Volta a la vall de l’Estopet

Ruta circular a la vall de l’Estopet, situada entre els dos braços que formen les muntanyes de la Serra d’Irta a l’extrem sud.
La ruta és qualificada de difícil però per a persones acostumades a moure’s en muntanya serà entre fàcil i moderada. La dificultat es troba en la gran quantitat de senders, alguns d’ells poc xafats i amb certa pendent i pedra solta, així com el pas per algunes clapisses i crebades amb molta pedra.

La ruta comença a la pista de pujada al castell de Xivert, just on hi ha un lloc habilitat per a pàrquing davant d’un hort de tarongers. A la vora tenim el Racó del Puig, on hi ha també un altre hort. Per ací passa l’assagador del Clot del Diumenge o carrerassa de la Carrera, el primer nom per travessar fins al Clot del Diumenge i el segon per pujar pel barranc de la Carrera.
No el seguirem sinó que començarem a caminar per un vell camí, seguint unes grosses marques de pintura grogues, que ens guiaran bona part de la ruta. Cal seguir pel carril, antic camí del castell, encara que la pujada al castell la deixem a l’esquerra als tres-cents metres de començar a caminar. Just quan entrem al pinar de repoblació que creix a bona part de la vall. Es tracta d’un pinar plantat per l’ICONA als anys 70 en terrenys comprats als particulars (molts d’ells desamortitzats 100 anys abans).
Seguim el carril fins que arriba al barranc dels Tinaos. Uns metres abans del barranc trobarem una fita i les marques grogues que ens conviden a trencar a l’esquerra i seguir un senderol obert entre el pinar plantat sobre els antics bancals, i que travessa el barranc i puja pels bancals fins que trobem un nou sender (també pintat de groc), que puja des de la rambla de l’Estopet i que seguirem a l’esquerra.
Passem per una barraca de pedra ben conservada i arribem a un entrador que baixa a uns bancals d’ametlers encara treballats. Cal seguir-lo amunt fins que arribem al camí de la Serra, que des del Castell va fins al Racó de l’Ametler, al final de la vall. El seguirem a la dreta, desviant-nos uns moments per a pujar a lo Tòlec, a la carena de les muntanyes de Xisvert, des d’on hi ha un bon mirador sobre el Castell de Xisvert i el pla.
Al camí puja un ample tallafocs que ve de l’altra banda de la vall, és per ací per on continua la ruta seguint el tallafocs de cap a cap. Així trencarem a la dreta per a baixar seguint les marques del PR-CV-432 (http://icvficherosweb.icv.gva.es/doc_asociada_visor/internet/forestal/senderos/PR-CV-432.pdf) que seguirem fins que passem un olivar a mà dreta. Des d’ací seguirem recte pel tallafocs mentre que el PR trenca a l’esquerra.
Cal baixar al fons de la rambla d’Estopet i pujar per l’altra vessant, seguint el tallafocs, arribant al camí de l’Ametler. Per ací passa el PR-CV-431 (https://senders.femecv.com/va/sendero/ver/pr-cv-431) que ve del camí asfaltat de l’Estopet i puja fins al Racó de l’Ametler, a la capçalera de la Vall (i segueix pel Coll de la Palma cap a la Torre Campanilles, on el retrobarem).
Sense fer cas al camí i marques seguirem recte amunt pel tallafocs que puja, cada vegada més costerut, per un rellomet que separa el barranc del Fabuquello, que queda a l’esquerra, del de Ferreres, que deixarem a la dreta.
El tallafocs acaba a un llomet rocallós i cal continuar per ell seguint les marques grogues de pintura que ens faran de guia. Passem una crebadeta i enfilem l’últim tram de pujada, descartant un sender a l’esquerra que ens acostaria a una coveta.
La senda enllaça amb el PR-CV-431.1, que passa pel sender que recorre els cims principals d’Irta des del Coll de la Palma fins a l’ermita de Santa Llúcia. Caldrà continuar a la dreta en eixa direcció però abans bé mereix seguir uns metres a l’esquerra per a pujar a la Torre de Campanilles, punt cimer de la Serra d’Irta des d’on podrem admirar bona part del litoral i l’interior.
Després de pujar al vèrtex de la Torra de Campanilles cal retornar enrere per a continuar el PR per dalt la muntanya de la Mina (on va haver una mina de ferro) mentre deixem a la dreta els barrancs que baixen cap a la vall d'Estopet, i a l'esquerra els qui aboquen directament a la mar.
passem un tossalet afectat en part per un incendi que ha cremat el pinaret que mira a la mar abans de passar una corralissa a la capçalera del barranc de la Carrera (per on hi ha un baixador a la dreta pel Racó de David). Cal seguir la senda per un pinar madur per a arribar a lo Pla de Lagar.
Ací enllacem amb la carrerassa de la Carrera, que ve per la dreta per on va el PR-CV-431 i hem de seguir. Recte continua el PR i camí cap a la Torre Ebrí i l’ermita de Santa Llúcia, i a l’esquerra segueix la carrerassa pel Clot del Diumenge fins a la mar, per on s’ha traçat el PR-CV-431.2 (que trobarem uns metres més avant).
Baixem per la carrerassa del Clot del Diumenge a la Bassa Llona (ací anomenada de la Carrera per anar vora el barranc), sota un pinar espès que ens protegeix del sol, en una llarga baixada que no acaba fins que travessem el barranc, ja a la falda de la muntanya. Des d’ací l’assagador passa corre entre parets que separen els bancals treballats i enllaça amb el camí asfaltat de l’Estopet, que puja des de la via del tren i continua cap al fons de la vall, ja de terra. Per la dreta continua el PR però caldrà seguir recte pel camí asfaltat traçat sobre l’assagador que baixa a buscar la rambla d’Estopet i la travessa, pujant per l’altra banda.
Quan prenem altura cal deixar l’asfalt i retrobar el vell camí que puja entre la malea per a fer cap al bassal d’un hort de tarongers, el mateix on hem deixat els cotxes al cap de dalt. Tancant així el cercle.