Vall de Campcardós des de Porta (Alta Cerdanya-Catalunya Nord)

Vall de Campcardós des de Porta (Alta Cerdanya-Catalunya Nord)

Molts mesos després tornem a Porta amb el Tuc per fer un tram de la Vall de Campcardós. Avui no arribarem molt amunt perquè hem sortit molt tard de casa, hem perdut molt temps canviant una roda punxada del cotxe i, a més, la previsió meteorològica és de tempestes fortes a primera hora de la tarda que, si es confirma, ens farà tornar abans d’hora.

Malgrat tot, comencem la ruta a l'aparcament situat al costat del riu Querol, a l'altra banda de les vies del tren del poble de Porta. L’espai és suficient per 5-6 cotxes i trobem diversos cartells amb informació de la ruta que farem i de la zona on som.

Seguim la pista asfaltada, tancada als vehicles, que en uns 400 metres ens deixa al repetidor de TV. A partir d'aquí, el camí és una pista de terra amb trams herbats i trams empedrats que travessa un bosc que, sobre tot per la banda esquerra del riu coneguda com la Baga de Santou, és ple de bedolls, freixes i avellaners en un entorn totalment verd i amb aigua per tot arreu. A banda i banda tindrem molts trams de parets de pedra seca.

Tot el camí seguirem les marques blanques i vermelles del GR7 i del GR107 (o Camí dels Bons Homes) que coincideixen en aquest tram fins a la Portella Blanca d’Andorra, on vam pujar el novembre passat.

Passat el repetidor, el camí s’enfila força. Travessem alguns recs i un pas canadenc i, poc a poc, arribem a una tanca metàl·lica i un cortal pel bestiar.

Pocs metres més enllà trobem un pal indicador del Cortal Grasset (a 1.722 metres). Per l’esquerra baixaríem al riu i podríem seguir el PR4 fins a Latour de Carol. Nosaltres seguim rectes en direcció a la Portella Blanca.

A partir d’aquí el camí és més amable, envoltat de prats verds farcits de flors i sempre paral·lel a la Ribera de Campcardós que corre, cabalós i amb fort brogit, per la nostra esquerra.

En un tram planer baixem al riu per fer l’entrepà I descansar una estona, gaudint de l’aigua, l’herba i les magnífiques vistes a ponent, amb el Roc Colom i el Peiraforca presidint l’horitzó. Trobem també un parell de cabanes de pastor de pedra que aprofiten les roques ja caigudes.

Després de dinar tornem al camí i seguim amunt per algun tram empedrat i amb l’aigua corrent sender avall. El Tuc no desaprofita cap rec per refrescar-se perquè, malgrat el cel es va ennuvolant, fa prou caloreta.

Al final d’aquest tram empedrat ja albirem el refugi al centre de la vall. A partir dels 1.900 metres ja apareixen els primers matollars de neret que aniran en augment a mesura que guanyem alçada.

Poc després arribem a la cabana-refugi lliure de Campcardós (a 1.950 metres), situat al Pla de Les Comes, on vam esmorzar el passat novembre i on vam aprofitar per assecar-nos una mica de la pluja intensa que ens acompanyava.

És un refugi petit, però ben condicionat per 4-6 persones i, com es troba situat al bell mig de la part més oberta de la vall, ens ofereix magnifiques vistes a est i oest. Una delícia pels sentits.

Poc després de deixar enrere el refugi en direcció als Estanys de Campcardós, hi ha un nou tram més costerut que travessa els prats herbats. Tot just a mig tram va començar a ploure i a caure pedra. Els núvols que baixaven del nord-oest semblaven carregats de males intencions així que, veient que la previsió meteorològica es complia, vam girar cua i vam iniciar el descens a pas lleuger.

Per l’est es veia una bona cortina d’aigua sobre la Vall del Querol i les tronades s’apropaven ràpidament. En poca estona els marges del camí es van omplir de calamarsa.

Arribats novament a la zona on havíem dinat, la pluja ens va deixar un respir que vam aprofitar per baixar al riu perquè el Tuc fes un bany.

Seguim el descens i, en arribar al Cortal Grasset, baixem al riu per veure la zona. Trobem un pont de fusta sobre el riu, que baixa amb molta força, i si tinguéssim millor temps seguiríem una estona per explorar el camí que baixa a Latour de Carol. Ho farem en una altra ocasió.

Tornem al camí i fem l’últim tram amb lleugera pluja, però amb fortes tronades i algun llamp.

Poc després d’agafar el cotxe i començar la tornada a casa, ens cau una tempesta brutal amb una calamarsada intensa i fort vent que no ens abandona fins passat Riutès. La resta del camí és més tranquil·la, malgrat alguna nova pedregada per Puigcerdà.

Tot i la brusca interrupció de la ruta, hem gaudit molt d’una vall magnífica que ja coneixíem, però que sempre sorprèn per la seva bellesa i tranquil·litat. D’aquells llocs on tornaries cada setmana.

Potser arribar a la Portella Blanca d'Andorra es pot fer molt llarg i amb excessiu desnivell per moltes persones, però aquest tram que hem fet avui és molt assequible per distància i desnivell per a la majoria de caminants. Molt i molt recomanable en qualsevol època de l'any.

Salut i bona caminada !