Vall d’Angostrina: Sant Martí d’Envalls-Estany de les Bulloses-Estany de la Pradella (Alta Cerdanya-Catalunya Nord)

Vall d’Angostrina: Sant Martí d’Envalls-Estany de les Bulloses-Estany de la Pradella (Alta Cerdanya-Catalunya Nord)

Una vegada més ha tornat a fallar l’altímetre i són errònies les lectures d’altura inicial i màxima de la ruta. És correcte el desnivell mitjà de gairebé 500 metres.

Avui, per tancar l’any, seguirem la major part de la ruta penjada per l’usuari “Giuseppefv”, al que agraïm la bona feina feta.

Com podem llegir a la web de l’Ajuntament de Puigcerdà, que copio textualment, “La Vall d'Angostrina comunica la Cerdanya amb el massís del Carlit. Per aquest motiu s'utilitza com a via de pas per al bestiar que, des de Llívia, puja a pasturar al sector de les Butlloses, aprofitant els drets de pasturatge que hi tenen els ramaders d'aquesta població.”

“Deixem el cotxe a una petita zona d’aparcament prop de l'àrea de descans situada al costat de l'ermita de Sant Martí d'Envalls. Passada l'ermita el camí s'enfila per un tram pedregós amb petits rierols d'aigua. Quan acaba aquesta pujada sortim a un planell solejat i amb algunes parets de pedra seca, on la vall s'eixampla definitivament.”. No ho diu a la web, però cal tenir present que a l’estiu no es pot arribar en cotxe fins aquest aparcament i s’ha de deixar uns dos quilometres abans, a un altre aparcament habilitat on acaba la pista asfaltada. Això allarga la ruta final en uns quatre quilometres.

“Seguim les marques del “Tour du Carlit” i arribem a una petita presa d'aigües. La travessem i enfilem una pujadeta des d'on veiem el Puig del Cap de l'Home davant nostre. Després de passar per una zona de pastures planera, penetrem en un bosc de pi negre i avellaners. Les marques ens porten fins al petit Pont dels Empedrats, que ens serveix per creuar novament el riu d'Angostrina (1h). El camí puja ara pel costat est del Puig del Cap de l'Home. Mentre caminem anem deixant darrere aquest puig i travessem per una altra zona planera, on el camí està envoltat de matolls de bàlec i neret.”

“Amb paciència anem avançant entre els matolls en direcció als remuntadors de l'estació d'esquí de Font-Romeu, que veiem llunyans a mà dreta. Més endavant el camí que seguim ens aboca a una zona ampla, coberta d'herbei, on predominen les clarianes.”

Aquí el text de la web indica que la ruta ens porta a l'estany de la Pradella, però nosaltres ho deixem per a la tornada i ara seguim rectes pel corriol que travessa el Pla de Les Bones Hores fins arribar a l'estany de les Bulloses. Tot aquest tram en ascens, lleuger i progressiu, està molt obert i, en dies freds i ventosos com avui, cal abrigar-se força perquè la sensació de fred és intensa. Es veu poca gent pel que és habitual en aquesta zona i com no hi ha cotxes a l'aparcament, dedueixo que està tancat el pas al Pla dels Avellans i per això veiem menys gent per aquí.

Fem algunes fotos als Perics i ens acosten a l'Hotel de Les Bones Hores, actualment tancat, per estar a raser del vent i poder dinar més protegits.

Després del dinar iniciem el retorn desfent el camí pel Pla de Les Bones Hores i, ara sí, a la vista de les pistes d'esquí i el telecadira de la Calma, ens desviem a l'esquerra per acostar-nos a l'estany de la Pradella (1.960 m). Passem pel davant del refugi homònim i pugem al petit turonet que tenim per l'esquerra de l'estany per poder observar la bellesa d'un estany prou gran i amb forma de ferradura.

L'estany està totalment glaçat i un grup de joves aprofiten per travessar-ho caminat i patinant. També el Tuc fa alguna petita excursió sobre el gel.

Ens entretenim força estona en aquest lloc fins que retornem a la ruta en direcció a la pista d'esquí. Travessem novament el gran prat herbat ple de petits rierols i seguim la ruta de l'anada que, en un parell d'hores, ens tornarà al punt de partida.

Ens aturem una estona a les taules de l'àrea d'esbarjo de l'ermita de Sant Martí d'Envalls per menjar una fruita i, tot seguit, ens dirigim al cotxe per tornar cap a casa amb les últimes llums del dia. Què curts que es fan els dies a l’hivern !

Gran ruta per una vall molt desconeguda i poc transitada en un dia lluminós, però molt fred pel vent. Malgrat les moltes plaques de gel que trobem pel camí, no presenta cap dificultat tècnica. La llargària, d’uns 20 quilòmetres, és assequible pels que estiguin acostumats a caminar habitualment. El desnivell poc exigent (uns 500 metres) ajuda a pair-la amb tranquil·litat. A veure si aviat cau una bona nevada i podem tornar amb les raquetes.

Absolutament recomanable en qualsevol època de l'any.

Salut i bona caminada !