Vallter - Bastiments (100 cims) - Pic de Freser - Pic de l'Infern (100 cims)

Vallter - Bastiments (100 cims) - Pic de Freser - Pic de l'Infern (100 cims)

[CAT]
Excursió clàssica recorrent alguns dels cims més emblemàtics de la zona de Vallter: el Bastiments (2.881 m.), Pic de Freser (2.834,9 m.) i el Pic de l'Infern (2.869,5 m.). Recorregut circular amb sortida i arribada a Vallter, prop del Refugi d'Ulldeter.

S’accedeix al punt d’inici de la ruta per la carretera que va de Setcases i l'estació de Vallter 2000, i és possible deixar el pàrquing de l'estació, a tant sols uns metres del revolt on surt el corriol cap al Refugi d’Ulldeter.

A partir d’aquí, es segueixen les marques blanques i vermelles del GR-11 fins al Refugi, i es segueix la pujada fins en direcció al Coll de la Marrana, deixant al sud les parets del Gra de Fajol. Un cop al Coll de la Marrana, el traç del camí per ascendir al Bastiments per la gran pala, està fresat i es deixen enrere les marques del GR-11.

Una vegada assolit el cim de Bastiments, categoritzat com un dels 100 cims de la FEEC, es baixa per la carena per un camí força intuïtiu, tot i que no està marcat. Pel que serà necessari estar atent a les fites i anar resseguint la carena, fins al Pic de Freser. L’ascensió té algun tram de lleugera grimpada, si no es vol perdre alçada, o bé hi ha opció de baixar fins a un camí fresat...

Una vegada al Pic de Freser, és fa palès que és menys important que el Bastiments o el Pic de l’Infern, perquè no hi ha cap creu, punt geodèsic, ni altre distintiu que permeti identificar el cim. Tot i així, és meritable perquè dóna nom al riu Freser.

Per ascendir al Pic de l’Infern, cal continuar carenejant i el camí fresat és força intuïtiu en general, tot i que no hi ha cap tipus de marca, més enllà d’alguna fita. De nou cal salvar alguna petita grimpada si es vol evitar perdre alçada i afegir desnivell a la ruta. Una vegada al Pic de l’Infern, les vistes del Pirineu i els seus llacs són espectaculars, divisant alguns dels cims de l’Olla de Vallter i altres de l’Olla de Núria.

Des del cim del Pic de l’Infern, es visualitza el corriol que permet baixar fins a la "famosa" barraca de Tirapits. Des d'aquest punt, es recuperen altra vegada les marques del GR-11, que ens conduirà de nou al Coll de la Marrana. A partir d’aquest punt, el camí de tornada coincideix amb el d’anada, passant de nou pel Refugi d’Ulldeter.

El tram més complicat és la carena entre el Bastiments i el Pic de l'Infern, especialment la primera meitat entre el pic de Freser i el pic de l'Infern, essent necessari grimpar en algun punt, motiu pel qual s’ha qualificat la dificultat de la ruta com a moderada. Pel que és important dur-la a terme quan es donin bones condicions meteorològiques, evitant fer-la en cas de pluja. La resta no presenta cap dificultat tècnica.


[ESP]
Excursión clásica recorriendo algunas de las cimas más emblemáticas de la zona de Vallter: Bastiments (2.881 m.), Pic de Freser (2.834,9 m.) y el Pic del Infern (2.869,5 m.). Recorrido circular con salida y llegada en Vallter, cerca del Refugio de Ulldeter.

Se accede al punto de inicio de la ruta por la carretera que va de Setcases y la estación de Vallter 2000, y es posible dejar el parking de la estación, a tan sólo unos metros de la curva donde sale el sendero hacia el Refugio de Ulldeter.

A partir de aquí, se siguen las marcas blancas y rojas del GR-11 hasta el Refugio, y se sigue la subida hasta dirección al Coll de la Marrana, dejando al sur las paredes del Gra de Fajol. Una vez en el Coll de la Marrana, el trazo del camino para ascender a Bastiments por la gran pala, está fresado y se dejan atrás las marcas del GR-11.

Una vez alcanzada la cima de Bastiments, categorizada como una de las 100 cimas de la FEEC, se baja por la cresta por un camino bastante intuitivo, aunque no está marcado. Por lo que será necesario estar atento a los mojones e ir siguiendo la cresta, hasta el Pic de Freser. La ascensión tiene algún tramo de ligera trepada, si no se quiere perder altura, o bien hay opción de bajar hasta un camino fresado...

Una vez en el Pic de Freser, se pone de manifiesto que es menos importante que Bastiments o el Pic del Infern, porque no hay ninguna cruz, punto geodésico, ni otro distintivo que permita identificar la cima. Sin embargo, es meritable porque da nombre al río Freser.

Para ascender al Pic del Infern, hay que seguir careneando y el camino fresado es bastante intuitivo en general, aunque no hay ningún tipo de marca, más allá de algún hito. De nuevo hay que salvar alguna pequeña trepada si se quiere evitar perder altura y añadir desnivel a la ruta. Una vez en el Pic del Infern, las vistas del Pirineo y sus lagos son espectaculares, divisando algunas de las cimas de la Olla de Vallter y otras de la Olla de Núria.

Desde la cima del Pic del Infern, se visualiza el sendero que permite bajar hasta la "famosa" barraca de Tirapits. Desde este punto, se recuperan las marcas del GR-11, que nos conducirá de nuevo al Coll de la Marrana. A partir de este punto, el camino de regreso coincide con el de ida, pasando de nuevo por el Refugio de Ulldeter.

El tramo más complicado es la cresta entre Bastiments y el Pico del Infierno, especialmente la primera mitad entre el Pic de Freser y el Pic del Infern, siendo necesario trepar en algún punto, motivo por el cual se ha calificado la dificultad de la ruta como moderada. Por lo que es importante llevarla a cabo cuando se den buenas condiciones meteorológicas, evitando realizarla en caso de lluvia. El resto no presenta ninguna dificultad técnica.