Villeroge - Naixement de la Muga - Tours de Cabrenç (Château) - Sentinelle - Tour du télégraphe - Serralongue (Pays Catalan)

05/03/2023

CAT: Ruta organitzada pel Centre Excursionista Farners. Moltíssimes gràcies per preparar-nos una ruta tan xula! Tots hem gaudit d'allò més del dia, de la companyia i d'aquests impressionants paisatges!

Sortida en mini-bus de 25 places des de Santa Coloma de Farners a les 6:30 del matí, i arribada al nucli de Villeroge, un llogaret de la comuna nord-catalana de Costoja (Vallespir) pocs minuts abans de les 8:30 des d'on iniciarem la ruta lineal.

Arribats a Villeroge ens cordem les botes de senderisme i ens abriguem el suficient per a poder superar la fresca de primera hora del matí. Es preveu que tindrem un dia radiant i a la que comenci la primera pujada, haurem de treure’ns alguna peça de roba que de ben segur ja ens sobrarà. Abans d’engegar el GPS i aprofitant que la resta de grup, encara s’està acomodant i menjant alguna coseta per a no sortir amb l’estómac buit, aprofito per a visitar la “Chapelle de Saint-Michel”. Aquesta església es troba al cor d’aquest poblet, per la seva posició, és la segona església més meridional de França, just darrere de l’església de “Sainte-Christine” situada a la localitat veïna de Lamanère.

Iniciem la ruta pel carrer batejat amb el nom de Camí de les Castanyedes (Chemin des Châtaigneraies) que vindria a ser el carrer principal del poble, per no dir gairebé l’únic. La sortida la fem en pujada per corriols poc cuidats, i anem enllaçant sotabosc i alguna pista forestal. Quan portem 2,3 km, i en arribar al primer encreuament important de pistes, aprofitem per a fer parada per esmorzar i alleugerir-nos una mica de roba sobrant.

Després d’esmorzar seguim en un primer moment per la pista ampla (la de l’esquerra) fins a trobar una corba tancada de dretes des d’on iniciem una pujada per un corriol boscà. La pujada ja ens fa esbufegar una miqueta. Ens anem aproximant a una zona rocosa amb un parell de sobresortints que ens fan de miradors naturals des d’on aprofitem per a gaudir de les vistes i alhora fer-nos ja les primeres fotos de la jornada. Llavors el camí comença a planejar passant per algunes calmes i finalment emprenem una baixada sorrenca en algun punt que ens porta a enllaçar novament amb una pista forestal. Aquí aprofitem per a fer reagrupament. (Estem al kilòmetre 5,8).

Amb l’arribada del guia que tanca el grup, girem a l’esquerra i fem 400 metres per la pista forestal fins al Pla de la Muga (de 1.197m). Un indicador ens informa que ens queda una hora per arribar a les Torres de Cabrenç (objectiu principal de la ruta).

Abans de seguir, ens desviem 100 metres de l’itinerari principal per anar a veure el sot de la Muga, des d’on veiem el primer petit salt d’aigua provinent del seu naixement i de diferents escorrenties que recull tant de les vessants pròximes de les muntanyes que ens rodegen com del desglaç de la neu acumulada a les zones més obagues. El terreny d’aquest indret és erm, àrid i format per terres vermelloses, talment com si estiguéssim en una zona volcànica. Suposem sense cap dubte, que d’aquí deu venir el nom del nucli de Villeroge.

Reprenem la marxa i seguim direcció a les torres. Fem 600 metres resseguint l'eix que forma la frontera, que coincideix amb una canal estreta. El lateral dret, allotja el corriol per on caminem, està ple d'arbres que ens ombregen. Per contra, el costat contrari és pelat i també conté terra vermellosa, en aquest cas però, coberta de neu.

El punt mitjà de la canal està lleugerament més alt i fa de carener de dos vessants fluvials. Seguint la direcció d'on venim, és a dir a llevant, es nodreix d'aigua que acaba filtrant i creant el naixement de la Muga. Pel pendent contrari, a ponent, recull aigua i crea la Ribera del Castell que més endavant s'acaba convertint amb "Le Tech". Coincident amb aquest punt carener, hi ha una placa de pedra instal·lada el 1996 amb la inscripció "ACI NEIX LA MUGA". Aquesta placa coincideix amb el km. 6,7 dels 15 que acabarem fent.

Ens fem una foto de grup i reprenem la marxa. A 800 metres hi trobem un primer encreuament situat a la cota 1.151m, i al cap de 300 metres més, l'encreuament del Pla del Castell, aquest a la cota 1.144m (km. 7,8 de ruta).

Des del Pla del Castell comença la pujada més exigent de tot el recorregut. Aquí és on decideixo fer ús dels pals. Fem 100 metres i passem pel mig de les ruïnes d'un antic mas (el Mas del Castell). Continuem guanyant desnivell fins a entrar per la part posterior, dins del recinte emmurallat que formava l'antic Castell. Estem al kilòmetre 9 i hem arribat a l'objectiu principal de la sortida! Decidim dinar en aquest punt, però abans visitarem la part alta d'aquest recinte sobirà.

Ens enfilem al turó gràcies a uns cables metàl·lics instal·lats recentment per a garantir-ne la seguretat. Visitem el que queda del clos emmurallat, la torre de l'homenatge i de l'antiga capella de Sant Miquel. Les vistes des d'aquest 100 cims són espectaculars. Especialment imponent el Pirineu nevat que veiem al fons! Des del capdavant veiem la segona torre que visitarem després de dinar i que està ubicada en un segon turó molt pròxim a aquest. Aquest cim de 1.342m, el més meridional dels tres que formen el conjunt, també disposa d'una taula d'orientació per a situar sobre plànol tots els cims i pobles que ens envolten, ja que tenim una panoràmica de 360º.

Després de fer una foto de grup (jo no hi surto perquè sóc el que va fer la foto), descendim fins al "pati d'armes" on aprofitem per dinar i descansar una estoneta. Des del nostre particular "restaurant" podem observar els murs que ens rodegen, alguns de prims i poc importants per estar situats en zones poc accessibles, i d'altres realment gruixuts on calia reforçar el perímetre, com és el cas del pany de paret on s'ubica la porta principal.

Finalitzada la pausa per dinar, emprenem novament la marxa dirigint-nos a la torre mitjana, emplaçada dalt d'un segon turó a 1.310m d'altitud, i a uns 300 metres més al nord del castell. S'hi accedeix creuant les restes d'un mur que tancava el recinte i alhora li feia de façana est. La tradició popular diu que havia estat la presó de la baronia, motiu pel qual també se la coneix com a "La tour médiane ou donjon". Des d'aquí tenim vistes a l'última de les torres que tot seguit anirem a visitar.

No podem accedir al seu interior ja que no disposem de la clau que s’ha de demanar a l’Hostal de Cabrenç al nucli de Serralonga. En tot cas per accedir-hi cal començar i finalitzar la ruta a Serralonga fent una circular menys atractiva.
Per acabar la visita cultural anem fins a la torre nord, del segle XIV. Està a 1.291m d’altitud, i fa uns 12 metres d’alçada. A la cara est hi ha una porta que permet accedir a la cambra inferior (porta que és a un metre trenta del sòl exterior) i dues finestres o espitlleres a la cambra central. Hom ha batejat aquesta com la Torre de Senyals o de Telegrafia òptica, perquè segons la tradició permetia la comunicació amb les torres de Mir, de Cos i de Batera. Del conjunt d'edificis que formen el castell, aquesta és la part més ben conservada. (estem al km. 9,6).

Abans d’emprendre l´últim tram de trajecte, el que ens portarà al bus que ens espera a Serralongue, ens desviem 100 metres per a visitar una curiosa formació rocosa. Si la mirem a contrallum i des d'un determinat indret on han instal·lat una marc fotogràfic, podrem observar la cara d'una persona totalment definida, amb la barbeta, els llavis, el nas, la forma dels ulls amb la cella inclosa i fins i tot el front. La resta ens l'hem d'imaginar. L'han batejat amb el nom de La Sentinelle, per la proximitat amb el castell i torres de defensa de Cabrenç. Un sentinella era un guardià o vigilant militar emplaçat en un punt d'observació per tal de protegir l'indret. En aquest cas resta immòbil i petrificat, amb una gran panoràmica al davant. Si feu aquesta ruta, no oblideu desviar-nos per anar-lo a veure!

Ja només ens queden els últims 5 kilòmetres que farem per camins, pistes i algun petit tram de corriol. De tornada passem pel Puig Balladou, i observem un grup de cabirols i un gran cérvol, privats de llibertat, a l’interior d’una finca particular ballada. Suposem que és un nucli zoològic o un centre de recuperació. De fet gràcies a això hem tingut la possibilitat de veure’ls, ja que en tot el trajecte no hem vist cap animal més que un voltor comú sobrevolant-nos.

Arribats a Serrallonga després de 15 kilòmetres i 8 hores i 20 minuts, aprofitem per a visitar el petit llogaret i fer una mica de turisme. A destacar l’Église Sainte-Marie i el conjurador (no us el perdeu). Fem una petita parada a l’Hostal per a prendre un refresc ja que el bus ens està esperant per a retornar-nos cap a Santa Coloma.

Gràcies CE Farners per aquesta ruta tan ben planificada! El paisatge, l’entorn i la companyonia han fet que tots en guardem un bonic record durant molt de temps. Salut a tots i gràcies per llegir aquesta extensa ressenya!

------------------------------------------------------------------------------------------------------

FR: Après un long voyage de près de deux heures, nous arrivons au village de Villeroge encore éveillé. C’est de là que nous commençons notre promenade vers les tours de Cabrenç. Il est 8h30 lorsque la randonnée commence.

Un petit conseil pratique avant de commencer. Si vous voulez visiter l’ancienne tour à signaux du château de Cabrenç, n’oubliez pas la clé!… Vous la trouverez en le hostal de Cabrenç de Serralongue aux jours ouvrables et samedi et dimanche inclus (fermé le lundi). Sans ça, vous ne pourrez que regarder l’intérieur à travers la lourde grille qui en ferme l’entrée. Ce serait vraiment dommage. Ensuite, vous devrez commencer et terminer la route du village de Serralongue.

Le chemin, fait tantôt de pistes et tantôt de sentiers, grimpe doucement dans les bois jusqu’à atteindre la source du Muga. À partir de là, nous continuons à grimper fermement et après un final très escarpé nous arrivons aux ruines de l’ancien château qui, nous dit-on, fut détruit à l’explosif sur ordre de Vauban. Nous sommes au point le plus haut de la randonnée. Le paysage est magnifique et une très belle table d’orientation permet d’identifier tous les sommets (si l’on est assez patient). C’est dans cette salle à manger médiévale que nous prenons notre repas.

Après cette visite, nous poursuivons la montée vers le donjon appelé aussi la Tour Médiane. La Tour Médiane est bien conservée. Son entrée, est fermée par une lourde porte métallique et inaccessible car surélevée et hors de portée. Nous nous contentons donc d’en faire le tour en admirant le beau panorama qu’elle nous offre.

À partir de là, le chemin suit une ligne et arrive à la dernier des tours, l’ancienne tour à signaux. Elle est en très bon état. l’intérieur se divise en trois niveaux desservis par un escalier en bois (de construction récente) et un passage ouvert dans l’épaisseur de la muraille (d’époque). La plate-forme supérieure, assez exigüe offre un très beau point de vue sur une grande partie du Vallespir.

Après cette visite et une courte pause en chemin la nature nous réserve une de ces surprises dont elle a le secret. La falaise présente la forme d’un profil de visage humain saisissant de réalisme. C’est la Sentinelle!

Après cet agréable moment, nous continuons notre périple vers Serralongue par un sentier au début puis sur une longue et large piste. À Serralongue nous visitons la magnifique église et du conjurador monument (presque) unique en son genre.

En tout, nous avons parcouru 15km, marché environ 8h 20 minutes, grimpé 733m et fait le plein de culture médiévale sur l’histoire de les tours de Cabrenç!!