Vall de Madriu

Ruta per la Vall del Madriu en la que arribaré fins el refugi Puigverd i que coincideix amb la primera nevada de la temporada i en plena tardor.
Val a dir també que de tornada, vaig arribar fins al llac d Engolasters, tot i que aquest tram no va quedar registrat al truck, al ser un tram molt curt i tot ell per carretera, sense possibilitat de perdua, he deixat el track tal qual es va gravar.
Començo la ruta deixant el cotxe a la carretera d Engolasters, a un punt on comença la ruta que vaig a fer.
Es una ruta molt empedrada i per descomptat, de pujada tota l estona fins el refugi, amb trams amb mes o menys pujada i, en aquest cas, amb neu a partir de Ramio. Començo seguint el riu Madriu pel seu marge dret fins el pont Sassenat, on paso el pont i segueixo per l altre costat. Val a tenir en compte el detall de que es un camí empedrat per calçat, doncs per la distancia a fer, al final aquest terra pasa factura. A mida que pujem, pasem per les bordes d Entremesaigues i de Ramio, on els cartells ens van indicant l alçada a que ens trobem. Poc mes enllà de Ramio, seguim pràcticament al costat del rio, es un espectacle veure baixar el riu ple d aigua, encara salvatge, tot l entorn nevat i les fulles dels arbres, moltes ja a terra, d una gamma de colors inmensa. Especialment maco el tram de l estret o canal de la Bova. Finalment arribo fins el refugi Puigverd, en una planícia on apart el blanc de la neu que ho cobreix tot, destaca el blau del Madriu.
El refugi em serveix per fer un alt i menjar. Desprès de valorar com estava el camí, el gruix de la neu en aquell punt, l hora i el fret que començava ja a apretar, decideixo deixar ho en aquell punt i tornar. A Ramio prenc el cami dels Matxos que va cap a Engolasters pel coll de Jovell, amb unes vistes espectaculars que acaba a la Font de Corralets, punt d inici a la vegada del camí de les Fonts, que em portarà ja fins el primer parking d Engolasters, desprès de pasar per unes quantes fonts. Al parking, segueixo la carretera fins el llac d Engolasters, es un tram curt i sense perdua, per després ja de tornada i sense llum solar, baixo per carretera fins al parking, pasant i aturant me, això si, a l esglesia de Sant Miquel d Engolasters, una de les joies del romànic andorrà....
En un altre moment del any, espero poder fer la ruta fins el neixement del Madriu..... a la primavera.