Vallter: Pic de Bastiments, pic del Freser i pic de l'Infern

Aquesta és una sortida clàssica a la zona de Vallter, que hom fins i tot ha anomenat l'Olla del Freser, ja que es tracta d'una volta a la capçalera d'aquest riu. El punt de partida és l'aparcament del refugi d'Ulldeter, abans d'arriba a l'estació d'esquí de Vallter 2000, on hi ha un espai per aparcar.

La ruta comença pel camí al refugi d'Ulldeter i que forma part del GR-11, que se seguirà en diferents moments d'aquesta sortida. Aquest camí ha estat arreglat darrerament i permet que en uns vint minuts s'arribi al refugi, on, si cal, es pot agafar aigua de la font.

Es voreja l'edifici i es continua ascendint en paral·lel a una pista d'esquí, es passa un petit planer per després començar a pujar suaument fins als peus d'una paret, en aquest punt ha arreglat el camí i ja no puja de manera directa al coll de la Marrana, sinó que ho fa per una llarga llaçada. En aquesta sortida vam optar per pujar igualment pel dret i baixar per la llaçada.

Un cop al coll s'abandona el GR per girar a la dreta i iniciar l'ascensió al Bastiments, després d'una pujada suau, s'arriba a l'aresta on la pujada s'intensifica en unes bones llaçades. Després de superar un roquissar, s'arriba a la creu del GEiEG (cota 2865) i per arribar al cim encara caldrà superar un planer rocós per passar pel vèrtex geodèsic i arribar finalment al piolet.

Al davant ja es veu la resta de la sortida, el pic del Freser i el de l'Infern. La baixada es fa entremig de grans pedres que alenteixen el pas fins al coll de la Coma Mitjana. A partir d'aquí comença una nova pujada cap al Freser, el camí a vegades és evident, a vegades no. Hi ha alguna fita, però costen de veure, per sort, el cim sempre es veu. Un cop al capdamunt, caldrà fer una petita baixada i superar un tram de penya (marcat amb punts vermells) per continuar el camí. Amb paciència són passos que no tenen dificultat i amb una perillositat gairebé nul·la. Després d'aquestes penyes, el camí es torna més amable, però amb pujada, per acabar en un últim tram molt pedregós abans d'assolir el pic de l'Infern, on hi ha una creu metàl·lica i un piolet.

Des de dalt ja s'ha vist el corriol per on cal continuar, situat al vessant nord de la muntanya. Primer és de bon fer fins que de nou s'arriba a un roquissar que amb l'ajuda dels punts vermells és fàcil de superar i així passar al vessant sud on apareix un corriol que amb una forta baixada porta fins a la cabana de Tirapits i a enllaçar amb el GR-11. A la cabana hi ha una ràdio d'emergència.

Es pren el GR cap a l'esquerra, a la dreta porta a Núria a través del coll de Tirapits que queda al davant. En un primer moment aquest camí és de molt bon fer, terreny planer o favorble, fins que s'arriba als Aigols Podrits, on es troba amb el Freser i una desviació cap al refugi de Coma de Vaca, a partir d'aquí queda una pujada d'aproximadament un quilòmetre, amb un planer al mig, que porta fins al coll de la Marrana. Des d'aquest punt cal desfer el camí de pujada, ara sempre amb terreny favorable i tornar al cotxe després de passar pel refugi.

És una sortida d'alta muntanya de dificultat moderada, cal tenir en compte el desnivell acumulat i els passos per les penyes, que tot i no ser difícils, demanen paciència. Pel que fa a l'orientació, és molt fàcil seguir-la ja que els senders estan molt marcats i la zona és bastant transitada. Potser la pujada al Freser necessitaria estar més ben marcada, però amb tot es pot seguir fàcilment.