Vall de la Llosa-Refugi de Montmalús-Refugi de l'Illa

El dia 25 de juny, vàrem deixar el cotxe a Cal Jan de la Llosa, previ pagament de 4 euros per les dues nits que va dormir el cotxe en aquest indret tan bonic. Aviat començàrem a caminar en direcció a la Vall de la Llosa escorçant el camí al agafar una drecera en lloc de la pista de cotxes. Pista que s'acaba al prat de Xuixirà. El creuem mitjançant un pont de fusta al mateix inici del prat i on un ramat de cavalls pasturen tranquil.lament.

Gairebé arribant a la cabana dels Esparvers, tornem a creuar un riu, aquesta vegada el Vallcivera. Ens acostem a la cabana per a veure en quin estat es troba endins, i la veritat es que dormir en aquest lloc deu ser molt bo a l'hivern o amb pluja, però millor fer-ho a fora amb l'espectacle exuberant de la naturalesa.

Ara anem vorejant el riu per un corriol fantàstic, ple de flors i d'aigua que raja per tot arreu. Passem de llarg d'un senyal pintat en una pedra amb una aspa com dient que el camí no era per allà. Bastant més enllà vàrem comprovar que sí que devíem agafar aquell camí que ens portaria al refugi de Montmalús. Però un petit error es compensa de sobres gaundint dels prats, boscos i muntanyes que ens envolten.

Arribàrem al refugi de Montmalús on passarem una nit.

Al dia següent, ben aviat pugem al Pic de Montmalús on gaudírem d'unes vistes meravelloses de la part nord d'Andorra. Pistes de Grau Roig, Pic negre d'Envallira, pics de la Cerdanya nord, i un reguitzell de cims que no cal anomenar-los ara perquè ompliríem moltes línies.

Ara, el nostre camí va cap a l'oest, on ens esperen les agulles dels Ríbuls i n'haurem de buscar el pas que ens porti a l'altre costat per anar al refugi de l'Estany de l'Illa. Anem carenejant força estona per sobre dels 2.700 metres, i jo acuso l'alçada a la que no estic acostumat. Buscant el corriol adient, ens enfilem uns metres més amunt del Pas de Ríbuls. Massa pedra i molt de pati cap al nord, així que al veure unes fites en un corriol bastant desapercebut, ens enfilem en forta pendent cap al pas que ens portarà en mig del dos Ríbuls més meridionals. S'ha d'anar amb molta cura, perquè un mal pas pot ser fatal, encara que pel muntanyenc experimentat no sigui gens difícil. A més, el pas el coronen dues enormes agulles de pedra que semblen que t'estiguin vigilant.

Una vegada passat aquest punt, encara que el paisatge continua amb la seva grandiositat, ens trobem amb un lloc molt planer, encara que el terreny el notem tou degut a les últimes pluges que ha rebut.

Anem cap el Canal dels Isards i veiem el final del segon dia, l'estany de l'Illa, un estany que ja no és tal, sinó un embassament. Arribem a l'hora de dinar. I quina seria la nostra sorpresa quan ens assabentem que el refugi era el lloc important de pas de la cursa Ronda dels Cims que organitzava Andorra Ultra Trail, una cursa de 170 km i més de 13.000 metres de desnivell positiu. Allò es convertiria en una munió de gent que semblaria que el refugi s'assemblés més a un hospital de campanya que cap altre cosa.

Així que seguint les recomanacions del meu amic Albert, aprofitem l'esdeveniment per que la meva néta Júlia faci el seu primer bivac a la muntanya, als 2.500 metres d'alçada gens menys.

La nit va ser tranquil.la i un pel freda, la passàrem molt bé. I jo tornant a gaudir del magnífic espectacle del cel estelat, i millor va ser quan la LLuna es va pondre per l'occident.

L'endemà, ben de matinada, a dos quarts de set ens posàrem en marxa. I aviat arribàrem al coll de l'Illa tenint al nostre abast la vall de Vallcivera, Vàrem aprofitar l'ombra dels boscos i que era molt d'hora, per no haver de patir la calorada del dia.

Després de aturar-nos tres o quatre cops, arribàrem per fi al final d'aquests dies tan inoblidables. A les onze del matí ja hi érem al cotxe a punt d'agafar la pista que ens portaria a Viliella.

En quan a les dades, ja no em malfio de ningú. Encara que jo em crec més les següents:

Distància recorreguda ................... 33,2 Km

Desnivell positiu acumulat.............. 2.275 metres

Desnivell negatiu acumulat............. 2.188 metres

P.D. Curiosament, en el gràfic d'alçada, dóna com punt de sortida i arribada el refugi de l'Illa quan no va ser així, va ser a Cal Jan de la Llosa. Ho dic perquè jo vaig fer servir l'app de Runtastic per grava el track, però que cada dia el finalitzava i al dia següent re-emprenia un inici d'excursió. Per poder unir les tres excursions he fet servir el Garmin Base Camp i després les he exportat . I d'aquí ve que al pujar la ruta a Wikiloc hagi donat com punt de partida un lloc diferent. Però com no vull ni val la penar modificar el track, ho deixo així.