Vallfogona de Ripollès - Santa Magdalena de Cambrils - Castell de Milany i alguns saltants d'aigua

Ruta moderada malgrat la distància perquè és de molt bon fer, tant pel que fa a l'esforç físic com pel que fa al seguiment del recorregut.

La ruta comença a la localitat ripollesa de Vallfogona i des del carrer de Prat de l'Om (el carrer d'entrada al poble). Al cap d'uns metres de carrer es baixa pel carrer de Puig-Estela que passa per davant de la plaça de la Salut i pel col·legi fins que arriba al cementiri. Se segueix la pista que baixa i que passa a la dreta del cementiri i, de tant en tant, val la pena, entre paratges de bòvids i verdor infinita, girar-se per gaudir de la Vallfogona medieval, dalt del turonet que es va allunyant.

Baixant pel Camí del cementiri s'arriba a un Pas Llis que travessa la riera de Vallfogona. No cal travessar-la. Un rètol abans del Pas Llis indica que cal sortir de la pista i entrar a una drecera que baixa paral·lela per l'esquerra de la riera. Uns metres enllà, i sempre molt ben indicat pels senyals blanc-i-grocs pel PR, hi ha unes passeres de pedres per travessar la riera. Es travessa i encara que sembla que el camí bo sigui el de l'esquerra, cal seguir margera amunt davant mateix. (En aquest punt el nostre track va a l'esquerra uns metres i torna. És perquè ens vam equivocar, no perquè hi hagi res interessant).

Al cim del marge i camp a través s'arriba al mas la Ciutadilla per una drecera que desemboca a una pista principal, pista que només cal agafar un parell o tres de metres perquè, de seguida, els senyals blanc-i-grocs mostren un sender que puja a l'esquerra de la pista. A partir d'aquí cal anar pujar sense pèrdua fins que es travessa el torrent de la Bauma per un pont estret que arriba a la pista principal i a una font. Es puja per la pista fins a la Bauma, una casa gran que té un galliner important a sota d'una 'bauma'. Quan s'arriba a la casa, a l'altre costat de pista hi ha unes escales que cal pujar i seguir els senyals del PR i el caminoi que va ascendint per la Pujada de Puigvassall i va deixant enrere les parcel·les del Càmping Masia la Bauma. És una zona forestal ombrívola que s'agraeix i que va pujant sense entretenir-se. De tant en tant hi ha algun mirador per gaudir de les muntanyes ripolleses.

Al final de la pujada espera un prat verd arbrat que acompanya els caminants fins al mas de Puigvassall, una casa gran, ara deshabitada. És necessària una petita aturadeta per gaudir de la casa, de les vistes i del repòs necessari abans d'emprendre la pujada final, esglaonada i molt dreta.

Es deixa la casa enrere, seguint els senyals blanc-i-grocs i es puja per la Baga Amunt i pel Serrat de Planissars amb els seus prats verds esventats màgicament.

Es deixa el serrat enrere i s'agafa una drecera a l'esquerra de la pista tot fent senders que van travessant, de vegades, el Camí de Sant Julià. Els senders van pujant per una fageda ben ordenada i molt i molt i molt dreta, exageradament dreta fins a tocar l'ermita de Santa Magdalena de Cambrils, primer objectiu del dia i primer dels dos Cent Cims d'aquesta caminada.

Des de Santa Magdalena les vistes no són molt bones perquè tot i la seva altitud està molt protegida per una arbreda. Malgrat tot, darrere l'ermita no és difícil de veure el Pirineu, ara ja molt proper.

L’ermita de Santa Magdalena de Cambrils corona la serra de Santa Magdalena, 1.547 m. És un petit edifici rectangular, amb campanaret d’espadanya, probablement del segle XVI, precedit per un atri, un o dos segles posterior. Les primeres notícies històriques són del principi del segle XIV.

Es deixa l'ermita i se segueix pel sender que mena al Castell de Milany, un sender de molt bon fer que va seguint la carena de Santa Magdalena, entre faigs gegantins, boixos "ciclopis" i prats verds encisadors, pel coll de Trebija fins al collet de la Creu de l'Espinal passant pel serrat verdós dels Belitres, sempre molt ben indicat i sense possibilitats de perdre's.

Des de la Creu de l'Espinal, el camí torna a pujar convençut pel mig del bosc fins a les grans extensions verdes de la Serra de l'Obiol amb unes panoràmiques excel·lents. La serra de l'Obiol puja fins al collet de l'Amorriador per on s'entra a la Plana Vidala, un prat estret i clorofíl·lic que arriba al coll de Milany, i del Coll en un tres i no res, al Castell de Milany, segon objectiu de la ruta i el segon Cent Cims d'aquesta caminada.

La web oficial de l'ajuntament de Vidrà ens diu:

"Les restes del castell de Milany es situen a 1.525 m en un rocal al terme municipal de Vidrà, al límit amb Vallfogona de Ripollès. Trobem cites del castell en documents de l’any 962, com a castell pertanyent al comtat de Besalú.

El Castell de Milany té una importància cabdal en la història de Vidrà; la seva protecció és la que garantia al terme la pau i la justícia.

Segurament fou aixecat en l’avenç militar de finals del segle IX, i el seu terme comprenia els actuals municipis de Vallfogona i Vidrà amb totes les seves parròquies, i també, tal volta per agregació posterior, el terme de Llaers amb el seu petit castell.

La documentació de Milany, conservada en el fons documental de Sant Joan de les Abadesses és abundant.

Els primers senyors de Milany foren els comtes de Besalú, que el governaren a través del seu vescomte. L’emplaçament fronterer entre Besalú i Ausona li donaren importància essent per aquesta causa posat en penyora en convenis entre els comtes de Besalú i Barcelona. El castell es va abandonar a finals del s. XIV, quan va perdre la seva funció defensiva i la família va anar a Vallfogona, cercant una manera de viure més còmoda i pràctica que la del castell.

Les poques restes que queden avui responen a la reconstrucció del segle XIII."

Les vistes, però, són excepcionals, extensíssimes, molt agradables, molt agraïdes i molt engrescadores. Des del Castell es pot veure en dies clars el Montseny, la serra de Bellmunt, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, el Castell de Besora, la Serra dels Bufadors, els Rasos de Peguera, la Serra d'Ensija, el Pedraforca, el Cadí-Moixeró, la Serra de Montgrony, la Serra Cavallera, el Puigmal i Bastiments, el Costabona, el Canigó, el Coll d'Ares, el Comanegra i el Bassegoda... una exhibició de muntanyes.

Després del gaudi etern, es desfà el camí del Castell fins al Coll de Milany des d'on es pren una drecera, a l'esquerra, que baixa convençudíssima i paral·lela al torrent de Cal Cuc fins a la casa abandonada de Can Gallard.

Es deixa la casa a l'esquerra i se segueix baixant fins a trobar una pista. Cal seguir-la uns metres fins que s'agafa un camí a la dreta que transcorre pel Bac de la Portella, el Coll del Jonquer i arriba al Mas la Barraca.

A la Barraca s'abandona la pista principal i s'agafa una mena de pista secundària, el camí antic de Vallfogona de Ripollès a Vidrà. Es va baixant fins que s'arriba a la riera de Llastanosa que cal travessar. Abans de travessar-la hi ha un senyal que indica una drecera i un nom: torrent de la Masica. En la nostra ruta no agafem encara el torrent sinó que travessem la riera i seguim per la pista secundària fins que es troba un camí a l'esquerra que voreja un torrent sec que serpenteja enmig d'una fageda. Se segueix avall i es visita el forn de calç de Llastanosa. Es desfan uns metres de camí i fageda enllà es va baixant fins al Saltant. Ara cal travessar el torrent i anar a la dreta avall (nosaltres vam pujar uns metres a l'esquerra per veure saltants petits d'aigua que no valen gaire la pena).

Després d'immortalitzar el Saltant, la ruta segueix vorejant el Torrent del Tornall i passa els saltants d'aigua del Gorg de Dalt i del Gorg de Baix, petits saltants emotius. I sense pèrdua, la ruta va baixant per la drecera fins a la pista principal que s'encamina cap a Vallfogona. Es va baixant pista avall fins que, de sobte, un saltant d'aigua a la pista sorprèn els excursionistes: és la zona de la Tosca, molt ben cuidada i treballada. Aquí sí que val la pena fer-hi una aturada i gaudir-la per fora i per dins.

Acabada de fotografiar aquesta zona, cal seguir pista avall fins que prop dels Quintans del Trull cal abandonar-la i agafar la drecera que surt a l'esquerra i que molt ben indicada diu Pont Medieval de Vallfogona.

Es va caminant per la drecera i es va caminant paral·lelament al Torrent de la Masica, que desemboca a la riera de Vallfogona, que és salvada pel Pont de Vallfogona, un pont medieval molt ben conservat, que inicia el camí ral que arriba després d'una pujada curta però costeruda al poble de Vallfogona de Ripollès, inici i fi d'aquest recorregut.

S'entra al poble pel Carrer de la Capella que passa per la Plaça de la Vila i després entra per un carrer estret a la dreta que surt del casc antic de Vallfogona i torna al Carrer del Prat de l'Om, final de la caminada ripollesa.

Els Senyderistes ilusos esperem haver-vos convençut perquè la feu i la gaudiu com vam fer nosaltres.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!