Vilaverd grau-de-la-Colomera Tossal-de-les-Venes Cucurulla-d-en-Just

Ruta circular per la part oriental de les muntanyes de Prades,

Des de l'estació de Vilaverd (nosaltres, de fet, hem començat des de l'ermita de la M. de Déu de Montgoi, però no cal) recorrem el molí de la Vall (turisme rural), el molí de Dins (ruïnes) i la font de Jesús, sobre el molí. Uns metres més amunt, a la dreta, hi ha un salt d'aigua molt bonic i, poc després, passem al costat d'un teix enorme.
Prosseguim, pujant suaument, per un camí selvàtic fins que una fita ens indica que a l'esquerra puja el senderó que ens durà al grauet de la Portella de la Colomera. Un caminet preciós entre un caos de roca arran de cinglera, superant algun pas de grimpada fàcil (de baixada potser no tant...) fins assolir el pla superior per on discorre la carretera de Rojals. Poc abans de la carretera deixem a l'esquerra el camí que baixa a Rojalons.
Seguim uns metres la carretera i prenem una pista a la dreta, davant d'un espai on acostumen a aparcar els que van a fer la ferrada de les Venes.
Seguim la pista fins un punt on, entre garrics, pugem a la dreta fins al tossal de les Venes, deixant a pocs metres les traces de camí que, a la dreta,ens duria a l'inici de la ferrada. Nosaltres acabem de pujar per les traces de camí evitant com podem d'esgarrinxar-nos amb els garrics, fins assolir el cim, sorprenent, clivellat per nombroses esquerdes calcàries.
Desfem el camí baixant fins a la pista on dubtem: Continuar pista amunt per anar a trobar el PR-C-17 entre el mas d'en Magí i el de la Variella (que era la bona opció) o retocedir fins en un senderó dibuixat al mapa Rut del Cister ( de Piolet) que ens duria a la pista que ve de Rojalons, i que sobre el terreny, molt emboscat, no vam saber trobar i vam acabar seguint un tros de carretera.
Continuem per la pista del PR-C 17 fins a les ruïnes del mas d'En Just, un cop passat el qual trobem una cruïlla: a la dreta, camí a Vilaverd i a l'esquerra a la punta Cucurella del Mas d'en Just.
Anem i tornem del cim i ja baixem pel fort pendent del camí que ens durà a la carretera C-14, de Montblanc a Valls que travessem per tornar a pujar a l'ermita de Montgoi (recomano, però , travessar-la pel pas subterrani i anar fins a l'estació de Vilaverd).