Vilafranca del Penedès, La Granada del Penedès, Muntanya de Sant Jaume, Ermita de Sant Pau, 10.02.2019

Poligon Industrial La Granada.

Foto

Pont i rotonda La Granada

intersecció

Túnel sota C 15

La Granada del Penedès.

La Granada és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.[1] A part del nucli principal de població, el municipi de la Granada també inclou les barriades del Carrer Nou i el Cortei, aquest últim essent enclavat entre els termes d'Avinyonet del Penedès i Subirats. Història L'església del castell de la Granada fou bastida de nou el segle XVI, aprofitant els carreus del castell ensorrat i les facilitats atorgades pels reis Felip IV i Felip V d'Espanya. Avui en dia, i amb motiu de la celebració del mil·lenari, fou renovada totalment. En destaquen els relleus de guix amb color dels sostres de totes les capelles, està dedicada a sant Cristòfol màrtir. La Granada fou el centre de la xarxa viària del Penedès durant els segles de la Reconquesta. Hi feien pas la Via Augusta dels romans, la via Mercadera, de l'interior cap a Barcelona, i la via Francisca, des del sud. Totes buscaven el mercat, honor que té la Granada d'haver-lo tingut des del s.IX era el mercat més antic del Penedès i un dels primers del Principat de catalunya, més tard es traspassà a Vilafranca amb la conformitat del bisbe de Barcelona i per raons polítiques del comte en els seus temps (1148). Hi hagué un castell, la Torre Granada esmentat des del segle X, destruït durant la ràtzia de 1003 d'Abd al-Malik al-Muzaffar[2] i ben aviat refet. El 31 de març de 1642, durant la Guerra dels Segadors l'exèrcit castellà que havia de socórrer el Rosselló i que havia estat derrotat a la batalla de Montmeló es retirava a Tarragona i fou encalçat per les tropes catalanofranceses del virrei Philippe de La Mothe-Houdancourt, que capturaren Pere IV d'Empúries, comandant de les tropes espanyoles, amb les restes del seu exèrcit. El castell fou enderrocat finalment per ordre de Felip V durant la Guerra de la Successió. Actualment es poden veure al nucli antic (nucli antic) les restes del castell, conserva l'aire medieval, amb els portals d'entrada al recinte emmurallat. Es pot veure un pany de muralla il·luminat els vespres. Cal destacar el conjunt de cases del carrer Poeta Cabanyes (Cal Roig, Cal Cabanyes, Cal Mitjans, Cal Cuscó) i la Casa del Castià (s.XV-s-XVI). Emplaçament L'emplaçament de la Granada (272 m d'altitud) al centre de la depressió del Penedès, entre la Serralada Prelitoral i el massís del Garraf, és un pas obligat, ja d'antic. En l'època romana hi passava la Via Augusta que es dirigia cap a Tarragona, la Via Mercadera, cap a Barcelona, i la Via Francisca. Des de 1865 hi passa la línia fèrria de Martorell a Tarragona, tenint estació de tren pròpia. La Granada, tot i trobar-se en un punt més elevat que la resta de poblacions del voltant per estar situada en un turó, no destaca per tenir grans muntanyes ni desnivells, ja que es troba a la Depressió Prelitoral. El punt més elevat del municipi és el puig dels Pujols de la Granada (311 m). Cal destacar també que pel terme transiten dues rieres: la riera de Porroig i la riera dels Gorgs. El terme municipal és envoltat pels termes de Santa Fe del Penedès al nord, Avinyonet del Penedès i Sant Cugat Sesgarrigues a l'est, Vilafranca al sud i amb les Cabanyes, Vilobí i Font-rubí a l'oest. El nucli antic està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un conjunt de cases entre mitgeres amb façana al davant i al darrere, que tancaven el poble amb portals d'entrada. A l'interior del recinte es conserva el castell i l'església.[3] Conté un petit enclavament al nord-est del terme, travessat per la via del tren i per l'autopista, on hi apareix l'antic Mas Cortei, esmentat ja des del segle XII. Cultura Pel que fa als actes culturals, destaca per sobre de tot la Festa Major, dedicada al patró del poble: Sant Cristòfol. Durant aquesta festa, que es duu a terme la segona setmana de juliol, té lloc la tradicional Baixada del Ruc del Campanar. La segona setmana d'octubre també destaca per acollir una altra festa important, la Festa Major Petita o de Minerva, patrona del poble. També és coneguda com a Festa del Most, i té com a acte principal la Pujada del Ruc al Campanar, la qual congrega molts habitants de tota la comarca.

Via Augusta, Camí de la Pelegrina, Vilafranca del Penedès.

Vilafranca del Penedès és una vila de la vegueria del Penedès, capital de la comarca de l'Alt Penedès. El municipi té una extensió de 19,63 km² i està format pel nucli de la capital i els veïnats del Bordellet, el Molí d'en Rovira, el Carrer d'en Perepau, Can Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d'Olèrdola. Els barris de Vilafranca són, a més del Centre de la vila, Sant Julià, l'Espirall, Molí d'en Rovira, Poble Nou, Les Clotes, Barceloneta-Sant Magí i La Girada. Els patrons de la ciutat són sant Ramon de Penyafort, Sant Jocund i sant Fèlix màrtir. La Festa Major centra bona part dels seus actes al voltant del patró, Sant Fèlix, que no s'ha de confondre amb el Sant Fèlix, prevere, que també celebra la seva festa el 30 d'agost.[2] Vilafranca és coneguda a escala internacional pels seus vins: el cava català i els vins de la Denominació d'Origen Penedès (D.O.), amb marques multinacionals com Bodegas Torres. A part del vins i caves, Vilafranca també és coneguda pels Castellers de Vilafranca i per la seva Festa Major, que compta amb un dels dracs més antics d'Europa (dels volts de l'any 1600) i una vintena de balls, entremesos i colles castelleres. Topònim El topònim de Vilafranca del Penedès fa referència al fet que la vila era emplaçada dins l'àmbit de les franqueses establertes a Olèrdola o al Penedès al segle XI, i a la formació de la vila després del fracàs de la restauració d'Olèrdola, antiga capital de la regió, després de la invasió almoràvit del 1108. Història Orígens Hom creu que Vilafranca del Penedès fou fundada cap a mitjan segle XII com a conseqüència de la decadència d'Olèrdola, ja que els seus habitants foren els primers pobladors de la vila. Es considera que va néixer entre els anys 1108 i 1151, anys en què es troba la primera referència de la Vila. Vilafranca es va fundar al voltant de l'antiga Torre Dela, la qual es trobava a prop de la Via Augusta. Des del naixement de la Vila se celebrava un mercat, fet que juntament amb les franqueses concedides, la tranquil·litat envers els sarraïns i l'impuls que li va donar el Comte de Barcelona va propiciar el creixement del primer nucli fins a esdevenir una de les ciutats importants del Principat. La distribució de la Vila era la típica d'una ciutat medieval amb el clos de la muralla, el call jueu, els gremis i la noblesa. Durant el segle XIII, Vilafranca experimenta un important desenvolupament econòmic i social, i es consolida la repoblació de la seva àrea d'influència i la seva posició puntera com a centre comercial en la confluència d'importants vies de comunicació. A més, com a vila reial rep protecció i la vegada molts privilegis, per la qual cosa es converteix en una de les poblacions de domini reial més notables de la Catalunya de l'època, i en la qual se celebra - el 1218 - una assemblea convocada per Jaume I, que reuneix la noblesa, els prelats i els representants de les ciutats i les viles. La importància territorial de Vilafranca es veu corroborada amb la formació de la vegueria de Vilafranca del Penedès i en l'establiment de diferents cases monàstiques, que converteixen la vila en un centre de gran activitat. Època medieval Capella de Sant Pelegrí (Vilafranca del Penedès) La societat medieval Vilafranca va tenir un creixement intens durant la segona meitat del segle XII. Va ser decisiva l seva situació com a via que enllaçava les terres cristianes amb les musulmanes. Com a conseqüència d'aquesta rellevància, el rei va fer donació dels drets de notaria a l'Església l'any 1188. La coincidència de les celebracions religioses amb les fires i mercats com a activitats inseparables i la concessió reial dels drets de notaria van fer que l'església de Vilafranca exercís un notable poder econòmic i jurídic. La ciutat medieval El centre de la població girava a l'entorn de la primitiva parròquia de Santa Maria, una església parroquial que va ser la primera que va integrar el gòtic. Es van construir altres edificis notables, com ara el Palau Macià, o el convent d'un orde mendicant: el convent de Sant Francesc; l'església d'un convent d'un orde militar: la capella de Sant Joan i altres edificis amb un clar protagonisme en uns fets cabdals a la història de Catalunya com ara el Palau Reial, on va morir el rei Pere el Gran, o el Palau Baltà, que la tradició diu que fou l'escenari on es va signar la Concòrdia de Vilafranca el 1461, un dels desencadenants de la guerra civil que va enfrontar la corona i la Generalitat al segle XV. Fins a la meitat del segle XIV hi ha una època de creixement de la Vila. A partir de la meitat d'aquest segle s'inicia un cicle de calamitats que marcaran tota aquesta època arreu del país. El cicle s'inicia amb les males collites. L'any 1333 és conegut com el mal any primer. Continuarà amb la pesta del 1348 i altres que van seguir. Diverses epidèmies de morbo, còlera i grip van afectar Vilafranca els anys 1530, 1558, 1564, junt amb les epidèmies cal comptabilitzar les següents guerres: la Guerra Civil (1462-1472), que va incidir fortament a la Vila, la Guerra dels Remences (1483-1486), la guerra dels Segadors (1640-1652). Època moderna Malgrat aquesta situació general, l'activitat econòmica i comercial de Vilafranca no va aturar-se, tot i que no va ser tan alta com en segles anteriors. Catalunya és, una vegada més, escenari de batalles. Vilafranca, on va arribar a residir la Junta Superior de Catalunya, va ser saquejada diverses vegades des de 1808. Un cop superada aquesta guerra, el conreu vinícola va continuar creixent a la comarca, cosa que va suposar un important creixement demogràfic. A partir de l'any 1879, la fil·loxera va devastar les vinyes i es va iniciar una espectacular davallada econòmica i una considerable disminució de la població. Malgrat tot, abans d'acabar el segle la viticultura va tornar a ser la primera font de riquesa de la Vila, consolidant el seu caràcter agrícola i vinícola. El ressorgiment econòmic de la comarca de l'Alt Penedès, després del desastre de la fil·loxera, va propiciar l'arribada del corrent artístic i social que començava a implantar-se a Europa. Propietaris agrícoles i comerciants esdevenen els receptors de les tendències modernistes i impulsen edificacions d'acord amb la seva posició econòmica. La Ruta Modernista de Vilafranca forma part de les 9 Rutes Modernistes prop de Barcelona que promou la Diputació de Barcelona. Època contemporània En el període de 1950 a 1981, Vilafranca té un gran creixement. Acull diverses indústries i el sector del vi i del cava es desenvolupa àmpliament. Vilafranca és avui una de les principals ciutats mitjanes de Catalunya, un centre econòmic i comercial dotat de tots els serveis i amb bones comunicacions que l'apropen a les principals ciutats catalanes i de l'estat. En els últims anys s'ha viscut un procés urbanitzador força dinàmic, amb zones residencials destinades a acollir una gran quantitat de nous habitatges. En l'àmbit industrial, s'han instal·lat diverses empreses propiciant l'aparició de nous polígons.

Els Pujols.

Corriol esquerra.

Corriol esquerra.

Cales de Pachs

Història CALES DE PACHS, S.A., va ser fundada com a Societat Anònima el 9 d’octubre de 1967. El 1971 s´inaugura un nou forn, rotatiu, amb intercanviador de calor i amb combustible líquid, el primer d´Espanya d´aquestes característiques. Gràcies a aquesta nova tecnologia, s´aconsegueix un increment important de qualitat i un major estalvi de costos. En plena crisi energètica, es decideix canviar el tipus de combustible i passar a utilitzar carbó micronitzat, fent així operativa la instal·lació de carbó el 23 d´agost de 1982. El mateix any s´instal·la un grup de molturació i micronització d´òxid de calç amb la finalitat d´obtenir finors que oscil·lin entre les 2.000 i les 40 micres. Cales de Pachs és la primera d´Espanya en fabricar aquest material. El 1995 entra en funcionament un nou forn de doble cuba que utilitza el sistema de regeneració per a la recuperació de la calor, amb un procés de cocció de la calç més avançat, autocontrol informatitzat i estalvi energètic, que garanteix una constància en el producte i la màxima qualitat. Es considera la Millor Tècnica Disponible. El 2005 s´estrena un altre forn de doble cuba, com l´anterior, regeneratiu per a la cocció de pedra més petita obtenint un millor aprofitament de la matèria primera. El 2007, amb l´ànim de reduir les emissions de CO2, es munta un segon molí per a poder tractar i barrejar biomassa amb el combustible tradicional. L´objectiu de CALES DE PACHS és seguir creixent en el nostre propi sector, fomentant l´ús de la calç i donant a conèixer les seves aplicacions, mantenint el compromís de contribuir al desenvolupament econòmic sostenible, col·laborant amb els treballadors, les seves famílies, amb el municipi i amb la societat en general per a la millora de la qualitat de vida.

Font de Sant Pau

Font de Sant Pau

Cooperativa de Vilafranca COVIDES

Informació de la pàgina web de Covides. Tecnologia, procès, equip humà COVIDES Vinyes - Cellers neix de la voluntat d'un grup de viticultors de tota la comarca del Penedès d'elaborar vins i caves de forma professional però amb personalitat pròpia . Els nostres cellers es troben repartits per tota la comarca i disposen de les instal·lacions més modernes. COVIDES Vinyes - Cellers és la 1a Cooperativa vinícola de 1r grau de Catalunya en termes de volum amb una collita mitjana anual d'uns 24.000.000 de kg de raïm. Per assolir aquesta collita mitjana, Covides compta amb uns 650 socis actius que conreen al voltant de 1.900Ha. repartides en més de 50 municipis, entre Alt, Baix Penedès i el Garraf. Dels 24 milions de quilos de mitjana, un 85% correspon a varietats blanques (Macabeu, Xarel·lo, Parellada i Chardonnay) amb les quals elaborem els vins que comercialitzem sota les DO Penedès i Cava. Les varietats negres (Ull de llebre, Merlot i Cabernet Sauvignon), ens permeten elaborar els vins rosats i negres de DO Penedès. Actualment Covides comercialitza en embotellat un 25% de la producció total de vi; el 65% de l'embotellat s'exporta a uns 30 països mentre que el 35% restant es ven a Espanya. La resta de la producció es comercialitza a granel. Covides compta amb 3 cellers (St. Sadurní, St. Cugat Sesgarrigues i Vilafranca del Penedès) per entrar els 24 milions de quilos dels seus socis i elaborar els corresponents vins blancs, rosats i negres.

Creu, Interssecció.

Creu, Interssecció.

Gir dreta camí de la Pelegrina

Gir Esquerra

Ermita de Sant Pau

La Muntanya de Sant Pau és una serra situada al municipi de Vilafranca del Penedès a la comarca de l'Alt Penedès, amb una elevació màxima de 302 metres. La capella de Sant Pau, situada a la dita muntanya, és datada a l’any 900. En els documents també és anomenada Sant Pau de Vallmoll. Aquest nom li ve de les aigües que hi havia al seu peu i que envoltaven part de les Clotes. Altres topònims de la zona també deriven del mateix aspecte: el Castellmos, situat a la muntanya de Sant Jaume, la creu de Vallmoll. Per tant, Sant Pau protegia de la pesta que originaven les aigües de les Clotes. El nom d’ermita ja el trobem en els documents a partir de la mateixa data. L’any 1489 l’ermita de Sant Pau és situada a la Roca, podem suposar a dins de la roca com l’actual. No és fins el segle XV que les terres, vinyes i oliveres situades en aquesta muntanya, se situen a la muntanya de Sant Pau. En els temps anteriors s’anomena la muntanya de Pacs. Era el camí per on s’anava a la població de Pacs del Penedès i Sant Martí Sarroca. Els castlans de Vilafranca arriben a ser durant el segle XIV i XV senyors de Pacs i de Sant Martí Sarroca. Si a més sabem que l’única entrada del castell dels castlans estava situada en direcció al camí que anava a la muntanya de Pacs, l’actual carrer de Sant Pau, s’entén la seva preferència pels pobles que eren més a prop del seu castell. També una de les vies més importants derivades de la Via Augusta passava molt a prop de la muntanya: era l’anomenada Via Mercadera. Moltes masies estaven situades a prop d’aquesta via: Masia de les Clotes (Sant Martí Sarroca), Masia Mercadera (Pacs del Penedès)...l’any 1366 un camí del castell dels castlans es dirigia al camí reial que va a Pacs del Penedès. L’any 1324 el rei autoritza als jueus de Vilafranca situar la seva segona sinagoga a la muntanya de Sant Pau, el barri dels jueus situat davant de l’església de Santa Maria era ja massa ple i no es podia fer altra sinagoga. L’any 1392 hi ha una inspecció reial a l’ermita i mana que la sinagoga del jueus de Vilafranca situada en aquell indret passi als ermitans de Pacs. Les joies de la sinagoga també passaran als ermitans. Ho demanen els ermitans Domingo Pallares i el frare Jaume que volen residir en la cel·la que hi ha situada a la muntanya de Pacs.