt difícil i perillós.

Muntanya Redona

Al seu cim es troba el jaciment arqueològic i despoblat del Mont Alt, amb ocupació humana que va des de l’edat del bronze fins al segle XVIII. Així es troben restes del bronze, ibèriques, romanes, medievals i modernes. Ací hi va estar des de l’edat mitjana el lloc de Mont Alt, que pertanyia a la baronia d’Albalat juntament amb Segart, i que va restar despoblat poc després de l’expulsió dels moriscos.

els Collaos

Recte pista (PR-CV-318). Esquerra baixa per la Costera al "Drac de la Calderona". Per la dreta puja el PR des d'Albalat.

recte

La pista pega la volta al Xocainet per baix. A l'esquerra baixa al collao d'abans i continua fins a Sant Esperit.

el Xocainet

Cim de la serra de la Calderona, termenal dels municipis de Gilet i d’Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre), contrafort oriental de la serra de la Calderona que domina, per la dreta, el Palància. Amb els seus 437 metres d’altitud és la muntanya més alta del terme de Gilet i, possiblement la més reconeguda. Es tracta d’un singular pic, que per la cara Est està voltat per un cingle calcari, semblant a la Mola de Segart i a la Redona. Des de el seu pic, es pot vore tota la costa valenciana, així com gran part de la resta de la serra Calderona, inclós la serra d’Espadà. Pren el nom de la partida homònima situada just al sud.

Pla del Morró

Recte. el PR baixa a la dreta pel refugi del Morró.

el Xocainet d'Albalat

Germà menut del Xocainet. Pren el nom de la partida del Xocainet, que ocupa bona part de l’extrem sud del terme d’Albalat. En este cas l’adjectiu li ve per estar totalment dins del terme d’Albalat.

Pic de l'Àguila

Dóna nom a la partida on es troba situat i al barranc que hi baixa cap a Sant Esperit. Es tracta d’una moleta calcària, voltada per un cingle que la recorre excepte per la part nord.

collao

Esquerra. Recte puja al pic de l'Aigua Amarga

Pic de l'Aigua Amarga

Pic de rodeno que s’alça al migdia de la Vall de Toliu. El nom li ve d’una font situada al barranc que baixa per la cara de migdia, que dona nom al barranc, la partida i un coll proper a més del pic.