VALL DE MARFÀ

VALL DE MARFÀ

RUTA REALITZADA PELS L’HEXPLORER EL 10/05/2015 DE 17,54 KM:

Moià-Salt Candeler-El Còdol-Salt de la Tosca i Molí de Brotons-Mare de Déu de la Tosca-Molí de Marfà-Riera de Marfà-Fonts de Marfà-Marfà-Baga de Marfà-El Saiolic-Balma de la Croixa-Torrent de la Fàbrega-Mirador i Escaleta dels Gats-Riera de Castellnou-La Falzia-Salts de Riera de Castellnou-Mare de Déu del Remei-Moià.

La Vall de Marfà està situada a l'altiplà del Moianès, als termes municipals de Moià, Castellcir i Castellterçol.

Molí de Brotons
Les seves restes estan situades a l'esquerra de la riera de Marfà. És un molí semitroglodític, situat aprofitant unes balmes a ran de la llera de la riera, a ran del Salt de la Tosca, en un paratge de gran bellesa.
Estigué habitat i en funcionament almenys des del 1608 (en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars) i fins al segon terç del segle XIX: l'any 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària que s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí, i hi moriren les vuit persones de la família del moliner. A partir d'aleshores ha romàs abandonat.

Mare de Déu de la Tosca
Prop d’aquest indret hi havia al segle XI la capella de Santa Maria de les Illes, més tard desapareguda. L’actual santuari fou edificat en 1632-40 i restaurat el 1942. La vila de Moià hi anava en processó el dimarts de Pasqua.

Molí de Marfà
Les seves restes estan situades a la dreta de la riera de Marfà. En el fort aiguat del 1863, que s'endugué la família sencera del proper Molí de Brotons, els membres de la família del moliner salvaren la vida refugiant-se a la teulada del molí. A continuació, fou abandonat. Tanmateix, es recuperà temporalment a la segona dècada del segle XX, moment en què consta habitat en els padrons municipals de Castellcir.

Marfà
Mas antiquíssim, sembla estar construït damunt les restes d'un castell, citat el 939, que duia el mateix nom.
A la masia de Marfà establí el seu quarter general Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal, cap de l'exèrcit català de l'interior, el 1714. Des d'aquest lloc aquest militar, amb les seves tropes bàsicament formades per voluntaris i miquelets, es desplaçà a les nombroses confrontacions que mantingué amb l'exèrcit borbònic a les comarques del Bages, Berguedà, Lluçanès, Moianès i Osona, principalment, la més destacada de les quals fou l'agost del 1714 a Talamanca, on es lliurà la Batalla de Talamanca.
Durant la Guerra del Francès, Marfà fou en més d'una avinentesa refugi dels moianesos que fugin de l'arribada de les tropes napoleòniques; així mateix ho fou durant les guerres carlines, al llarg del segle XIX.

El Saiolic
El Saiolic és una masia del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. Pertany a l'enclavament de la Vall de Marfà, antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, que tingué ajuntament propi entre el 1812 i el 1827, abans d'unir-se en primera instància amb Santa Coloma Sasserra i després, el 1847, amb Castellcir.
Es troba actuament en ruïnes.

Moià
Moià és una vila, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.

Fonts d’informació:
Wikipedia
Gran Enciclopèdia Catalana