VILAFRANCA DEL PENEDÈS - MUNTANYA DE SANT PAU - PACS - VILOBÍ - ELS PÈLECS - LA BLEDA - VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Ruta circular a les terres de l'Alt Penedès. La caminada l´hem fet un grup d´amics dels caminadors del Dissabte.
Hem gaudit d'un bon dia primaveral, bons paisatges, camins entre boscos de pins, vinyes, oliveres i presseguers en flor... i de tant en tant alguna pista asfaltada que cada cop és més difícil poder evitar.

LLOCS D'INTERÈS A LA RUTA:

VILAFRANCA DEL PENEDÈS:
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès. El municipi té una extensió de 19,63 km² i està format pel nucli de la capital i els veïnats del Bordellet, el Molí d'en Rovira, Pere Pau, Cal Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d'Olèrdola.
Els barris de Vilafranca són, a més del Centre de la vila, Sant Julià, l'Espirall, Molí d'en Rovira, Poble Nou, les Clotes, Barceloneta-Sant Magí i la Girada.
Els patrons de la ciutat són sant Ramon de Penyafort, sant Jocund i sant Fèlix màrtir. La Festa Major centra bona part dels seus actes al voltant del patró, sant Fèlix, que no s'ha de confondre amb el Sant Fèlix, prevere, que també celebra la seva festa el 30 d'agost.

Vilafranca és coneguda a escala internacional pels seus vins: el cava català i els vins de la Denominació d'Origen Penedès (D.O.), amb marques multinacionals com Bodegas Torres. A part del vins i caves, Vilafranca també és coneguda pels Castellers de Vilafranca i per la seva Festa Major, que compta amb un dels dracs més antics d'Europa (dels volts de l'any 1600) i una vintena de balls, entremesos i colles castelleres.
El topònim de Vilafranca del Penedès fa referència al fet que la vila era emplaçada dins l'àmbit de les franqueses establertes a Olèrdola o al Penedès al segle XI, i a la formació de la vila després del fracàs de la restauració d'Olèrdola, antiga capital de la regió, després de la invasió almoràvit del 1108.

MUNTANYA DE SANT PAU:
Just en el límit del terme municipal de Vilafranca i el de Pacs del Penedès s’alça el turó de Sant Pau o muntanya de Sant Pau, una serra situada als municipis de Vilafranca del Penedès i de Pacs del Penedès a la comarca de l'Alt Penedès, amb una elevació màxima de 302 metres. És un mirador privilegiat que ofereix una vista panoràmica de Vilafranca i els seus voltants. Tant la muntanya de Sant Pau com la seva plana agrícola representen una gran riquesa paisatgista.
Per la seva situació limítrofa entre els dos municipis penedesencs creiem que és merescut tenir aquest espai present a ambdós municipis, més si tenim en compte el seu accés favorable des de Pacs del Penedès.
A més de l’esplèndida vista sobre la capital de l’Alt Penedès trobem un conjunt eremític amb capelles, fornícules i forats per encabir bigues de fusta, que tot i tractar-se d'un conjunt eremític documentat des de 1392, no figura en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.
L’ermita va ser una sinagoga durant l’època medieval. L’any 1324 el rei autoritza als jueus de Vilafranca situar la seva segona sinagoga a la muntanya de Sant Pau, ja que el barri dels jueus a la ciutat era ja massa ple i no es podia fer altra sinagoga. Però la sessió només va durar uns 60 anys, fins que l’indret va passar a mans dels ermitans de Pacs. De l’ermita d’aquella època no quedar res. La cova que veiem avui, hauria sigut l’absis del projecte de nova ermita que es volia construir a principis del segle XX, però que mai es va arribar a dur a terme en la seva totalitat.

ELS PÈLECS DE VILOBÍ DEL PENEDÈS:
Recorregut de gran interès paisatgístic i geològic pels pèlecs (o pèlags) de Vilobí del Penedès (Alt Penedès)
Fa 37 milions d’anys, la Catalunya Central (Depressió de l’Ebre) era un mar connectat amb l’Atlàntic. L’acostament de la Placa Ibèrica a l’Eurasiàtica i l’aixecament del Pirineu, va fer que aquest mar es convertís en interior, produint-se, amb el temps, la seva evaporació i precipitant al fons, en primer lloc, el guix i, després, les sals. Posteriorment, aquest salar va estar colgat pels sediments que arrossegaven els rius que baixaven de les muntanyes prenent colors rogencs per la seva oxidació amb contacte amb l’aire, configurant el paisatge ondulat que avui està cobert essencialment per la vinya.
Al bell mig de la gran plana penedesenca sobresurten dos turons: el de Pacs (Muntanya de Sant Pau 303 m.) i, el de Vilobí (Olivella, vèrtex geodèsic de 331.9 m.), uns blocs aixecats (horst) enmig de la fossa tectònica (graben) del Vallès – Penedès, encaixada entre les serralades litoral i prelitoral.
Aquest guixos han estat explotats des de l’època romana fins a l’any 1993 quan l’empresa Vilovigyps S.A va cessar la seva activitat. Ara, algunes de les antigues pedreres han estat recuperades com a espai protegit anomenat “Pèlags de Vilobí o Parc dels Talls”, on les aigües freàtiques s’han encarregat d’omplir els seus fons, afavorint així la diversitat ornitològica de la zona, amb trenta-sis famílies diferents d’aus registrades