Vall de Galba: Portella d’Orlu i Estanys de la Portella d’Orlu des del Pont dels Plans de l’Orriet (Capcir-Catalunya Nord)

Vall de Galba: Portella d’Orlu i Estanys de la Portella d’Orlu des del Pont dels Plans de l’Orriet (Capcir-Catalunya Nord)

Avui he tornat a tenir problemes amb l'altímetre a l'inici de la ruta. De sobte, l'altura de la ruta ha baixat dels 1.623 metres de l'inici als 299 metres, i ja no ha recuperat l'altura real en tota la gravació. Les xifres reals són:

- Altura inici ruta a l'aparcament: 1.623 metres.
- Altura màxima a la Portella d'Orlu 2.277 metres.
- Desnivell real: 654 metres.

Avui ens acosten al Capcir per fer una ruta lineal, d'anada i tornada, que travessa la Vall de la Galba des de l'aparcament del Pont dels Plans de l’Orriet fins a la Portella d'Orlu. És una vall llarga i estreta, orientada d'est a oest.

Comencem la ruta a l'aparcament, prou ample com per contenir una quinzena de cotxes, on hem arribat per la pista (uns 4 quilometres de terra i en un estat acceptable) que surt del poble d'Espollosa i s'interna a la vall en direcció oest. Tot i que fa temps es podia arribar en cotxe fins a l'àrea d'esbarjo de la Barraca de la Jaceta, ara s'ha de deixar a l'aparcament habilitat al Pont dels Plans d'Orriet. Això vol dir caminar uns 2 quilòmetres més, entre anada i tornada. A l'aparcament hi ha un plafó informatiu del Bosc de Camporells i de la ruta que seguirem.

Passem la tanca de fusta que barra el pas i inicien la caminada en paral·lel al riu Galba, que ja no deixarem durant la major part de la ruta. Els primers quilòmetres seguim el GR del "Tour del Capcir" (marques grogues i vermelles) que veurem, sovint, en rocs i arbres.

Als 750 metres arribem a la Barraca de la Jaceta, refugi lliure a 1.645 metres que, com és habitual en aquesta zona, està molt ordenat i net. A l'exterior hi ha una barbacoa autoritzada i una taula de pícnic de fusta. Al fons de la vall ja veiem la bonica silueta piramidal del Pic Terrers.

Poc després arribem a la zona d'esbarjo on s'aparcava temps enrere. Hi ha tres taules de fusta a tocar del riu i un altre plafó informatiu del Bosc de Camporells.

Seguim endavant, ara en suau ascens, i encara podem trobar les restes de l'antiga tanca que barrava el pas als vehicles. En poca estona passem a tocar d'un salt d'aigua que deixem a la nostra esquerra. És un lloc que convida al bany en els dies més calorosos de l'estiu. Avui fa un dia espectacular, però amb un ventet que refresca l'ambient i fa molt agradable caminar.

Passat el salt d'aigua seguim per la pista herbada fins que, en un revolt, a més del Terrers, ens apareix també la silueta de Pic Mortiers. Encara no podem veure la Portella d'Orlu, objectiu del dia, perquè ens queda amagada més al nord.

Entre avets, bolets i moixeres de guilla, amb molts torrents que ens baixen a dreta (Solana de la Vall de Galba) i esquerra (Baga de la Vall de Galba) i el Massís del Canigó a la nostra esquena, arribem a la Cabana de la Jaça de la Llosa, refugi lliure a 1.760 metres, també amb un molt bon estat de conservació i neteja. A l'exterior hi ha una nova barbacoa autoritzada.

Deixem enrere el refugi i, poc després, s'acaba la pista i comença un camí herbat que, més endavant, es transformarà en un corriol fressat.

Sota la vigilància constant dels Mortiers i Terrers, arribem a una cruïlla de camins senyalitzada. Per l'esquerra segueix el GR del Tour del Capcir que ens portaria al Refugi de Camporells, travessant el riu per una palanca que veurem molt bé des del nostre camí. Nosaltres deixem el GR i seguim un corriol per la dreta sense cap tipus de senyalització o marca. Només anirem trobant algunes fites de pedra, però, si estem amatents, no hi ha pèrdua possible.

Atravessem un tram fàcil, passant per graonades amb trams herbats i altres plens de retama. Creuem alguns torrents amb poca aigua que baixen per la dreta i, sense gaire esforç, ens plantem a les Bassetes, planer espai glacial on el riu juga fent meandres en diverses direccions. El lloc és espectacularment preciós i convida a seure per gaudir de l'aigua, dels prats verds, de les vessants farcides de neret i dels cims que ho dominen tot.

Aprofitem per descansar, dinar i respirar fons. És un d'aquells llocs dels que no marxaries mai.

Després del dinar, amb el Tuc, ens dirigim al fons de la planúria per iniciar l'ascens final a la Portella d'Orlu. Travessem els meandres i iniciem l'ascens per corriol fressat que travessa matollars de neret (llàstima que ja no tinguin flors) i alguns matolls de Tora Blava que donen color a la pujada. Poc a poc anem guanyant alçada. Si mirem enrere veurem la bellesa de la planúria de les Bassetes, cada vegada més llunyana.

A la part alta passem al costat de la torre metàl·lica d'un Telenivòmetre. Seguim en paral·lel al rec i anem girant en direcció nord-est per pujar als Estanys de la Portella d'Orlu.

Seguint el rec que desaigua del llac, arribem a l'Estany Gran de la Portella d’Orlu (2.155 metres). Gaudim de vistes magnifiques de l'entorn i el Tuc aprofita per fer un bon bany en unes aigües que van canviant de color segons com li toqui la llum del sol.

Deixem enrere l'estany i tirem directes, pel llom herbat, en direcció a la Portella d'Orlu. Metres amunt retrobem el corriol fressat i, poc després, arribem a l’Estany Petit de la Portella, que encara conserva una gran congesta de neu. El Tuc aprofita per fer allò que més li agrada i que ja trobava a faltar: "esquiar" una estona.

Quatre fotos de l'estany i tirem amunt pel corriol de la dreta, una mica desfet, que en uns quinze minuts ens deixa, definitivament, a la Portella d'Orlu (2.277 metres), límit amb l’Arieja i porta d’accés al Parc Nacional de la Vall d’Orlu. Objectiu assolit.

L'entrada al coll és brutal, amb l'aparició sobtada de la Vall d'Orlu i, al fons, la Dent d'Orlu, o Pic de Brasseil, amb les seves imponents parets sud i sud-est. No té una alçada destacada, 2.222 metres, però si una bellesa estimulant. Encara el tenim pendent de fer.

A la Portella bufa molt vent. Fem algunes fotos i tirem avall, desfent el camí de pujada. Arribats a l'estany nevat girem a la dreta, travessem els grans blocs de pedra de la seva banda sud i seguim el corriol que, en un bonic descens progressiu, ens tornarà als prats del Telenivòmetre on trobem un ramat d'ovelles pasturant. Amb el Tuc ben lligat per evitar espantar-les, resseguim el rec i, baixant pel llom de neret arribem, de nou, a les Bassetes, on ens espera la Carme.

Recollim el "campament" i, poc a poc, desfem el camí d'anada fins retrobar l'aparcament. Final de la ruta.

Una ruta magnífica per una vall solitària i tranquil·la, farcida de colors, olors, aigua i cims que omplen els sentits.

Aconsellable, accessible i sense dificultats tècniques de cap tipus si, com ara, no hi ha neu o només resten algunes congestes aïllades.

Salut i bona caminada !