Vinyamala (3300 m) des del pont Espanha: una de les ascencions pirinenques dures....

El Vinyemala és un dels grans cims del Pirineu i el seu ascens és dels que t'enrecordes....
Com a gran cim també requereix d'un esforç notable.
Es pot arribar a fer el un sól dia, però aquí, us proposem una de les rutes més clàssiques de dos dies fent nit al refugi de les Oulettes.
Moderue el pas, doncs la tirada és llarga.
Deixem el cotxe al gran pàrking de Pont d'Espanha (de pagament) i iniciem el camí cap a l'estany de Gaube.
Des d'aquí, el camí és senzill i molt ben traçat fins el refugi. Aquest primer dia, ja fem un cert desnivell (entre 1500 i 2150 m) i cal tenir en compte que l'endemà, el desnivell positiu serà de 1700 m. Per tant, aquest primer tram, fem-ho amb calma.
Arribem a temps per contemplar desde les Oulettes la meravellosa cara nord del Vignamala. Tot un epsectacle.
El refugi està prou bé, amb habitacions de 8 lliteres. Cal resrevar perquè hi ha força afluència de gent.
I l'endemà comença la caminada!
Cal arrencar ben d'horeta. La primera rampa fins el coll Horquette d'Ossue a 2734 m ja et fot un bona primera reesclfada. Però el pitjo és que em de perdre desnivells fins el refugi de Bayssellance (molt més senzill que les Oulettes) i encara més avall.... un desnivell que caldrà refer de tornada! (odio les muntanyes com la Pica que t'obliguen a sifonar i que et fan fer pujades de tornada, quan vas ben esgotat!).
A partir del moment que trenca el camí un cop superada la cresta, cal resseguir un seguit de llastres de pedra i tarteres, en un tram que es fa sincerament llarg. El camí està poc assenyalat però hi ha fites. Ascendim fins assolir el plató amb el que resta de la glacera d'Oissou a 3000 m (He al.lucinat de com s'ha reduït la glacera en 20 anys, la darrera vegada en que vaig pujar al cim. Realment, tenim un problema!).
I aquí, cal creuar la glacera. El fet que el gel que resti de gelera sigui tan planera permet superar-lo sense grampons. Feu atenció amb les esquerdes. El tram de gelera que tenia força més pendent, ja no existeix.
Cal creuar la gelera fins trobar la xemeneia per escendir. Aqui us trobareu amb una grimpadeta no molt llarga però que a trams, pot ser una miqueta aèria. Feu atenció. Un casc, no sobrarà si hi ha gent pujant-hi.
I ara queda el pitjor: retornar fins el cotxe. A mí, aquest retorn se'm va fer etern, sobretot la remuntada fins el coll. O sigui que molta paciència....