Vilafranca del Penedès, Les Cabanyes, Cales de Pacs, Ermita de Sant Pau, Vilafranca del Penedès. 08-12-18
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 6.09 mi
- Elevation gain
- 577 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 577 ft
- Max elevation
- 970 ft
- TrailRank
-
60
3.3
- Min elevation
- 614 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- one hour 51 minutes
- Coordinates
- 621
- Uploaded
- December 11, 2018
- Recorded
- December 2018
near Vilafranca del Penedès, Catalunya (España)
Viewed 817 times, downloaded 40 times
Trail photos
Itinerary description
CAT.
Podeu deixar el cotxe al parking de terra de l´hospital de Vilafranca i agafém pista de terra de la Pelegrina, envoltats de vinyes arribém a la bonica població de Les Cabanyes, seguím per carrer amb asfalt, travessem la carretera cal anar amb conte, i agafém camí que bordegarém la pedrera per la carena de les Cales de Pacs, seguím entre corriol i pista de terra i iniciém la pujada cap a Sant Pau, seguím sempre per camí fins a l´Ermita i fem baixada per camins entre vinyes fins al punt d´inici.
CAST.
Pueden dejar el coche en el parking de tierra del hospital de Vilafranca y coger pista de tierra de la Peregrina, rodeados de viñedos llegamos a la bonita población de Les Cabanyes, seguimos por la calle asfaltada, cruzamos la carretera hay que ir con cuidado, cogemos camino que bordea la cantera por la cresta de las Calas de Pacs, seguimos entre sendero y pista de tierra e iniciamos la subida hacia San Pau, seguimos siempre por camino hasta la Ermita y hacemos bajada por caminos entre viñedos hasta el punto de inicio de la marcha.
Waypoints
Panorama
747 ft
Sortida Plaça 11 de setembre, Vilafranca del Penedès.
Inscripcions A la pàgina web http://www.fundaciovallformosa.com/#/ca/events/caminada-entre-vinyes *Les inscripcions es tancaran abans si s’arriba als 2000 participants. Tots els participants tindran una bossa-motxilla de cordó per la participació a la caminada. Podreu recollir la bossa : * Al local del CEP (C/ Pare Martí Grivé, 11 de Vilafranca del Penedès): * El mateix diumenge a la sortida. – Divendres 18/05: de 18:30 a 21:30 – Dissabte 19/05: de 11:00 a 13:30. Preu 10€ adults 5€ infants (fins a 14 anys) El 20 de maig de 2018 la Fundació Vallformosa i el Centre Excursionista Penedès organitzen la 3a Caminada Solidària per la lluita contra el càncer. Aquesta és una caminada entre vinyes, amb sortida i arribada a Vilafranca del Penedès. Els beneficis d’aquesta acció es destinaran a La Fundació AMPERT. Aquesta és una caminada popular, familiar i divertida, envoltada de natura, vinyes i bon rotllo. A la passada edició es van recaptar 12002 euros, que van anar a parar a La Casa dels Xuklis. La caminada s’iniciarà i finalitzarà a la Plaça Onze de Setembre de Vilafranca del Penedès (a prop de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès). El circuit és de 12 quilòmetres entre vinyes, pensats per fer-los amb tota la família. Hi haurà dos punts d’avituallament, el primer a l’ermita de Sant Valentí de Les Cabanyes i el segon a Vallformosa, a Vilobí del Penedès, on s’oferirà un esmorzar gentilesa de “Casa Ametller”. Durant el recorregut hi haurà animació i música en directe. T’ho perdràs?
Religious site
880 ft
Ermita de Sant Pau
La Muntanya de Sant Pau és una serra situada al municipi de Vilafranca del Penedès a la comarca de l'Alt Penedès, amb una elevació màxima de 302 metres. La capella de Sant Pau, situada a la dita muntanya, és datada a l’any 900. En els documents també és anomenada Sant Pau de Vallmoll. Aquest nom li ve de les aigües que hi havia al seu peu i que envoltaven part de les Clotes. Altres topònims de la zona també deriven del mateix aspecte: el Castellmos, situat a la muntanya de Sant Jaume, la creu de Vallmoll. Per tant, Sant Pau protegia de la pesta que originaven les aigües de les Clotes. El nom d’ermita ja el trobem en els documents a partir de la mateixa data. L’any 1489 l’ermita de Sant Pau és situada a la Roca, podem suposar a dins de la roca com l’actual. No és fins el segle XV que les terres, vinyes i oliveres situades en aquesta muntanya, se situen a la muntanya de Sant Pau. En els temps anteriors s’anomena la muntanya de Pacs. Era el camí per on s’anava a la població de Pacs del Penedès i Sant Martí Sarroca. Els castlans de Vilafranca arriben a ser durant el segle XIV i XV senyors de Pacs i de Sant Martí Sarroca. Si a més sabem que l’única entrada del castell dels castlans estava situada en direcció al camí que anava a la muntanya de Pacs, l’actual carrer de Sant Pau, s’entén la seva preferència pels pobles que eren més a prop del seu castell. També una de les vies més importants derivades de la Via Augusta passava molt a prop de la muntanya: era l’anomenada Via Mercadera. Moltes masies estaven situades a prop d’aquesta via: Masia de les Clotes (Sant Martí Sarroca), Masia Mercadera (Pacs del Penedès)...l’any 1366 un camí del castell dels castlans es dirigia al camí reial que va a Pacs del Penedès. L’any 1324 el rei autoritza als jueus de Vilafranca situar la seva segona sinagoga a la muntanya de Sant Pau, el barri dels jueus situat davant de l’església de Santa Maria era ja massa ple i no es podia fer altra sinagoga. L’any 1392 hi ha una inspecció reial a l’ermita i mana que la sinagoga del jueus de Vilafranca situada en aquell indret passi als ermitans de Pacs. Les joies de la sinagoga també passaran als ermitans. Ho demanen els ermitans Domingo Pallares i el frare Jaume que volen residir en la cel·la que hi ha situada a la muntanya de Pacs.
Waypoint
795 ft
Les Cabanyes del Penedès
Les Cabanyes Vilobí del Penedès Organització i govern • Alcalde Francesc R. Olivella i Pastallé Les Cabanyes és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès. Està situat al nord-oest de Vilafranca del Penedès. És un terme molt reduït. És accidentat al sud de la muntanyeta de Sant Pau. Es tracta d'un terme bàsicament agrícola. Contingut 1 Història 2 Fills il·lustres 3 Demografia 4 Referències 5 Enllaços externs Història L'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem s'establí a l'església romànica de Sant Valentí cap al 1135 i hi instal·là la comanda de Sant Valentí de les Cabanyes, la primera que l'orde fundava al Penedès i una de les primeres cases a tot Catalunya. Adquirí riqueses per moltes de les donacions que va rebre dels cavallers de la comarca, de les quals és significativa la de Guillen de Granada l'any 1137. L'any 1306 s'efectuà el trasllat de la comanda hospitalera a Vilafranca del Penedès. La casa pairal, Mas Gomà, va ser el lloc de naixement del Dr. Josep Torras i Bages, (1846-1916).
Waypoint
756 ft
Vilafranca del Penedès, La Pelegrina, Barri de L´Espirall
Vilafranca del Penedès és una vila de la vegueria del Penedès, capital de la comarca de l'Alt Penedès. El municipi té una extensió de 19,63 km² i està format pel nucli de la capital i els veïnats del Bordellet, el Molí d'en Rovira, el Carrer d'en Perepau, Can Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d'Olèrdola. Els barris de Vilafranca són, a més del Centre de la vila, Sant Julià, l'Espirall, Molí d'en Rovira, Poble Nou, Les Clotes, Barceloneta-Sant Magí i La Girada. Els patrons de la ciutat són sant Ramon de Penyafort, Sant Jocund i sant Fèlix màrtir. La Festa Major centra bona part dels seus actes al voltant del patró, Sant Fèlix, que no s'ha de confondre amb el Sant Fèlix, prevere, que també celebra la seva festa el 30 d'agost.[2] Vilafranca és coneguda a escala internacional pels seus vins: el cava català i els vins de la Denominació d'Origen Penedès (D.O.), amb marques multinacionals com Bodegas Torres. A part del vins i caves, Vilafranca també és coneguda pels Castellers de Vilafranca i per la seva Festa Major, que compta amb un dels dracs més antics d'Europa (dels volts de l'any 1600) i una vintena de balls, entremesos i colles castelleres. Topònim El topònim de Vilafranca del Penedès fa referència al fet que la vila era emplaçada dins l'àmbit de les franqueses establertes a Olèrdola o al Penedès al segle XI, i a la formació de la vila després del fracàs de la restauració d'Olèrdola, antiga capital de la regió, després de la invasió almoràvit del 1108. Història Orígens Hom creu que Vilafranca del Penedès fou fundada cap a mitjan segle XII com a conseqüència de la decadència d'Olèrdola, ja que els seus habitants foren els primers pobladors de la vila. Es considera que va néixer entre els anys 1108 i 1151, anys en què es troba la primera referència de la Vila. Vilafranca es va fundar al voltant de l'antiga Torre Dela, la qual es trobava a prop de la Via Augusta. Des del naixement de la Vila se celebrava un mercat, fet que juntament amb les franqueses concedides, la tranquil·litat envers els sarraïns i l'impuls que li va donar el Comte de Barcelona va propiciar el creixement del primer nucli fins a esdevenir una de les ciutats importants del Principat. La distribució de la Vila era la típica d'una ciutat medieval amb el clos de la muralla, el call jueu, els gremis i la noblesa. Durant el segle XIII, Vilafranca experimenta un important desenvolupament econòmic i social, i es consolida la repoblació de la seva àrea d'influència i la seva posició puntera com a centre comercial en la confluència d'importants vies de comunicació. A més, com a vila reial rep protecció i la vegada molts privilegis, per la qual cosa es converteix en una de les poblacions de domini reial més notables de la Catalunya de l'època, i en la qual se celebra - el 1218 - una assemblea convocada per Jaume I, que reuneix la noblesa, els prelats i els representants de les ciutats i les viles. La importància territorial de Vilafranca es veu corroborada amb la formació de la vegueria de Vilafranca del Penedès i en l'establiment de diferents cases monàstiques, que converteixen la vila en un centre de gran activitat. Època medieval Capella de Sant Pelegrí (Vilafranca del Penedès) La societat medieval Vilafranca va tenir un creixement intens durant la segona meitat del segle XII. Va ser decisiva l seva situació com a via que enllaçava les terres cristianes amb les musulmanes. Com a conseqüència d'aquesta rellevància, el rei va fer donació dels drets de notaria a l'Església l'any 1188. La coincidència de les celebracions religioses amb les fires i mercats com a activitats inseparables i la concessió reial dels drets de notaria van fer que l'església de Vilafranca exercís un notable poder econòmic i jurídic. La ciutat medieval El centre de la població girava a l'entorn de la primitiva parròquia de Santa Maria, una església parroquial que va ser la primera que va integrar el gòtic. Es van construir altres edificis notables, com ara el Palau Macià, o el convent d'un orde mendicant: el convent de Sant Francesc; l'església d'un convent d'un orde militar: la capella de Sant Joan i altres edificis amb un clar protagonisme en uns fets cabdals a la història de Catalunya com ara el Palau Reial, on va morir el rei Pere el Gran, o el Palau Baltà, que la tradició diu que fou l'escenari on es va signar la Concòrdia de Vilafranca el 1461, un dels desencadenants de la guerra civil que va enfrontar la corona i la Generalitat al segle XV. Fins a la meitat del segle XIV hi ha una època de creixement de la Vila. A partir de la meitat d'aquest segle s'inicia un cicle de calamitats que marcaran tota aquesta època arreu del país. El cicle s'inicia amb les males collites. L'any 1333 és conegut com el mal any primer. Continuarà amb la pesta del 1348 i altres que van seguir. Diverses epidèmies de morbo, còlera i grip van afectar Vilafranca els anys 1530, 1558, 1564, junt amb les epidèmies cal comptabilitzar les següents guerres: la Guerra Civil (1462-1472), que va incidir fortament a la Vila, la Guerra dels Remences (1483-1486), la guerra dels Segadors (1640-1652). Època moderna Malgrat aquesta situació general, l'activitat econòmica i comercial de Vilafranca no va aturar-se, tot i que no va ser tan alta com en segles anteriors. Catalunya és, una vegada més, escenari de batalles. Vilafranca, on va arribar a residir la Junta Superior de Catalunya, va ser saquejada diverses vegades des de 1808. Un cop superada aquesta guerra, el conreu vinícola va continuar creixent a la comarca, cosa que va suposar un important creixement demogràfic. A partir de l'any 1879, la fil·loxera va devastar les vinyes i es va iniciar una espectacular davallada econòmica i una considerable disminució de la població. Malgrat tot, abans d'acabar el segle la viticultura va tornar a ser la primera font de riquesa de la Vila, consolidant el seu caràcter agrícola i vinícola. El ressorgiment econòmic de la comarca de l'Alt Penedès, després del desastre de la fil·loxera, va propiciar l'arribada del corrent artístic i social que començava a implantar-se a Europa. Propietaris agrícoles i comerciants esdevenen els receptors de les tendències modernistes i impulsen edificacions d'acord amb la seva posició econòmica. La Ruta Modernista de Vilafranca forma part de les 9 Rutes Modernistes prop de Barcelona que promou la Diputació de Barcelona. Època contemporània En el període de 1950 a 1981, Vilafranca té un gran creixement. Acull diverses indústries i el sector del vi i del cava es desenvolupa àmpliament. Vilafranca és avui una de les principals ciutats mitjanes de Catalunya, un centre econòmic i comercial dotat de tots els serveis i amb bones comunicacions que l'apropen a les principals ciutats catalanes i de l'estat. En els últims anys s'ha viscut un procés urbanitzador força dinàmic, amb zones residencials destinades a acollir una gran quantitat de nous habitatges. En l'àmbit industrial, s'han instal·lat diverses empreses propiciant l'aparició de nous polígons.
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Actualment una part de la ruta transcorre per dins de la pedrera de Cales de Pacs, en un espai privat, tancat i amb avisos de perill per voladures. Per no tenir problemes és millor desviar-se de la ruta i baixar cap a Sant Pau just trobar-se amb la pedrera (camí que baixa cap a l'esquerra) enlloc de vorejar la pedrera com fa en el track.